La muntanya ha estat tradicionalment un espai associat a la llibertat, l’aventura i la superació personal. Tanmateix, sovint ha estat també un entorn d’exclusió, on no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi i gaudir-ne. La muntanya inclusiva és una iniciativa que busca trencar aquestes barreres i fer que els cims siguin accessibles per a tothom.
A Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2022 hi havia 323.800 persones amb discapacitat reconeguda, la qual cosa representa prop del 6,6% de la població de 16 a 64 anys. La inclusió a la muntanya no es limita a adaptar camins o utilitzar equips especialitzats, com les cadires de muntanya per a persones amb mobilitat reduïda. Va més enllà: es tracta de crear un entorn on cada persona se senti benvinguda i valorada. Això implica eliminar barreres físiques, mentals i socials, reconeixent la diversitat com un actiu i celebrant l’experiència única que cada individu aporta al grup.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2022 hi havia 323.800 persones amb discapacitat reconeguda
Un aspecte fonamental de la muntanya inclusiva és conèixer i reconèixer els límits de cada persona, no per acceptar-los com a barreres infranquejables, sinó per buscar els recursos i el suport necessaris que permetin superar-los. Aquesta comprensió és clau per garantir que les limitacions no esdevinguin un impediment per assolir els reptes proposats. Alhora, és igual d’important potenciar les capacitats de cadascú per transformar somnis en realitats tangibles, somnis que, potser, mai s’havien imaginat possibles. Un exemple d’aquesta transformació són les activitats de muntanya inclusiva que reuneixen persones amb capacitats diverses per assolir un mateix objectiu. Aquestes experiències no només beneficien aquelles que sovint es troben al marge, sinó que també tenen un impacte profund en totes les participants, creant vincles basats en la col·laboració, l’empatia i el respecte mutu. Quan un grup arriba a un cim amb esforços compartits, la sensació d’assoliment és col·lectiva.
La muntanya inclusiva també desafia estereotips sobre qui “pertany” a la natura i redefineix els límits del que és possible. Per a moltes persones, assolir un cim o recórrer un camí que semblava inabastable és un acte de reivindicació personal i col·lectiva. És un recordatori que l’accés a la natura és un dret, no un privilegi, i que l’autèntica bellesa de la muntanya rau en la seva capacitat d’acollir tothom. No obstant això, perquè la inclusió a la muntanya sigui una realitat, cal un compromís actiu per part de la societat. Això inclou fomentar iniciatives que promoguin activitats adaptades i garantir que les infraestructures i els espais naturals siguin accessibles per a persones amb diferents capacitats. També implica educar sobre la importància de la diversitat i combatre actituds excloents que encara són massa presents en molts àmbits.
La muntanya inclusiva és més que un concepte; és un moviment que transforma no només els espais naturals, sinó també les persones que en formen part. Obrir camins per a tothom no només ens fa més inclusius, sinó també més humans. Perquè la muntanya, en la seva essència, no és de ningú i és de tothom. I cada pas que fem junts, independentment de les nostres diferències, ens recorda que els cims són més significatius quan els assolim col·lectivament.
Mayte Serrat López, investigadora en fibromiàlgia
Deixa un comentari