Un nou estudi torna a trencar el mite del cervell immutable: científics suecs detecten neurogènesi —formació de noves neurones— en el cervell humà fins als 78 anys.
Durant dècades es va creure que el cervell humà naixia amb totes les neurones que tindria al llarg de la seva vida. Aquesta idea, compartida fins i tot per Santiago Ramón y Cajal —pare de la neurociència moderna—, s’ha anat erosionant a mesura que la ciència avançava. Ara, un nou estudi publicat recentment a la revista Science ofereix una de les proves més sòlides fins ara que la neurogènesi també ocorre en l’edat adulta.
Un equip d’investigadors suecs ha analitzat mostres post mortem de cervells humans de persones d’entre 0 i 78 anys. Els resultats mostren que, tot i que la capacitat de generar noves neurones varia entre individus, no desapareix amb l’edat. Les noves cèl·lules s’han identificat concretament a l’hipocamp, una regió clau per a la memòria i l’aprenentatge.
Un petit trencaclosques
Com afirmen els autors de l’estudi a Science “El treball proporciona una peça important del trencaclosques per entendre com funciona i canvia el cervell humà al llarg de la vida”. Gràcies a tècniques de darrera generació amb una resolució cel·lular sense precedents, l’equip ha pogut observar amb molt més detall l’interior del cervell. Per primera vegada, han identificat de manera clara un tipus molt especial de cèl·lules mare capaces de generar noves neurones, que fins ara eren molt difícils de detectar.
Segons la investigadora María Llorens-Martín, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBM-CSIC-UAM) en declaracions a Science Media Center (SMC) “Aquestes cèl·lules són molt escasses i s’assemblen molt a les cèl·lules glials, de manera que calien tècniques molt precises per detectar-les”, explica.
Si el cervell manté la capacitat de regeneració neuronal, potser tenim més eines per combatre la degeneració cognitiva
Implicacions per a la salut mental i l’envelliment
Les implicacions són profundes. “Aquest estudi indica que, almenys fins als 78 anys, el nostre cervell és capaç de reemplaçar neurones per mantenir la funció principal de l’hipocamp: la memòria”, destaca José María Medina a SMC, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Salamanca. Medina recorda que aquest treball corrobora troballes anteriors, com les del conegut “estudi de la bomba”, que aprofitava la radioactivitat ambiental generada per proves nuclears per seguir el rastre de la neurogènesi humana.
“El fet que l’hipocamp sigui una de les regions més afectades en malalties com l’Alzheimer reforça la rellevància d’aquest descobriment. Si el cervell manté la capacitat de regeneració neuronal, potser tenim més eines per combatre la degeneració cognitiva del que pensàvem”, apunta Medina.
Una controvèrsia oberta
Tot i l’impacte del nou estudi, el debat continua. La neurogènesi adulta en humans és un tema controvertit. Alguns estudis anteriors no havien detectat aquesta activitat, en part per limitacions tècniques o per la dificultat de treballar amb teixit cerebral post mortem, especialment si el temps transcorregut des de la mort era llarg. Llorens-Martín reconeix aquestes dificultats, però destaca la robustesa del nou treball: “Malgrat les limitacions pròpies d’estudis amb mostres post mortem, aquest estudi suposa un pas de gegant”.
Un futur per explorar
Més enllà de desmuntar un dogma, aquest estudi obre noves línies d’investigació. Com podem estimular la formació de noves neurones en l’edat adulta? Pot la neurogènesi ser un objectiu terapèutic en malalties com la depressió o l’Alzheimer? Encara no tenim totes les respostes, però una cosa queda clara: el cervell adult és més plàstic del que ens havien fet creure. I potser, amb el temps, també més capaç de regenerar-se.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari