Les últimes dades del Global Carbon Project confirmen que el món encara no ha aconseguit doblegar la corba de les emissions.
Segons l’informe Global Carbon Budget 2025, publicat coincidint amb la COP30 a Belém, el CO₂ procedent de combustibles fòssils augmentarà un 1,1% durant el 2025, fins a arribar a 38.100 milions de tones anuals. Aquesta xifra és tan immensa que costa d’imaginar: equival a més de 1.200 tones de CO₂ cada segon, o al pes combinat de quasi 4 milions de Torres Eiffel alliberades a l’atmosfera cada any.
Aquesta xifra situa el planeta en una situació crítica: el pressupost de carboni per limitar l’escalfament a 1,5 °C—l’objectiu més ambiciós de l’Acord de París— s’esgotaria en només quatre anys si es manté el ritme actual d’emissions. La temperatura mitjana global atribuïble a l’activitat humana ja ha arribat als 1,36 °C, una dada que deixa molt poc marge de maniobra abans de traspassar un llindar que els científics consideren altament perillós.
Els grans emissors: la Xina es frena, els EUA i l’Índia moderen el creixement
La Xina continua sent l’emissor més gran de CO₂ del planeta, amb un 32% del total global i unes emissions de 12,3 mil milions de tones el 2024. Tanmateix, per segon any consecutiu, el gegant asiàtic mostra signes d’alentiment: l’increment previst per al 2025 és només del 0,4%, molt per sota de la mitjana de la darrera dècada. Aquest canvi respon a un augment extraordinari de la generació d’energia renovable —especialment solar i eòlica— que ha permès contenir el consum de carbó, històricament el motor de la seva indústria. Tot i que la descarbonització avança, el creixement de la demanda energètica i la producció industrial encara impedeixen una reducció real del total d’emissions.
Els Estats Units, segons emissor mundial amb un 13% del total, experimentaran un repunt de l’1,9% el 2025, després d’uns anys de descens sostingut. Els experts atribueixen aquest augment a un hivern més fred que l’habitual, a l’increment del consum de gas natural i a una major demanda elèctrica domèstica. L’Índia, per la seva banda, continuarà augmentant les seves emissions però amb molta més moderació: +1,4%, molt per sota del ritme habitual dels últims anys. Un començament de Monzó més primerenc i unes pluges intenses han reduït la necessitat de refrigeració durant els mesos més calorosos, alhora que el país ha reforçat la seva capacitat de producció solar. En canvi, la Unió Europea —tradicionalment en descens— trencarà momentàniament la seva tendència amb un increment lleu del 0,4%, provocat per condicions meteorològiques adverses que han reduït la producció d’energia eòlica i hidroelèctrica i han forçat l’ús addicional de gas natural. El Japó, en canvi, destaca com una de les poques economies desenvolupades que redueix les seves emissions, un -2,2%, gràcies a la reactivació de centrals nuclears, l’expansió solar i una economia estancada.
La capacitat d’absorció dels boscos és limitada i pot veure’s afectada per sequeres, incendis o malalties derivades de l’escalfament global
La desforestació retrocedeix, però el planeta encara perd alguns boscos
Una de les poques notes positives de l’informe és la disminució de les emissions derivades del canvi en l’ús del sòl, principalment la desforestació i la degradació forestal. Aquestes emissions, que havien arribat a nivells molt elevats als anys noranta, s’han reduït fins a una mitjana de 5 GtCO₂ anuals (una gigatona són 1000 milions de tones) durant l’última dècada, amb una nova baixada prevista fins a 4,1 GtCO₂ el 2025. La reducció s’explica per la disminució dels incendis i la desforestació a l’Amèrica del Sud, especialment al Brasil, arran de la fi de les condicions extremes provocades per l’episodi d’El Niño del 2023-2024. Tot i això, tres països —Brasil, Indonèsia i la República Democràtica del Congo— continuen concentrant més de la meitat de les emissions mundials per pèrdua de coberta forestal, un recordatori que la destrucció de boscos tropicals continua sent un dels principals punts febles en la lluita contra el canvi climàtic.
Mentrestant, diversos països han aconseguit compensar parcialment aquestes pèrdues gràcies a programes de reforestació i restauració d’ecosistemes. La Xina, els Estats Units i la Unió Europea destaquen per haver absorbit conjuntament prop de 0,9 GtCO₂ anuals a través de noves plantacions forestals i una millor gestió dels boscos existents. Tanmateix, els científics adverteixen que la capacitat d’absorció dels boscos és limitada i pot veure’s afectada per sequeres, incendis o malalties derivades de l’escalfament global.
L’oceà i els boscos, embornals sota pressió
Els grans embornals naturals de carboni —els oceans i la biosfera terrestre— són els autèntics “pulmons” del planeta, però comencen a mostrar signes de saturació. En conjunt, han absorbit el 50% de les emissions humanes durant la darrera dècada, però aquesta capacitat ha quedat reduïda a causa de l’impacte del canvi climàtic. Segons el Global Carbon Project, els oceans han capturat el 29% del CO₂ emès, una xifra lleugerament superior a la de fa uns anys gràcies a una revisió metodològica, però el seu paper s’ha estancat des del 2016. Les onades de calor marines i els canvis en la circulació oceànica —accentuats pel recent episodi d’El Niño— han minvat temporalment la seva capacitat d’absorció.
Pel que fa a la terra ferma, els ecosistemes terrestres han retingut un 21% de les emissions, menys del que s’esperava. L’informe destaca que, sense l’efecte acumulat del canvi climàtic, el conjunt dels embornals naturals serien prop d’un 20% més eficients. A més, algunes zones tropicals, especialment parts de la selva amazònica i del sud-est asiàtic, han passat de funcionar com a embornals a convertir-se en fonts netes d’emissió, com a conseqüència combinada de la desforestació i de l’estrès climàtic per sequera i altes temperatures. Aquesta tendència és un avís greu sobre els límits de la capacitat natural de la Terra per compensar les activitats humanes.
Un futur sense marge per a la inacció
Amb una concentració atmosfèrica de 425,7 parts per milió de CO₂ prevista per al 2025 —un 52% superior als nivells preindustrials—, la humanitat es troba davant d’un punt de no retorn cada vegada més proper. Des del 1959, quan van començar les mesures contínues, el CO₂ atmosfèric ha augmentat més de 100 ppm, i aproximadament un 8% d’aquest increment es deu als efectes indirectes del canvi climàtic sobre els embornals naturals. Els investigadors calculen que cada quatre anys amb les emissions actuals afegeixen 0,1 °C a l’escalfament global, una dada que subratlla la urgència d’un canvi radical en la política energètica i ambiental mundial.
Encara que el ritme de creixement de les emissions totals s’ha reduït en comparació amb dècades anteriors —un 0,3% anual de mitjana entre 2015 i 2024, davant de l’1,9% de la dècada anterior—, la tendència global continua sent ascendent. El missatge del Global Carbon Project és contundent: sense una reducció immediata i sostinguda de les emissions, els embornals naturals no podran continuar compensant l’excés de carboni que aboquem a l’atmosfera. “Els nostres oceans i boscos no poden continuar fent la feina per nosaltres”, adverteixen els autors de l’informe. “El futur climàtic del planeta depèn de les decisions que prenguem aquests propers anys.”
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari