Bennu és un petit asteroide que en el moment d’escriure això es troba a uns 95 milions de quilòmetres de la Terra. Per la seva banda, el Departament de Química de l’University College de Londres es troba a uns deu minuts a peu del British Museum. Això significa que uns 95 milions de quilòmetres separen dos escenaris significatius en el camí per conèixer l’origen de la vida.
En el cas de Bennu, els poc més de cent grams de mostres portats per la missió OSIRIS-REx de la NASA han permès detectar la presència d’alguns minerals molt rars, com un fosfat ric en magnesi que s’ha trobat també a la superfície d’Encèlad, satèl·lit de Saturn, que, segons es creu, té un oceà líquid. La deducció és que Bennu podia haver estat un petit astre cobert en bona part per un oceà. Però, a més, a les mostres de Bennu s’hi ha trobat el que han anomenat nanoglòbuls, petites bombolles que es podrien considerar com els precursors de les cèl·lules.
Bennu podia haver estat un petit astre cobert en bona part per un oceà. S’hi ha trobat el que han anomenat nanoglòbuls, petites bombolles que es podrien considerar com els precursors de les cèl·lules
A Londres s’ha fet un altre tipus de recerca. En un article publicat a Science, expliquen que han aconseguit sintetitzar panteteïna, una substància que es troba en tots els organismes vius i que ajuda els enzims a actuar. De fet, té una estructura molt similar a l’àcid pantotènic o vitamina B5. La síntesi s’ha fet en condicions ambientals i a partir de compostos simples com els aminonitrils. Fa uns anys, l’equip de Matthew Powner, que ha fet aquest treball, ja havia mostrat que a partir dels aminonitrils es podien obtenir nucleòtids -els components de l’ADN- i pèptids -proteïnes de cadena curta.
A partir dels aminonitrils es poden obtenir nucleòtids -els components de l’ADN- i pèptids -proteïnes de cadena curta
Aquesta recerca encaixa en una de les formes d’enfocar l’origen de la vida. Una tendència és buscar com certes biomolècules, com l’ARN, van ser l’inici d’una sèrie de reaccions que varen culminar en els primers organismes. Una altra línia és buscar molècules més senzilles que després es combinessin. La síntesi de panteteïna a partir de compostos més senzills podria donar suport a aquesta idea.
El llibre més complet i actual sobre l’origen de la vida l’ha publicat Juli Peretó, bioquímic de la Universitat de València: Un planeta creatiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori (Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació, 2022). Preguntat sobre aquest últim treball ens ha dit que “la gran novetat és que ho han fet en medi aquós i a temperatura suau, però sobretot en el context del protometabolisme cianosulfhídric”. Aquest darrer, explica, “és un esquema químic basat en molècules relativament simples que segur que estaven en el planeta primitiu. És el prototip de la química de sistemes, l’aproximació moderna a la química prebiòtica”. Peretó afegeix que el procés descrit “contribueix a donar credibilitat a aquest esquema. És una bona notícia que incrementa la plausibilitat d’aquest procés”.
La síntesi a partir de precursors ubics és un avenç per conèixer les rutes de formació de molècules rellevants per a la vida, com certs àcids i sucres
I encara podem afegir-hi un altre treball recent. Un equip de la Universitat de Hawaii ha descrit a Science Advances, la primera síntesi abiòtica, en condicions com les que hi ha a l’espai interestel·lar, de l’àcid glicèric, una molècula clau en processos metabòlics com la glicòlisi. Segons els autors, la síntesi a partir de precursors ubics és un avenç per conèixer les rutes de formació de molècules rellevants per a la vida, com certs àcids i sucres, a l’espai profund.
Permeteu-nos acabar amb un ingenu joc de paraules. El primer signant de l’article de la panteteïna es diu Fairchild. Un cognom ben adient per a qui intenta endinsar-se en esbrinar com va ser la infància de la vida a la Terra.
En Xavier Duran és químic i divulgador científic.
Deixa un comentari