Núria Sebastián Gallés és catedràtica i professora de psicologia al Departament d’Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla del Center for Brain and Cognition (CBC). La seva recerca se centra en el desenvolupament del llenguatge bilingüe i l’impacte del bilingüisme en la cognició. Llicenciada en Psicologia Experimental a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1986, va fer la formació postdoctoral a l’Intitut Max Plank d’Alemanya i al LSCP-CNRS de París, es va traslladar a la UPF el 2009. Sebastián és pionera internacional en la investigació en neurociència cognitiva, concretament en l’estudi del bilingüisme des d’una perspectiva cognitiva i cerebral. Ha fet contribucions decisives a la recerca relacionada amb l’aprenentatge del llenguatge en nadons en contextos bilingües. Considerada una de les pioneres a escala internacional en neurociència cognitiva del llenguatge, ha fet contribucions clau a l’estudi de com els infants aprenen llengües en contextos multilingües, amb una mirada centrada tant en el comportament com en les bases cerebrals d’aquest aprenentatge. A 7 Ciències, Núria Sebastián ens revela com la neurociència ens ajuda a entendre com aprenem a comunicar-nos des dels primers mesos de vida.
Ha estat distingida amb el Premi Nacional de Recerca 2024, que concedeix la Generalitat de Catalunya mitjançant la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació. S’ho esperava?
No, gens ni mica. Quan em va trucar la consellera Núria Montserrat, gairebé vaig pensar que s’havien equivocat! [riu].
Des del punt de vista professional, què li ha suposat aquest reconeixement?
És un premi a tota una trajectòria i, en el meu cas, també al fet de fer ciència en un àmbit —la psicologia— que sovint no es percep com a una ciència “seriosa”, com la medicina, la biologia o les matemàtiques. Per això, encara em fa més il·lusió.
Ha fet carrera a Catalunya quan la majoria dels professionals han de marxar a l’estranger perquè hi ha millors condicions i oportunitats.
Sí, jo soc un producte cent per cent català [somriu]. La meva formació i la meva carrera l’he desenvolupada a Catalunya, amb dues estades breus a l’estranger. Ara bé, si vols fer contribucions rellevants en la ciència has de tenir una mirada allargada al món. A l’estranger, les meves investigacions han generat interès i han valorat allò que faig, i és on he obtingut més finançament econòmic per a desenvolupar els meus projectes. En ciència, l’intercanvi de coneixement és molt rellevant.
Si vols fer contribucions rellevants en la ciència has de tenir una mirada allargada al món
La seva recerca se centra en el desenvolupament del llenguatge bilingüe i l’impacte del bilingüisme en la cognició. Com a curiositat, quantes llengües parla?
Quatre! Català, castellà, francès i anglès.
Els nadons tenen mecanismes cerebrals preparats per al llenguatge des del naixement?
Sí, els bebès, tot i el cervell immadur ja tenen presents les estructures necessàries per començar a processar el llenguatge. Els primers mesos ja veus que aquestes estructures estan responent d’una manera específica davant estímuls lingüístics.
Som capaços de distingir diferents llengües sent tan petits?
Sí. Des del moment de néixer, els nadons ja tenen la capacitat de distingir diferents llengües, i ho fan a partir del ritme lingüístic, és a dir, de la proporció i la distribució de vocals i consonants en cada idioma. Per exemple, llengües com el txec tenen moltes consonants seguides dins d’una mateixa paraula, mentre que d’altres com el japonès o el basc tenen una estructura amb més vocals. Això crea diferències rítmiques que els bebès poden percebre. Com més diferents siguin dues llengües en aquest sentit, més fàcil els és de distingir-les. I no només ho fan els humans. També els passa a les rates. I et confirma que és una conseqüència més de l’evolució del llenguatge humà i et demostra que el llenguatge té una funció biològica.
I com canvia aquesta capacitat amb el temps?
En néixer, els nadons poden discriminar qualsevol so de qualsevol llengua. Però a partir dels sis mesos comencen a “filtrar” els sons que no són útils per la seva llengua. I, encara que no parlin, ja reconeixen paraules. L’aprenentatge del llenguatge comença molt abans que el nen pronunciï les primeres paraules.
L’aprenentatge del llenguatge comença molt abans que el nen pronunciï les primeres paraules
Per què ens costa tant aprendre idiomes de grans?
Es deu principalment a dos factors: la pèrdua progressiva de plasticitat cerebral i la presència de processos d’interferència lingüística. Durant els primers anys de vida, el cervell és molt més flexible, no hi ha estructures lingüístiques prèvies que interfereixin, i tot s’aprèn “de nou”. En canvi, quan aprenem una llengua més endavant, sovint hem de “desfer” o ajustar regles ja apreses. Per exemple, els parlants nadius d’anglès, una llengua sense gènere gramatical, poden trobar molt difícil incorporar aquest concepte quan aprenen català o castellà. Ara bé, si tu ja has après una llengua amb gènere, el cervell ja ha creat aquesta categoria, i això et facilita aprendre’n d’altres que també la tenen. Si l’has de construir des de zero, és molt més costós.
Tot i aquest aprenentatge d’una llengua, és pràcticament impossible que acabem parlant com un nadiu?
Sí, per dos factors. El primer, perquè som extremadament sensibles als accents. I el segon, per les diferències individuals que tenen a veure amb les capacitats d’aprenentatge i les aptituds personals de cadascú. Ni tan sols una exposició intensa abans dels tres anys dona lloc a un domini nadiu de la segona llengua en la majoria de les persones.
El llenguatge s’associa a un seguit de factors emocionals i serveix com a segell de pertinença de grup
Vostè va ser pionera a estudiar el processament del llenguatge en nadons bilingües de només quatre mesos. Quin paper hi tenen les emocions i el context social?
Un paper central. El llenguatge s’aprèn dins d’un entorn emocional molt potent, amb els pares o cuidadors com a referents. Per això, el llenguatge s’associa a un seguit de factors emocionals i serveix com a segell de pertinença de grup, i els infants ho perceben perfectament. Per això la dimensió emocional i cultural del llenguatge és inseparable de la seva funció comunicativa.
El bilingüisme influeix en les capacitats cognitives?
D’entrada, el bilingüisme sempre produeix soroll i acaba sent una qüestió molt conflictiva perquè s’acaba polititzant. Dit això, més enllà del llenguatge hi ha un seguit d’estudis que han demostrat que els bilingües són més flexibles i tenen més capacitats cognitives. I hi ha altres estudis que demostren que no és així. Precisament, un dels articles més citats sobre el vincle cognitiu amb el bilingüisme el vam produir nosaltres.
Quina va ser la conclusió de l’estudi?
Que els bilingües tenen menys interferències que els no bilingües. Ara bé, la diferència és, només, de 7 mil·lèsimes de segon! Es va fer en una mostra de 100 persones bilingües i 100 no bilingües.
Un infant quan es considera bilingüe?
En el món bebè es considera bilingüe quan té un 25% d’exposició a la llengua menys exposada.
El bilingüisme sempre produeix soroll i acaba sent una qüestió molt conflictiva perquè s’acaba polititzant
En l’ordre que s’aprenen les llengües, pot afectar la competència en cadascuna d’elles?
Sí, hi afecta. La llengua que s’aprèn primer agafa tot el protagonisme. Ara bé, què passa quan totes dues arriben al mateix temps? I la més present és la de la mare. Però no sempre és així. Hi ha famílies que tenen mainadera i s’ha donat el cas que els infants prioritzen la seva llengua perquè l’infant hi passa més temps.
Quin consell donaries a les famílies bilingües que volen educar els seus fills amb dues llengües?
Que parlin amb les dues llengües. És important parlar-los en la llengua pròpia. Si parles amb una llengua que no és la teva, perds riquesa i prosòdia, i això els infants ho noten. Per tant, el millor és transmetre allò que coneixem millor: la nostra pròpia llengua.
Deixa un comentari