Desafiar el biaix, l’assignatura suspesa

Escrit per


Anna Fosch

La història de la ciència ha estat narrada amb accent masculí, hi podem comptar amb els dits d’una mà totes aquelles dones que van ser reconegudes en el seu moment. Per sort, a hores d’ara, ja sabem que hi va haver moltes dones científiques que van jugar un paper clau. Aquest fenomen de no reconeixement dels mèrits científics a les dones es coneix com a efecte Matilda.

Aquest efecte ha privat de referents femenines a nenes i noies de moltes generacions. És veritat que en el món actual, les dones han anat guanyant terreny i ja hi ha molts noms femenins que ressonen en tots els caps. A més, si ens fixem en el percentatge de dones que arriben a estudis de doctorat en ciències, veiem que representen una mica més del 50%, però a mesura que pugem la categoria professional, el percentatge de dones cau en picat. 

Així doncs, les dones sí que estudien ciències, per tant, el problema no el trobem només en la falta de referents sinó en totes les barreres que apareixen un cop comença la carrera científica. Les disparitats de gènere es manifesten en la infrarepresentació de dones en càrrecs de lideratge, també en la bretxa salarial persistent i en les limitacions d’oportunitats.

Les dones sí que estudien ciències, les barreres apareixen un cop comença la carrera científica

Un estudi del 2012 dels Països Baixos demostrava que el gènere influeix en l’avaluació dels candidats a una càtedra, més tard altres països com Itàlia, EUA i Espanya obtenien resultats similars. Una realitat que reforça aquestes desigualtats palpables.

A tot això se li sumen les dificultats per aconseguir finançament, hi ha una tendència a subestimar les seves propostes alhora que se’ls presenten menys oportunitats, cosa que desemboca en currículums menys espectaculars que els companys científics homes. Un peix que es mossega la cua.

Finalment, és important també tenir en compte la maternitat. Cap dona s’hauria de veure davant la difícil decisió d’haver d’escollir entre vida professional i vida personal. En els currículums de les dones científiques es pot intuir en quin moment de la seva carrera van esdevenir mares, cosa que perpetua més la limitació d’oportunitats quan han de competir amb companys homes. I no només la maternitat hi té un efecte, també les cures familiars, culturalment associades a les dones, suposen un desavantatge respecte als homes en el món de la investigació.

Aquestes desigualtats no només tenen repercussions en l’àmbit professional, sinó que també afecten la investigació i la salut en general. La manca de diversitat de gènere en la investigació biomèdica ha portat a un coneixement limitat sobre les diferències de salut entre homes i dones, resultant en l’aplicació de tractament poc efectius o diagnòstics esbiaixats.

Es necessiten polítiques inclusives, campanyes de sensibilització i un suport actiu per part de tota la comunitat científica

Les estadístiques publicades any rere any mostren una disparitat contínua entre gèneres en termes d’oportunitats, representació i reconeixement. La superació de totes aquestes desigualtats exigeix un esforç col·lectiu i un canvi de paradigma. Tenir més referents femenins en el món científics no és suficient, es necessiten polítiques inclusives, campanyes de sensibilització i un suport actiu per part de tota la comunitat científica per crear un entorn més igualitari i acollidor per a totes les persones, independentment del gènere. És responsabilitat de totes i tots treballar cap a un futur on la ciència no sigui esbiaixada per estereotips de gènere.

Anna Fosch Masllovet, Dra. en Ciències de la Salut


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *