El cafè és una beguda àmpliament consumida i controvertida. Té el seu origen a Etiòpia, al segle X, on inicialment es mastegava el gra. Al segle XV, els països àrabs van començar a preparar infusions de cafè, i al segle XVII la beguda arriba a Europa. A finals d’aquest segle entra a Catalunya i al XVIII es consolida. A Barcelona s’hi concentraven els primers cafès, on es reunia la burgesia, els intel·lectuals i el comerç que importava el gra.
Contràriament al que es podria pensar, a Amèrica no hi havia cafè fins que els francesos el van introduir a Martinica. L’espècie més consumida és Coffea arabica, originària de la regió de Kaffa, a Etiòpia, mentre que altres espècies, com Coffea canephora (robusta), tenen l’origen en altres zones d’Àfrica. Avui, el cultiu mundial majoritari és arabica, amb un 60–65%, principalment a Amèrica Llatina.
En persones habituades la ingesta moderada de cafeïna té un efecte neutre o lleugerament beneficiós sobre la tensió arterial
A Catalunya es consumeix majoritàriament cafè arabica, sovint combinat amb petites proporcions de robusta per a l’exprés. La robusta aporta cos i crema a l’exprés.
La infusió de cafè conté centenars de compostos químics. Els més coneguts són la cafeïna, els polifenols i els compostos de Maillard. També conté àcids orgànics, diterpens, vitamines, aminoàcids, lípids, minerals i sucres. La cafeïna no és la substància més abundant; els polifenols es presenten en proporció similar i actuen com a antioxidants. Els compostos de Maillard, també amb activitat antioxidant, es formen durant el torrat a altes temperatures, fruit de la reacció entre sucres i compostos nitrogenats.
La cafeïna és un alcaloide que actua com a antagonista dels receptors d’adenosina. La seva unió a aquests receptors bloqueja l’efecte sedant de l’adenosina, incrementant l’estat d’alerta. La vida mitjana plasmàtica de la cafeïna és d’unes 4–5 hores, tot i que varia segons factors genètics i metabòlics individuals.
Durant anys es va considerar que la cafeïna era perjudicial per al sistema cardiovascular, especialment en persones hipertenses. No obstant això, estudis recents que controlen factors confusos com el tabac i l’alcohol han demostrat que, en persones habituades, la ingesta moderada de cafeïna té un efecte neutre o lleugerament beneficiós sobre la tensió arterial. En persones no habituades, pot provocar un augment transitori de la tensió arterial.
Diversos estudis epidemiològics indiquen que consumir 1–3 tasses de cafè amb cafeïna al dia s’associa amb una menor mortalitat global i, en particular, amb menor risc de malalties cardiovasculars, comparat amb no consumir-ne. Els efectes adversos apareixen generalment amb dosis superiors a 400–500 mg al dia, equivalents a 5–8 tasses d’exprés o a 1 litre de cafè filtrat, tot i que depèn del tipus de cafè i del grau de preparació.
A més, una revisió recent suggereix que el consum habitual de cafè també podria ajudar a protegir la salut del fetge, reduint l’estrès oxidatiu, la inflamació i la progressió de malalties hepàtiques cròniques. A més, sembla que el consum regular de cafè amb cafeïna s’associa a un envelliment més saludable, amb menor deteriorament cognitiu i menor fragilitat. Els beneficis no es limiten a la cafeïna; els antioxidants del cafè, especialment els polifenols i els compostos de Maillard amb activitat biològica, també contribueixen a aquests efectes. El cafè descafeïnat mostra efectes menys consistents, cosa que indica que la cafeïna participa en alguns dels beneficis observats.
És recomanable prendre cafè amb moderació, ajustant la ingesta a la tolerància individual dins d’una dieta equilibrada. El seu consum habitual pot aportar efectes estimulants, antioxidants i beneficiosos per al cor, el cervell i el fetge.
En definitiva, el cafè combina història, aroma i química i, consumit amb moderació, contribueix a mantenir l’alerta i pot afavorir una millor salut global.
El Dr. Enric I. Canela és Catedràtic Emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona.
Deixa un comentari