Poques teories com el darwinisme han estat tan aprofitades fora de l’àmbit científic i han rebut tants adjectius complementaris. Aviat va sorgir el darwinisme social, que intentava justificar les desigualtats per una selecció natural que hauria afavorit els més aptes. Així s’evitava haver de prendre mesures per assolir una societat més justa. L’anomenat darwinisme universal és un terme ampli que inclou l’aplicació la teoria de l’evolució a camps tan diversos com medicina, física, psicologia, literatura, lingüística o economia. I en casos com la medicina, amb molta coherència i aplicacions directes.
A la teoria quàntica li han passat coses semblants. S’aparta tant d’allò que observem en el nostre món quotidià que gairebé permet justificar qualsevol cosa amb l’afegit de quàntic. Així hi ha qui parla d’art quàntic, de curació quàntica, de psicologia quàntica… i de què no sé quàntiques —perdó, quantes— coses més… L’argument sembla ser: com que la teoria quàntica, tot i ser tan estranya i complexa, s’ha demostrat encertada en molts experiments i ha portat a avenços concrets en molts camps, si diem que una cosa és quàntica ja no cal explicar pràcticament res. La gent ho acceptarà i ja està.
Els autors del darwinisme quàntic consideren que hi ha un estat més apte o probable, que per selecció natural, és el que col·lapsa
Això dona lloc a xarlataneries i estafes diverses, perquè les derivacions de la teoria quàntica, per estranya que sigui, es demostren o es refuten amb experiments reals o amb arguments purament matemàtics. Però hi ha un camp on darwinisme i quàntica convergeixen i els seus postulats es basen en arguments científics i en experiments.
Com heu pogut suposar, es tracta del darwinisme quàntic. El va proposar l’any 2000 Wojciech Zurek, del Laboratori Nacional de Los Alamos. Intenta explicar una de les paradoxes bàsiques de la quàntica. Cada objecte quàntic es presenta en diversos estats sobreposats fins que algú l’observa o el mesura i aleshores col·lapsa en un de concret. És el famós experiment mental del gat de Schrödinger, viu i mort alhora fins que algú obre la caixa.
Però perquè col·lapsa un estat concret? Zurek va suposar que, com en el darwinisme, era selecció natural. N’hi hauria algun que, en comparació als altres, és més estable, més apte, està millor adaptat a les condicions ambientals.
Per posar a prova la hipòtesi, Zurek i el seu col·lega Akram Touil, també de Los Alamos, van utilitzar circuits quàntics superconductors. Amb molt d’aparell matemàtic, expliquen per què en el món macroscòpic no observem mai superposicions. Els autors consideren que hi ha un estat més apte o probable, que per selecció natural és el que col·lapsa. És el que anomenen estat punter. Complicat? Sens dubte. Els detalls es poden trobar aquí, en la versió encara no revisada per parells. Que, així i tot, costa d’entendre? No és estrany. Ja hem dit que parlàvem de quàntica. Però de debò que, a diferència del darwinisme social i de la curació quàntica, això és ciència ben argumentada. Encertada o no, això ja es veurà quan es discuteixi el treball.
En Xavier Duran és químic i divulgador científic.
Deixa un comentari