Set grans organitzacions que representen més de 900 universitats i centres de recerca demanen a Brussel·les un pressupost ambiciós per al futur programa marc de recerca i innovació i reclamen als Estats membres que destinin el 3% del PIB a R+D abans del 2030
La ciència europea reclama a Brussel·les més recursos per mantenir la competitivitat científica i tecnològica del continent. Set organitzacions que representen més de 900 universitats i centres de recerca europeus han fet públic aquest dimecres un manifest en què demanen que el pròxim programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea, FP10, tingui un pressupost d’almenys 200.000 milions d’euros per al període 2028-2034.
L’FP10 és el nom amb què es coneix el desè Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea, que substituirà l’actual Horizon Europe quan aquest finalitzi el 2027. Serà, per tant, el principal instrument europeu per finançar la recerca i la innovació durant el període 2028-2034. Com els seus predecessors, l’FP10 finançarà projectes de recerca i innovació de tot tipus, des de recerca bàsica i investigació d’alt risc fins a projectes més propers a l’aplicació i la innovació. Hi podran participar universitats, centres de recerca i empreses de diferents països europeus mitjançant convocatòries competitives.
El programa encara no està aprovat definitivament. El seu pressupost i el seu disseny formen part de les negociacions del pròxim marc financer plurianual de la UE, que determinarà les prioritats i els recursos europeus per al període 2028-2034.
La petició de les organitzacions científiques supera en 25.000 milions d’euros la proposta actual de la Comissió Europea, que situa el pressupost de l’FP10 en 175.000 milions d’euros. Els signants consideren aquesta última xifra el «mínim indispensable» i reclamen que els Estats membres tanquin aquesta diferència.
Més del doble del pressupost d’Horizon 2020
Per entendre la magnitud de la demanda cal mirar l’evolució dels programes europeus de recerca. Horizon 2020, vigent entre 2014 i 2020, va disposar de gairebé 80.000 milions d’euros. El va substituir Horizon Europe, actualment vigent entre 2021 i 2027, amb un pressupost de 93.500 milions d’euros.
Si finalment l’FP10 comptés amb els 200.000 milions reclamats, el pressupost seria aproximadament un 114% superior al d’Horizon Europe i un 150% superior al d’Horizon 2020. La proposta de la Comissió, de 175.000 milions, representaria un increment d’aproximadament un 87% respecte d’Horizon 2020. Les organitzacions firmants del document, però, alerten que aquests increments nominals no reflecteixen necessàriament un augment equivalent de la capacitat de finançament, ja que cal tenir en compte la inflació i l’encariment de la recerca.
Una aposta per la recerca a llarg termini
El manifest no reclama només més diners. Les set organitzacions —EU-LIFE, CESAER, el Grup de Coimbra, l’Associació Europea d’Universitats (EUA), The Guild of European Research-Intensive Universities, LERU i YERUN— demanen també una estratègia europea estable i a llarg termini per reforçar la recerca.
En primer lloc, reclamen que el pressupost sigui protegit i previsible durant els set anys del programa, amb almenys un 12% del total compromès cada any, i que les noves prioritats europees es financin amb diners nous i no restant recursos de la recerca.
També demanen mantenir l’equilibri al llarg de tot el procés investigador i protegir especialment la recerca inicial i d’alt risc, que sovint queda fora de l’interès del capital privat però que pot generar els avenços científics i tecnològics del futur.
Europa demana un 3% del PIB en R+D
L’altra gran reclamació del manifest va dirigida als mateixos Estats membres. Les organitzacions consideren que un programa europeu ambiciós ha d’anar acompanyat d’una inversió nacional també més elevada.
Per això reclamen que tots els països arribin a destinar com a mínim el 3% del PIB a recerca i desenvolupament abans del 2030, incloent-hi un 1,25% del PIB d’esforç públic.
L’ Estat espanyol encara està lluny d’aquest objectiu. El 2024 va dedicar aproximadament l’1,5% del PIB a R+D, davant del 2,24% de mitjana de la UE. És a dir, es troba aproximadament a meitat del camí de l’objectiu del 3%.
Espanya, gran beneficiària dels fons europeus
La situació és especialment significativa perquè l’ Estat Espanyol és un dels països que millor capta els recursos europeus de recerca. Segons les dades del manifest, és el tercer país de la UE que més finançament rep d’Horizon Europe i el primer en coordinació de projectes col·laboratius.
Aquest bon posicionament també es va començar a consolidar amb Horizon 2020. Durant els primers anys del programa, les entitats espanyoles van aconseguir milers de milions d’euros en finançament europeu i van destacar especialment per la seva capacitat per coordinar projectes internacionals.
Catalunya també té un pes considerable en aquest sistema. Segons AGAUR, entre 2021 i 2025 el sistema català de recerca va obtenir 243 ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) per valor de 307 milions d’euros, el 3,3% dels fons de l’ERC concedits al conjunt de la UE, tot i representar l’1,8% de la població comunitària.
Durant els tres primers anys d’Horizon Europe, Catalunya va ser, a més, la tercera regió de la UE per finançament captat d’Horizon Europe, només per darrere d’Île-de-France i l’Alta Baviera. Però aquesta capacitat per competir amb èxit pels fons europeus conviu amb una inversió nacional encara insuficient. Luis Serrano, exdirector del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i un dels cofundadors d’EU-LIFE, posa el focus precisament en aquesta paradoxa: «Hem construït un sistema de recerca de primer nivell mundial, que competeix amb qualsevol i que capta finançament europeu molt per sobre del seu pes. És un èxit real. Els científics han complert amb la seva part; ara necessitem els instruments, el suport financer i el desenvolupament legislatiu que es tradueixin en creixement econòmic i ocupació». «Per continuar sent líder mundial, una potència econòmica competitiva i un actor sobirà, Europa necessita una ciència i una innovació fortes», afirma Marta Agostinho, directora executiva d’EU-LIFE.
Per a Mónica Bettencourt-Dias, directora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i expresidenta d’EU-LIFE, la dependència tecnològica d’Europa és també una dependència de la capacitat de generar coneixement. «Si volem crear les tecnologies del demà en lloc de limitar-nos a adoptar-les, Europa ha d’ampliar la seva capacitat de generar coneixement i idees noves», defensa.
La reivindicació europea va, per tant, més enllà d’aconseguir més recursos de Brussel·les: reclama també que els governs nacionals reforcin els seus propis sistemes de recerca i siguin capaços de convertir la capacitat científica existent en innovació, activitat econòmica i ocupació.
El manifest reclama, finalment, que l’acord sobre el futur programa s’assoleixi a temps perquè l’FP10 pugui començar el gener de 2028, sense buits de finançament que puguin interrompre projectes i col·laboracions de recerca.
El missatge de la comunitat científica europea és clar: Europa necessita invertir més en ciència, però també garantir una estratègia sostinguda que permeti convertir el coneixement en tecnologia, competitivitat i ocupació. El debat sobre els 200.000 milions de l’FP10 serà, en aquest sentit, una de les primeres proves de fins a quin punt la recerca és una prioritat per a la Unió Europea.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari