Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona publiquen una metodologia que permet seguir com evolucionen els tumors a través de les marques epigenètiques.
El càncer és una malaltia complexa i canviant. A mesura que passa el temps, les cèl·lules tumorals poden adquirir noves característiques, fer-se més agressives i complicar el pronòstic dels pacients. Ara, un equip d’investigadors de l‘Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona ha presentat a la revista Nature una nova metodologia que podria ajudar a entendre millor aquesta evolució i fins i tot anticipar com progressarà la malaltia.
La clau està en les anomenades marques epigenètiques. Per entendre-ho, imaginem que l’ADN és el gran llibre d’instruccions de la vida. Totes les cèl·lules del cos tenen el mateix llibre, però no totes en llegeixen els mateixos capítols. Les marques epigenètiques són com uns “senyals químics” que indiquen quines pàgines s’han d’obrir i quines s’han de tancar. D’aquesta manera, controlen quins gens s’activen o s’apaguen sense canviar la seqüència de l’ADN. Una de les marques més estudiades és la metilació de l’ADN, que consisteix a afegir petites molècules a certes lletres del genoma.
Les marques epigenètiques podrien explicar per què uns tumors evolucionen d’una manera i uns altres d’una altra
Segons els investigadors, aquests senyals podrien explicar per què uns tumors evolucionen d’una manera i uns altres d’una altra. Per comprovar-ho, l’equip s’ha centrat en un tipus concret de leucèmia: la leucèmia limfocítica crònica (LLC). Aquest mètode obre la porta a seguir de prop els canvis interns de la malaltia. Per exemple, pot ajudar a detectar quan una leucèmia LLC —normalment lenta i de pronòstic relativament bo— es transforma en la malaltia de Richter, una variant molt més agressiva. En paraules de Manel Esteller, professor de Recerca ICREA a l’Institut contra la Leucèmia Josep Carreras “Quan la leucèmia LLC es transforma en una de pitjor pronòstic, se seleccionen determinats grups de cèl·lules. Aquesta eina permet seguir aquest procés a nivell molecular”, afegeix Esteller.
Així i tot, els experts insisteixen que encara no es tracta d’una tècnica aplicable a la pràctica clínica. És un pas més en la recerca bàsica, però necessita més validació abans de poder beneficiar directament els pacients. “El treball és teòric i necessitaria una major validació experimental, sent no implementable a la clínica en l’actualitat. Com a eina de ciència computacional sembla prometedora per estudiar els patrons de metilació en càncer”, matisa Esteller. De fet, ja hi ha mètodes molt avançats que combinen l’anàlisi de metilació en cèl·lules individuals amb l’ús d’algoritmes d’intel·ligència artificial.
En definitiva, aquest estudi no és encara una eina clínica, però sí una nova finestra per entendre millor el llenguatge epigenètic del càncer. Un llenguatge que, si sabem interpretar correctament, podria ajudar a predir el futur de la malaltia i millorar el tractament dels pacients en els pròxims anys.
L’estudi, realitzat en el marc del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center – centre impulsat per Clínic, IDIBAPS i UB, ha estat possible gràcies al suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la fundació anglesa Cancer Research UK, la Fundació La Caixa, el Consell Europeu de Recerca (ERC) i els Instituts de la Salut dels Estats Units. En total, hi han participat 21 investigadors de 15 institucions a cinc països.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari