Durant dècades, la capacitat d’imaginar —de fingir, de representar mentalment allò que no és present— s’ha considerat una de les grans línies vermelles que separaven els humans de la resta d’animals. Però aquesta frontera acaba de trontollar. Un estudi recent publicat a Science mostra que Kanzi, un bonobo de 43 anys, és capaç de jugar amb objectes imaginaris, una habilitat que fins ara es creia exclusiva de la nostra espècie.
La recerca, liderada per investigadors de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units), es basa en tres experiments dissenyats per comprovar si un simi pot mantenir representacions “secundàries”: és a dir, pensar en coses que no hi són físicament. En un dels experiments, Kanzi observava com un investigador feia veure que abocava suc en uns gots buits. Tot seguit, el bonobo havia d’indicar on es trobava el suc imaginari. En altres proves, interactuava amb bols de raïm que només existien en la ficció. Els resultats suggereixen que Kanzi no només entenia el joc, sinó que era capaç de mantenir aquesta realitat imaginada sense confondre-la amb la real.
Segons els autors de l’estudi, “la imaginació s’ha considerat durant molt de temps un element clau de la condició humana, però el fet que no sigui exclusiva de la nostra espècie és realment transformador”.
Imaginar no és tan exclusiu
Per a Miquel Llorente, director del departament de Psicologia de la Universitat de Girona i investigador principal del grup Comparative Minds en declaracions a Science Media Center, declara que l’estudi destaca per la seva solidesa metodològica. “Aborda un repte històric de la primatologia: com demostrar que un animal està imaginant alguna cosa que no és present”, explica. Segons Llorente, Kanzi mostra la capacitat de sostenir dues realitats paral·leles: la física (els gots buits) i la fictícia (el joc del suc), sense que interfereixin entre si.
Aquesta habilitat —operar amb representacions que no corresponen directament amb la realitat immediata— és clau per entendre fenòmens humans com la ficció, el simbolisme o el joc simbòlic infantil. El fet que un bonobo en mostri indicis obre la porta a pensar que aquestes capacitats ja existien, en forma embrionària, en el nostre ancestre comú amb els grans simis, fa milions d’anys.
Un subjecte excepcional
Tot i l’entusiasme, els experts coincideixen a assenyalar una limitació important: el protagonista de l’estudi és Kanzi, un individu extraordinari. “És un ‘geni’ altament enculturitzat, entrenat en un sistema de comunicació amb humans”, adverteix Llorente. Això vol dir que Kanzi pot representar el sostre del potencial cognitiu dels bonobos, però no necessàriament el comportament habitual de l’espècie en estat salvatge.
Una idea similar defensa Antonio J. Osuna Mascaró, investigador del Messerli Research Institute de Viena i especialista en cognició animal en declaracions a Science Media Center. Segons ell, l’estudi aporta “una de les evidències experimentals més clares fins ara de representacions secundàries en una altra espècie”, superant observacions anecdòtiques prèvies. Tot i que el rendiment de Kanzi no arriba al 70 % d’encerts en alguns experiments, Osuna considera que això és esperable en tasques tan exigents cognitivament i sensibles a distraccions.
En conjunt, l’estudi sobre Kanzi no només replanteja què entenem per imaginació, sinó que obliga a revisar la distància cognitiva que sovint suposem entre humans i altres animals. Si la capacitat de simular escenaris inexistents no és exclusivament humana, potser les arrels de la ficció, el simbolisme i fins i tot la cultura són molt més antigues del que pensàvem. El repte, a partir d’ara, serà dissenyar experiments menys antropocèntrics i més adaptats a cada espècie. Així podrem entendre no només, què poden imaginar els animals, sinó com i per a què utilitzen aquestes eines mentals en el seu propi món.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari