Poden algunes mesures per reduir les emissions de combustibles fòssils provocar un augment d’aquestes emissions? La resposta és que sí, però amb matisos. Com diu l’adagi en anglès, “there’s not such thing as a free lunch”, no hi ha cap dinar que surti gratis, que ve a significar que tot té algun cost o contrapartida. El biòleg i activista ecologista nord-americà Barry Commoner la va anomenar la quarta llei de l’ecologia. La idea és que qualsevol explotació de recursos naturals també té algun cost ambiental.
Per tant, aplicat a les energies renovables: fabricar aerogeneradors o plaques fotovoltaiques té un cost. Naturalment, és molt menor que seguir utilitzant combustibles fòssils i els beneficis que comporten també són elevats. Però tot dependrà de com s’utilitzin els recursos necessaris. Centrem-nos en un debat important: l’obtenció de metalls imprescindibles per desenvolupar l’energia eòlica, la solar o els vehicles elèctrics. Coure i liti, però també terres rares com neodimi, praseodimi, disprosi o terbi. En el cas d’aquests darrers, Lisa Depraiter i Stephane Goutte, de la Universitat de París-Saclay, varen identificar i descriure quatre grans reptes a la revista Resources Policy l’octubre de l’any passat i, al mateix temps, varen proposar sengles mesures a prendre per afrontar-los.
Qualsevol explotació de recursos naturals també té algun cost ambiental
Els quatre reptes que comentaven eren: el quasi monopoli de la Xina, que en té les majors reserves, l’absència, actualment, de substituts, el percentatge baix de reciclatge i, finalment, l’impacte ambiental de la seva obtenció i transformació. Per exemple, es produeixen moltes emissions a causa de la mineria, al transport i al processament dels minerals. També es produeix contaminació i es fa perdre biodiversitat. En una carta publicada el 14 de juny a Science, uns investigadors alertaven sobre els efectes de la mineria de terres rares a Malàisia i recordaven que unes 16.000 tones exportades d’aquests elements provenen d’activitats il·legals fetes a reserves naturals del país. També explicaven que extreure una tona de terres rares comporta 2.000 tones de residus tòxics, incloent-hi una tona de residus radioactius com urani i tori.
Extreure una tona de terres rares comporta 2.000 tones de residus tòxics
Si ho ampliem a altres metalls necessaris, cal afegir-hi l’impacte social i econòmic en alguns països: oblit dels drets humans i laborals, explotació infantil o atacs als pobles indígenes i al seu territori, com ressalta el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP). També cal considerar l’impacte geopolític, el poder que dona a certs països i règims.
Tot això són coses a tenir molt en compte. Els aspectes socials no són gens fàcils de solucionar, però probablement exercir pressió sobre empreses i estats que promouen aquesta explotació almenys alleugeriria el procés. Ara bé, segons l’Agència Internacional de l’Energia, assolir les zero emissions el 2050 podria implicar una demanda sis vegades més gran d’aquests minerals.
Hi ha alternatives? El setembre del 2023, a The Conversation, la tecnologia pot dur a millores per fer servir menys quantitats d’aquests elements o bé trobar-hi algunes alternatives. Però sobretot destacava el reciclatge. Posava exemples del que anomenava mineria urbana. L’empresa emergent francesa ROSI Solar té una planta de reciclatge per recuperar silici, plata i coure de plaques solars. I als Estats Units, SOLARCYCLE recuperar, afirma, el 95 % dels materials valuosos en aquestes plaques.
Hi pot haver també altres fonts d’aquests metalls? La revista New Scientist descrivia un projecte per obtenir-los de les algues. En una illa del sud-est d’Alaska s’està desenvolupant un projecte per reduir l’impacte ambiental de l’obtenció de terres rares en aquell territori. En comptes de mineria, la idea és extreure’ls de les algues que els acumulen en el seu organisme. L’objectiu és avaluar si la concentració arriba a nivells prou elevats per fer significativa i rendible la seva obtenció a partir del conreu de macroalgues.
Reduint el consum de combustibles fòssils disminuiríem molt significativament les emissions degudes al 40 % del seu transport
Entre noves tècniques per a l’obtenció de metalls, reducció del seu ús, reciclatge, algues i mesures polítiques es podria reduir l’impacte ambiental social i humà de tot el procés. Però és molt probable que això comporti molt de temps i no se sap si els resultats seran prou importants per a disminuir gaire els danys que es causen.
Amb tot, no deu ser gaire difícil demostrar que continuar fent sevir combustibles fòssils, cosa que també té un gran impacte no només ambiental i climàtic sinó també econòmic, polític, social i humà, és molt pitjor. Només una dada: al voltant del 40 % de tot el tràfic marítim mundial es dedica a dur carbó, petroli i gas. Reduint-ne el consum disminuiríem també molt significativament les emissions degudes al 40 % del transport. Per no esmentar un tema gairebé sempre oblidat: les emissions —ja no diguem el cost humà— degudes a les accions militars per assegurar aquestes rutes marítimes.
Com que la transició per abandonar els combustibles fòssils sembla imprescindible i els costos de no fer-ho són molt superiors als de portar-la a terme, caldrà seguir pel camí de les renovables. Però com que això també té costos, probablement tampoc no hi ha altres alternatives que reduir el consum d’energia i de recursos. I això comporta més eficiència, però també estalvi i deixar de banda coses que per a alguns ja semblen drets adquirits: vols barats, canvi de mòbil cada dos anys, menjar tot l’any tot tipus de fruites, vinguin d’on vinguin… O això o esperar a rebre la factura, perquè ja hem dit que, de dinars que surtin gratis, no n’hi ha.
En Xavier Duran és químic i divulgador científic.
Deixa un comentari