A la recent Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29) de Bakú, dels 78 dirigents governamentals mundials que hi varen assistir, només 8 eren dones. I el paper de les dones en general en relació amb l’escalfament global, per com el pateixen i pel que poden aportar per fer-hi front, no ha estat gaire present en aquesta cita a l’Azerbaidjan. No ha estat l’únic problema d’una conferència amb un director executiu que poc abans havia destacat les grans oportunitats d’inversió a l’Azerbaidjan per explotar-hi jaciments de petroli i de gas, cosa que ja no despertava gaires esperances.
En el cas de la poca presència de dones i l’atenció al gènere, el fet és més curiós, perquè la COP29 gairebé ha coincidit amb un article publicat a Lancet Planetary Health. Un equip internacional d’investigadors —entre ells diversos del Barcelona Supercomputing Center— destaquen que la governança climàtica està dominada pels homes, però que els efectes de l’emergència en la salut afecten moltes més dones, nenes i persones amb identitats de gènere diverses.
Això és així, d’una banda, perquè diversos estudis relacionen les temperatures més elevades amb resultats adversos en els parts —naixements prematurs espontanis, preeclàmpsia i malformacions congènites. Sense un consens total, sembla que les temperatures altes provoquen més mortalitat per qualsevol causa en les dones. I que les dones podrien tenir menys capacitat de dissipació amb més calor i menor resposta termoreguladora.
Dels 78 dirigents governamentals mundials que van assistir a la COP19 només 8 eren dones
Aquest article no és l’únic treball que exposa aquest tema. El novembre del 2023, l’OMS declarava que l’impacte del canvi climàtic en el que anomenen MNCH (Maternal, Newborn and Child Health) requereix acció, perquè l’augment de temperatures pot tenir moltes conseqüències sobre la salut i benestar de dones, nounats i infants al llarg de les seves vides. I al gener, el World Economic Forum destacava que les dones sovint tenen menys accés a aigua potable i a instal·lacions d’higiene.
Tornem a l’article de Lancet: anàlisis recents a 49 països europeus revelen que una representació política més gran de les dones es correlaciona amb menors desigualtats en la salut autodeclarada, menors desigualtats geogràfiques en la mortalitat infantil i menys anys de vida perduts ajustats en funció de la discapacitat entre gèneres. I que la representació de les dones als parlaments nacionals s’associa a una ratificació més gran dels tractats mediambientals i a polítiques més estrictes en matèria de canvi climàtic.
Tot això mostraria que cal prestar més atenció a l’impacte de l’escalfament global en les dones i que incorporar-les no és només un tema de paritat o de justícia, sinó també d’eficàcia. Ens trobem en una emergència no només climàtica, sinó humana i social. I sabem que, a més, la majoria de les dones, nens i nenes en poden sortir molt més perjudicats sense accions immediates i contundents.
En Xavier Duran és químic i divulgador científic.
Deixa un comentari