-
Teresa Rosas: “No serveix de res empoderar les dones si arriben a espais on els hi són hostils i volen marxar-ne”
Teresa Rosas (Solsona, 1988) és doctora en Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va centrar la seva recerca doctoral en l’ecofisiologia vegetal en el context del canvi climàtic. Actualment és la responsable de talent acadèmic i gènere al CREAF (Centre de recerca ecològica i aplicacions forestals). És coach certificada per la Federació Internacional de Coaching (ICF). Entre 2020…
-
Ariadna Font: “Com a societat hem de decidir com volem que sigui la nostra relació amb la intel·ligència artificial”
-
Víctor Peinado i Anna Serrano: “Totes les malalties respiratòries tenen un agreujant comú: el tabac i la contaminació ambiental”
-
Miquel Sureda: “Hi haurà turisme a la lluna i hotels en òrbita, això passarà”
ReCerquem
-
Ciència amb gust de xocolata
Ous a mig trencar, superherois amb alguna orella mossegada, animalons de xocolata blanca i fins i tot un fragment de castell medieval que —de moment— encara sobreviu als llaminers de la família. Celebrem el dia de la Mona! Durant la Setmana Santa, els forns i pastisseries de tot Catalunya es converteixen en veritables galeries d’art…
-
La processionària del pi: un insecte amb un cicle de vida sorprenent
La processionària del pi (Thaumetopea pityocampa) és una espècie autòctona de Catalunya que juga un paper important en l’equilibri ecològic dels boscos de pins mediterranis. Aquest insecte, un tipus de papallona o arna nocturna, serveix d’aliment per molts altres animals, com ratpenats, puputs, mallerengues i altres insectes, que n’aprofiten diferents fases del seu cicle vital.…
-
La Garrotxa: terra de volcans i… d’algun perill natural més?
La comarca de la Garrotxa no passa desapercebuda dins del territori català, i captiva tant visitants com experts amb els seus paisatges i riquesa natural. És una destinació ideal per gaudir de la gastronomia local; refrescar-se a les gorgues dels seus rius a l’estiu; o passejar per la Fageda d’en Jordà quan arriba la tardor.…
-
La grip aviària als Estats Units: un toc d’alerta per a la salut global
Un pacient de més de 65 anys amb afeccions mèdiques preexistents s’ha convertit en la primera víctima mortal de la grip aviària als Estats Units, segons van confirmar el Departament de Salut de Louisiana i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). L’home, infectat amb el virus H5N1 després d’estar en…
-
Els efectes dels microplàstics al cos humà: una herència silenciosa
L’any 2018, una forta pluja va provocar l’arrossegament de milions de fragments de plàstic fins a la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès). Pocs mesos més tard, l’ONG ambiental Good Karma Projects va identificar que aquesta platja acumulava entre 30 i 90 milions de microplàstics, fet que la va situar, segons l’organització, com la…
-
Quan la por ens parla
La por, segur que tots l’heu experimentat alguna vegada. Aquella sensació que accelera el cor, tensa els músculs i ens fa estar alerta. Però, què és realment la por? Podríem definir-la com un instint bàsic que ens protegeix del perill, un mecanisme de supervivència que ens prepara per lluitar o fugir davant d’una amenaça. Pot…
-
Els secrets del planeta vermell
Mart, el planeta vermell, ha despertat la imaginació de generacions senceres. Amb el seu paisatge aspre i polsós, tacat per l’òxid de ferro —el que sembla que li confereix la seva característica tonalitat rogenca—, Mart ha estat un símbol tant de misteri com d’inspiració per a la ciència i la cultura popular. Conegut des de…
-
Activant les nostres pròpies defenses contra el càncer
El cirurgià William Coley, l’any 1890, va diagnosticar un tumor extremadament agressiu a una jove de Nova York. Tot i amputar la part afectada del seu braç, la pacient va morir pocs mesos després. El metge, decidit a trobar una manera de millorar el tractament del càncer, va començar a estudiar altres casos mèdics similars…
-
Les meduses: les noves reines dels oceans
La nit del 10 de desembre de 1999, l’illa filipina de Luzon, que alberga la capital Manila i uns 40 milions de persones, va quedar sobtadament a les fosques. No va ser un cop d’estat, com es va pensar inicialment. Van ser meduses. Una multitud de meduses havia estat aspirada a les canonades de refrigeració…
-
És temps de dietes. El pa engreixa?
Molts respondrien afirmativament. Tots convindrem també, que el pa ha estat un aliment bàsic en moltes cultures al llarg de la història, i la seva relació amb l’obesitat és complexa. De fet, el pa és una font important de carbohidrats essencials per a la nostra supervivència. La transformació del pa dins el cos Quan mengem…
És notíCia
-
L’ofensiva política contra la recerca als Estats Units
Una nena de vuit anys va morir a Texas per xarampió. No estava vacunada. Amb ella, ja són tres les víctimes mortals de la malaltia en només tres mesos i mig de 2025. La dada, per si sola, ja és preocupant. Però ho és encara més si es compara amb les últimes dues dècades: entre…
-
TRAFFFIC 2025 tanca la seva 3a edició amb èxit i consolida Girona com a epicentre del màrqueting digital i els negocis en línia
La tercera edició del TRAFFFIC Digital Business Congress ha conclòs amb un gran èxit, reafirmant-se com un esdeveniment de referència en el màrqueting digital i els negocis en línia. Durant tres dies intensos, del 27 al 29 de març, Girona s’ha convertit en l’epicentre de la innovació digital, reunint més de 600 assistents presencials i…
-
TRAFFFIC 2025: Girona es consolida com a referent internacional en Màrqueting Digital i Negocis Online
El congrés de negocis online i màrqueting digital TRAFFFIC continua la seva trajectòria ascendent i es consolida com un esdeveniment internacional amb esperit local. L’objectiu principal del congrés és fomentar sinergies entre professionals, empreses i apassionats del sector, oferint un espai d’intercanvi de coneixement i experiències. Un esdeveniment d’èxit creixent L’edició de 2024 va ser…
-
Una nova estratègia terapèutica podria obrir la porta a un tractament per a la celiaquia
En experiments amb ratolins, s’han modificat cèl·lules del sistema immunitari per fer-les més precises i millorar la seva capacitat de tolerar el gluten. La celiaquia és una malaltia autoimmune crònica que afecta l’intestí prim i que es desencadena per la ingestió de gluten, una proteïna present en cereals com el blat, l’ordi i el sègol.…
-
La ceguera silenciosa: el glaucoma
Els experts alerten sobre la importància de les revisions oftalmològiques per diagnosticar-lo precoçment i evitar pèrdues irreversibles de visió. El glaucoma és una malaltia ocular que danya progressivament el nervi òptic a causa d’una pressió intraocular elevada, provocant una pèrdua de visó irreversible. Es tracta de la principal causa de ceguesa irreversible a escala mundial…
-
L’excés de menjar porqueria pot afectar el cervell
Un període curt de consum excessiu d’aliments rics en greixos i sucres pot provocar alteracions en l’activitat cerebral, fins i tot sense provocar un augment de pes. Segons un estudi, només cinc dies d’excés amb aliments poc saludables, com la xocolata o les patates fregides, poden modificar el funcionament del cervell de manera persistent. Aquests…
Preguntes dels leCtors
-
Per què el pipí és groc?
La responsable del color groc de l’orina és la urobilina. Però, on i com es forma aquesta substància? El seu viatge comença a la sang, passa per l’intestí i acaba als ronyons. A la sang, els glòbuls vermells tenen una vida útil d’uns sis mesos. Quan moren, es descomponen en dos pigments: la bilirubina i…
-
De què fa olor el mar?
L’aire salat és el nom que associem a l’aroma del mar en les zones costaneres. Però, de què fa olor exactament? La resposta és d’una barreja de sofre, feromones sexuals d’algues i de bromofenol, un compost relacionat amb el iode. A primera vista, no semblen olors gaire agradables, oi? Però l’aire salat té una aroma…
-
Tenim el truc definitiu per fer glaçons aquest estiu: fes-los amb aigua calenta
Aquesta tècnica es basa en l’efecte Mpemba, una teoria postulada per Erasto Mpemba, un estudiant de secundària de Tanzània, qui, juntament amb el físic Denis Osborne, la va investigar per primera vegada a la dècada de 1960. En definitiva, aquesta teoria explica per què l’aigua calenta es congela més ràpidament que la freda, tot i…
-
Si no hi ha oxigen a l’espai, el Sol com crema?
Doncs perquè realment no és una reacció de combustió com la que coneixem, la qual necessita oxigen, sinó que el que veiem és una reacció de fusió nuclear. La fusió nuclear és un procés en el qual dos nuclis atòmics es combinen per formar un nucli més gran. Al Sol, els nuclis d’hidrogen es combinen…
-
Existeix la leishmaniosi humana?
La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…
-
Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?
Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…
-
Per què la cervesa ens fa pixar?
Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…
-
Per què hi ha més homes que dones amb calvície?
La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…
DesCobertes amb història
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
-
D’Alexandria a Toledo passant per Bagdad: el viatge del coneixement a l’Europa Medieval
Toledo, 1175. El traductor Gerard de Cremona ha trobat finalment el que feia trenta anys que cercava: l’Almagest, de l’àrab al-magisti, “el més gran llibre”, el tractat astronòmic més complet de l’antiguitat. Com havia fet amb altres obres, Cremona va traduir l’Almagest al llatí, de forma que es poguessin introduir així els seus coneixements a l’Europa…
-
Els orígens clàssics del mal humor
A partir del segle V aC, els metges cultes que seguien el corpus de coneixement hipocràtic es van estendre pel Mediterrani. Aquests metges eren professionals que cobraven directament als seus clients, amb uns preus que variaven segons la reputació. A vegades, els governs de les polis, les ciutats greges, pagaven un sou a un metge…
-
Els filòsofs de la malaltia
Mentre el culte a Asclepi s’estenia pel món hel·lènic, cap al segle V aC van anar sorgint un seguint de noves formes d’aproximar-se a la malaltia i a la seva curació. Som molt lluny de la medicina moderna, però podem parlar en certa manera d’una medicina científica o, si més no, d’una medicina culta. Culta…
Descobertes amb història
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
-
D’Alexandria a Toledo passant per Bagdad: el viatge del coneixement a l’Europa Medieval
Toledo, 1175. El traductor Gerard de Cremona ha trobat finalment el que feia trenta anys que cercava: l’Almagest, de l’àrab al-magisti, “el més gran llibre”, el tractat astronòmic més complet de l’antiguitat. Com havia fet amb altres obres, Cremona va traduir l’Almagest al llatí, de forma que es poguessin introduir així els seus coneixements a l’Europa…
-
Els orígens clàssics del mal humor
A partir del segle V aC, els metges cultes que seguien el corpus de coneixement hipocràtic es van estendre pel Mediterrani. Aquests metges eren professionals que cobraven directament als seus clients, amb uns preus que variaven segons la reputació. A vegades, els governs de les polis, les ciutats greges, pagaven un sou a un metge…
-
Els filòsofs de la malaltia
Mentre el culte a Asclepi s’estenia pel món hel·lènic, cap al segle V aC van anar sorgint un seguint de noves formes d’aproximar-se a la malaltia i a la seva curació. Som molt lluny de la medicina moderna, però podem parlar en certa manera d’una medicina científica o, si més no, d’una medicina culta. Culta…
Co-opinen
-
Llibre: L’endemà d’ahir
Amb L’endemà d’ahir publicat per Ed. l’Albí, en Xavier Duran ens ofereix una novel·la que combina història, ciència i una trama plena d’intriga i emocions. La trobada fortuïta entre Antoni Palau, un periodista científic, i Rosa Galvany, esposa de l’enigmàtic editor August Xirau, es converteix en el detonant d’una història que transcendeix el temps i revela…
-
Muntanya inclusiva: obrint camins per a totes les persones
La muntanya ha estat tradicionalment un espai associat a la llibertat, l’aventura i la superació personal. Tanmateix, sovint ha estat també un entorn d’exclusió, on no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi i gaudir-ne. La muntanya inclusiva és una iniciativa que busca trencar aquestes barreres i fer que els cims siguin accessibles…
-
T-Bubble: Innovació al servei de la investigació marina
Som un equip de set noies de 3r d’ESO de l’escola La Vall, unides per una passió compartida: la robòtica i la innovació com a eina per deixar la nostra empremta en el món. La First Lego League (FLL) és molt més que una competició de robòtica. Combina tres elements essencials: els core values, és a dir, el desenvolupament de valors que fomentin…
-
Llibre: 100 visions literàries de la ciència i tecnologia
El reconegut periodista i escriptor Xavier Duran ens guia en aquest llibre, publicat per editorial Cossetània, a través d’una àmplia varietat de gèneres i èpoques, destacant com diversos autors al llarg de la història han abordat els dilemes ètics, els avenços tecnològics i els descobriments científics. Una obra fascinant que explora com la ciència i…
-
El biaix de gènere a l’atenció sanitària: una invisibilitat alarmant
Tot i els avenços en el camp de la medicina, el biaix de gènere continua sent una realitat que afecta la qualitat de l’atenció sanitària que reben les dones. Aquest biaix, sovint inconscient, però profundament arrelat, té implicacions greus, des de diagnòstics tardans fins a tractaments inadequats, i perpetua una desigualtat que posa en risc…
-
El diagnòstic tardà d’autisme en dones: un repte inajornable
L’autisme ha estat tradicionalment associat a comportaments observats principalment en nens, especialment en nois. Aquesta percepció ha contribuït a una invisibilitat sistemàtica de les dones en el diagnòstic, especialment d’aquelles que han desenvolupat mecanismes d’adaptació social al llarg dels anys. Com a resultat, moltes dones autistes no són diagnosticades fins a l’edat adulta, sovint després…
-
Dones i infants, punt feble de la baula climàtica
A la recent Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29) de Bakú, dels 78 dirigents governamentals mundials que hi varen assistir, només 8 eren dones. I el paper de les dones en general en relació amb l’escalfament global, per com el pateixen i pel que poden aportar per fer-hi front, no ha…
-
Plàstics i silicones
Fent una extensió del concepte, podríem dir que al llarg dels darrers decennis ens hem hibridat amb la tecnologia. Probablement, en la biologia d’un ésser de fa dos-cents anys i en la nostra no hi deu haver unes diferències substancials, però és innegable que un nen de pocs anys d’ara i un d’aleshores són completament…
-
Els animals no tenen aire condicionat
Com s’ho fan els animals per viure en llocs on la calor intensa i l’escassetat d’aigua són una de les característiques principals? Doncs cadascú se l’empesca de diferents maneres per evolucionar i fer-hi front. Animals com la cigonya, les llebres i conills tenen adaptacions a la calor. Les pells clares i grans orelles vascularitzades dels…
-
Més que Ciència: més que un projecte
El projecte “Més que Ciència” té com a missió divulgar la ciència a persones en risc d’exclusió social i a col·lectius vulnerables, amb una especial atenció a la gent gran. La idea va sorgir mentre cursava un postgrau de comunicació científica, inspirat pel professorat i els companys d’estudis, i ràpidament es va convertir en el…
GenCarts
-
L’art com a testimoni d’una malaltia: el cas d’una obra de Rembrandt
Portret van Gerard de Lairesse és el retrat d’un jove de 24 anys amb cabells rossos i arrissats, on el pintor Rembrandt, pintà la imatge de Gerard de Lairesse, un artista destacat del segle XVII. Tot i que la seva aparença no encaixava amb els cànons de bellesa de l’època, el pintor holandès el va…
-
La duquessa lletja
El quadre La duquessa lletja, de Quinten Massys, és una obra que combina anatomia i crítica social. Representa el bust d’una dona d’edat avançada, presumiblement de l’alta noblesa, amb unes característiques físiques que resulten grotesques i desproporcionades. Aquest retrat no només ha captivat per la seva singularitat, sinó que ha desfermat debats sobre les possibles condicions…
-
Art, fantasia i ciència
Quan s’apropa Nadal, és ja una tradició anar a veure l’obra de ballet El Trencanous, amb música de Txaikovski. Sembla que aquest ballet va aconseguir el favor del públic després que Walt Disney incorporés algunes de les peces més conegudes a la pel·lícula clàssica de dibuixos animats Fantasia. Aquesta pel·lícula, que ara té 84 anys, forma part…
-
La malaltia del peu de cavall
En aquest retrat, El lisiado, de Josep de Ribera, se’ns presenta un nen de cos sencer situat sobre un fons paisatgístic d’un gran realisme. L’infant, que aparenta viure en una situació d’extrema pobresa, es mostra brut i amb roba desgastada. A més, pateix un evident defecte físic al peu dret, fet que li provoca que camini…
-
L’origen dels “nens titella”
L’obra Fanciullo con disegno, de Giovan Francesco Caroto, un pintor del Renaixement italià, ha suscitat un gran interès científic al llarg dels segles. L’obra ens mostra un nen gairebé adolescent, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls clars i la pell lluminosa, presentat sobre un fons neutre i fosc. El veiem somrient de manera satisfeta…
-
El retrat que va inspirar La Bella i la Bèstia
Avui ens endinsem en una obra plena de contrastos, el Retrat d’Antonietta Gonsalvus, pintat per Lavinia Fontana. Un quadre especial per l’equilibri entre la cara peluda d’Antonietta i el seu vestit luxós, digne de la cort renaixentista. Aquest retrat del segle XVI ens presenta Antonietta Gonsalvus, una nena d’entre deu i dotze anys que patia una…
-
El triomf de la Mort
La mort negra, li diuen els anglosaxons, tot i que nosaltres solem descriure-la més com a pesta bubònica —ja que la infecció pel bacteri Yersinia pestis causa bubons o inflamacions dels ganglis— o pesta negra, perquè les hemorràgies subcutànies donen un color negrós a la pell. La pesta negra ha arrasat diverses vegades la geografia europea, amb…
-
El càncer de mama en l’art del Renaixement
El càncer és una malaltia que ha afectat nombroses persones des d’èpoques antigues. S’han trobat cranis de l’antic Egipte, de fa més de 4.000 anys, que presentaven tumors cerebrals. A més, al voltant d’aquests tumors s’han observat incisions que demostren intents de cirurgia per intervenir-hi, cosa que demostra ja aleshores el coneixement i la consciència…
-
Els sis dits de Rafael
Durant el Renaixement italià, el pintor Raffaello Sanzio, Rafael, va sorprendre amb la representació de persones amb un dit addicional. La seva obsessió per la perfecció era ben coneguda, i el fet que alguns dels seus personatges apareguessin amb sis dits no va passar desapercebut. Durant anys, alguns estudiosos han especulat que aquesta peculiaritat podria…
-
L’ull clínic de Velázquez
La pintura pot reflectir la realitat, reinterpretar-la, o ser un llenç on plasmar la imaginació o els sentiments. Velázquez, un dels millors pintors espanyols, és un pintor realista, però plasma, també, als quadres la seva percepció sobre els subjectes que retrata. Molt abans que els metges classifiquessin i descriguessin el nanisme, ell va retratar diversos…
És notíCia
-
L’ofensiva política contra la recerca als Estats Units
Una nena de vuit anys va morir a Texas per xarampió. No estava vacunada. Amb ella, ja són tres les víctimes mortals de la malaltia en només tres mesos i mig de 2025. La dada, per si sola, ja és preocupant. Però ho és encara més si es compara amb les últimes dues dècades: entre…
-
TRAFFFIC 2025 tanca la seva 3a edició amb èxit i consolida Girona com a epicentre del màrqueting digital i els negocis en línia
La tercera edició del TRAFFFIC Digital Business Congress ha conclòs amb un gran èxit, reafirmant-se com un esdeveniment de referència en el màrqueting digital i els negocis en línia. Durant tres dies intensos, del 27 al 29 de març, Girona s’ha convertit en l’epicentre de la innovació digital, reunint més de 600 assistents presencials i…
-
TRAFFFIC 2025: Girona es consolida com a referent internacional en Màrqueting Digital i Negocis Online
El congrés de negocis online i màrqueting digital TRAFFFIC continua la seva trajectòria ascendent i es consolida com un esdeveniment internacional amb esperit local. L’objectiu principal del congrés és fomentar sinergies entre professionals, empreses i apassionats del sector, oferint un espai d’intercanvi de coneixement i experiències. Un esdeveniment d’èxit creixent L’edició de 2024 va ser…
-
Una nova estratègia terapèutica podria obrir la porta a un tractament per a la celiaquia
En experiments amb ratolins, s’han modificat cèl·lules del sistema immunitari per fer-les més precises i millorar la seva capacitat de tolerar el gluten. La celiaquia és una malaltia autoimmune crònica que afecta l’intestí prim i que es desencadena per la ingestió de gluten, una proteïna present en cereals com el blat, l’ordi i el sègol.…
-
La ceguera silenciosa: el glaucoma
Els experts alerten sobre la importància de les revisions oftalmològiques per diagnosticar-lo precoçment i evitar pèrdues irreversibles de visió. El glaucoma és una malaltia ocular que danya progressivament el nervi òptic a causa d’una pressió intraocular elevada, provocant una pèrdua de visó irreversible. Es tracta de la principal causa de ceguesa irreversible a escala mundial…
-
L’excés de menjar porqueria pot afectar el cervell
Un període curt de consum excessiu d’aliments rics en greixos i sucres pot provocar alteracions en l’activitat cerebral, fins i tot sense provocar un augment de pes. Segons un estudi, només cinc dies d’excés amb aliments poc saludables, com la xocolata o les patates fregides, poden modificar el funcionament del cervell de manera persistent. Aquests…
PòdCasts
-
Titol de prova per a un podcast
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)
Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí
