La comunitat científica i el sector agrari han consensuat els deu criteris bàsics que han de definir l’agricultura regenerativa a la península Ibèrica amb l’objectiu de posar límits al greenwashing i evitar usos oportunistes del terme. El document, impulsat per l’Asociación de Agricultura Regenerativa Ibèrica i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), és fruit d’un procés participatiu que ha implicat prop de 200 productors, tècnics i investigadors d’arreu de l’Estat.
La iniciativa respon al creixement exponencial del concepte d’agricultura regenerativa, que fins ara no disposava d’un marc compartit ni d’una certificació oficial. Aquesta manca de definició havia facilitat que empreses i actors diversos utilitzessin l’etiqueta sense aval científic ni consens sectorial.
El document publicat en obert, s’ha elaborat en el marc del projecte REGEN i actualitza un treball previ coordinat per l’associació el 2022. Durant un any s’han organitzat sis debats regionals en finques d’Andalusia, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó i Catalunya, i una trobada final al festival REVIVE, a Manresa.
L’estat ecològic del sòl al centre
Els criteris situen la salut del sòl com a eix central: evitar el llaurat per preservar-ne l’estructura, mantenir-lo cobert amb restes vegetals per reduir l’erosió i conservar la humitat, i integrar el pasturatge dirigit amb moviment diari del ramat per fertilitzar la terra de manera natural. També es fixa com a objectiu la gestió agroecològica de les finques, la reducció de l’ús d’aigua i la minimització de residus.
A més, el document incorpora un pilar social que posa en relleu la connexió entre agricultura, salut del territori i benestar de les persones, promovent l’intercanvi de coneixement, els circuits curts de comercialització i la implicació dels consumidors. Els criteris s’han adaptat específicament a sis tipus de producció: oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, conreus herbacis i ramaderia bovina, amb la previsió d’ampliar-los a altres cultius en el futur.
Resultats científics inèdits a Catalunya
Coincidint amb la publicació dels criteris, el CREAF ha fet públics els resultats del projecte RegeneraCat, que per primera vegada compara finques regeneratives amb d’altres de convencionals a Catalunya i que ja vam publicar-ne un reportatge fa uns mesos. L’estudi ha analitzat explotacions com Familia Torres (vinyes), Pomona Fruits (fruiters), Verdcamp Fruits (horta) i Planeses (ramaderia de pastura).
Els resultats indiquen que els aliments produïts amb tècniques regeneratives presenten més qualitat nutricional. En el cas de les carabasses de Verdcamp Fruits, s’ha detectat un contingut mineral i antioxidant superior, així com una concentració més gran de compostos associats al sabor dolç. Les peres de Pomona Fruits mostren un millor equilibri entre sucres i àcids, més polifenols i el doble de capacitat antioxidant que les convencionals.
Pel que fa als productes lactis de Planeses, la llet presenta un índex aterogènic més baix —relacionat amb menor risc de formació de plaques a les artèries— i els iogurts registren índexs aterogènics i trombogènics inferiors, associats a un perfil lipídic més saludable.
Més carboni, més aigua i més biodiversitat
Els beneficis també s’estenen al sòl. A les parcel·les regeneratives de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits, la concentració de carboni és almenys un 35% superior respecte a les convencionals. Segons les investigadores del projecte, aquest increment contribueix a la mitigació del canvi climàtic, ja que augmentar anualment un 0,4% la retenció de carboni dels sòls agrícoles i forestals podria compensar les emissions globals actuals de gasos amb efecte d’hivernacle.
A més, la capacitat de retenció d’aigua és com a mínim un 9% més alta en els sòls regeneratius, fet que permet absorbir millor l’aigua en episodis d’inundació i disposar de més reserves en períodes de sequera. També s’hi ha detectat una biodiversitat més elevada de bacteris, fongs i microartròpodes, incloent-hi espècies amb potencial com a biopesticides naturals. Un altre dels resultats destacats és que, un cop superats els primers anys de transició, les finques regeneratives poden assolir produccions equivalents a les convencionals amb costos similars o fins i tot inferiors.
El projecte RegeneraCat ha estat finançat per l’AGAUR a través del programa Clima del Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, alimentat en part pels ingressos de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles. Segons els responsables científics, els resultats són “esperançadors” i obren la porta a ampliar la recerca a més finques i cultius per consolidar el model regeneratiu com una alternativa viable i rigorosa davant els reptes ambientals i socials actuals.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari