Una nena de vuit anys va morir a Texas per xarampió. No estava vacunada. Amb ella, ja són tres les víctimes mortals de la malaltia en només tres mesos i mig de 2025. La dada, per si sola, ja és preocupant. Però ho és encara més si es compara amb les últimes dues dècades: entre el 2000 i el 2024, als Estats Units només s’havien registrat tres morts per xarampió en total.
L’augment de casos ha encès totes les alarmes. I tot i que seria fàcil assenyalar figures com Donald Trump o Robert F. Kennedy Jr. —antic referent del moviment antivacunes i actual secretari de Salut designat per Trump—, el problema va més enllà de noms propis.
La desconfiança envers les vacunes s’arrossega de fa anys, alimentada per la desinformació, la polarització política i, més recentment, per una manca d’acció institucional.
Malauradament, el més preocupant està arribant ara. El govern actual, lluny de reforçar la salut pública, està apostat per retallades que afecten àmbits clau com la recerca i el desenvolupament, sent molt criticades des del mateix sector científic.
El Projecte 2025: la guia ideològica que està remodelant la ciència i l’administració pública als Estats Units
Acomiadaments massius, cancel·lació de subvencions i eliminació de programes clau. Aquest és el panorama que s’estén actualment a diverses agències federals nord-americanes. Segons molts observadors, aquestes mesures no són aleatòries: responen al Projecte 2025, un manual de més de 900 pàgines que va sortir a la llum abans de les darreres eleccions presidencials i que sembla estar servint com a full de ruta per a l’administració de Donald Trump.
Aquest document, elaborat per un influent think tank o incubador d’idees conservador, no només proposa una nova orientació política per al país, sinó que inclou una llista detallada de personal considerat “prescindible” i un conjunt d’instruccions per reformular profundament el funcionament de l’Estat. Més enllà de simples recomanacions, el Projecte 2025 sembla convertir-se ara en una guia estratègica en plena execució.
Els experts avisen que aquestes preocupacions no són infundades: durant el seu primer mandat, Trump ja va adoptar prop del 64% de les recomanacions presentades per aquest mateix think tank.
Quines polítiques està implementant l’equip de Trump?
No és només una qüestió de gestió. El que està passant a les agències federals dels Estats Units va més enllà de canvis administratius o relleus habituals en el poder. La comunitat científica i educativa comença a parlar d’una ofensiva ideològica.
La ciència ha deixat de ser un espai de consens per convertir-se en un camp de batalla ideològica
Amb més de dos milions de treballadors en el sistema federal, qualsevol alteració en la seva estructura té conseqüències. Donald Trump ja està activant aquesta transformació des de dins, a través d’ordres executives. Tot i que aquestes directives no poden contradir lleis existents, el seu impacte en la política pública ha estat immediat i profund. Algunes ordres estan actualment sota revisió judicial, però el missatge ja ha calat: el projecte no és conjuntural, sinó estructural.
- Trump desmantella les polítiques de diversitat
Una de les primeres accions ha estat la suspensió dels programes de diversitat, equitat i inclusió. El passat mes de gener, Trump va signar una ordre executiva per eliminar aquestes iniciatives. Això ha comportat que agències com la National Science Foundation (NSF) i els National Institutes of Health (NIH) aturessin o cancel·lessin subvencions relacionades amb la diversitat. Moltes oficines destinades a aquestes accions en diverses agències han estat tancades.
- Retallades en ciència climàtica i energies verdes
Trump també ha reprès el procés per retirar els EUA de l’Acord de París, com ja va fer durant el seu primer mandat. A més, ha signat ordres per eliminar regulacions sobre energia verda i emissions contaminants. L’Agència de Protecció Ambiental ja ha proposat revertir desenes de normatives que protegien contra la contaminació dels combustibles fòssils.
- Mesures que colpegen les universitats
En una altra mesura polèmica, el NIH van anunciar el mes de febrer una reducció al 15% del percentatge de costos indirectes que es paguen a les universitats per cobrir despeses com electricitat o manteniment. La mesura, aplicada sense el vistiplau del Congrés, hauria suposat retallades de milions de dòlars als pressupostos universitaris. Un jutge federal, però, n’ha suspès temporalment l’entrada en vigor.
- Desmantellament d’agències i crisi de finançament en la recerca
Amb la intenció de reduir l’administració federal, Russell Vought —un dels autors del Projecte 2025 i actual director de l’Oficina de Gestió i Pressupost— ha ordenat acomiadaments a gran escala. La NASA ja ha tancat oficines, inclosa la del científic en cap, i ha acomiadat més de 20 treballadors. Altres agències es preparen per reduccions similars: els NIH preveuen acomiadar 1.200 persones, aproximadament un 6% de la plantilla.
La NASA ja ha tancat oficines, inclosa la del científic en cap
Diversos empleats i alts càrrecs de les agències de salut van rebre correus electrònics amb notificacions de cessament. El Departament de Salut i Serveis Humans (HHS) ha anunciat la intenció d’acomiadar 10.000 treballadors, que se sumen als aproximadament 10.000 que ja han deixat les seves funcions dins l’oferta que han anomenat Fork in the Road i processos de jubilació anticipada. Les agències afectades inclouen la FDA (Administració d’Aliments i Medicaments), la CDC (Centre per al Control i la Prevenció de Malalties) i altres organismes més petits, fet que suposa una sacsejada sense precedents al sistema de salut i ciència pública dels Estats Units.
La paralització està afectant greument també el procés de concessió de fons pels projectes de recerca, deixant aturades unes 16.000 sol·licituds de subvenció, valorades en prop de 1.500 milions de dòlars. Els funcionaris dels NIH esperen poder aixecar la suspensió aviat per evitar una crisi en el finançament de la recerca.
Quan la ciència deixa de ser un refugi
El sistema de recerca dels Estats Units és sinònim d’avantguarda. Investigació puntera, finançament robust i institucions poderoses liderant respostes globals. Però aquesta hegemonia podria començar a esquerdar-se.
Amb les agències federals sota pressió, treballadors acomiadats, subvencions científiques cancel·lades i una atmosfera cada cop més polaritzada, la ciència ha deixat de ser un espai de consens per convertir-se en un camp de batalla ideològica.
El cas del xarampió —una malaltia que es donava gairebé per erradicada— n’és l’exemple més visible, però no l’únic. És un senyal d’alarma, un sotrac que apunta a un retrocés més profund en matèria de salut pública. Enmig d’aquesta situació, amb el Projecte 2025 sobre la taula, la solució sembla que ben segur haurà d’esperar.
Deixa un comentari