El biaix de gènere a l’atenció sanitària: una invisibilitat alarmant

El biaix de gènere en l’atenció sanitària es manifesta de diverses maneres. Un exemple clar és l’infradiagnòstic de condicions que afecten majoritàriament les dones, com la fibromiàlgia, l’endometriosi, les malalties cardiovasculars o els trastorns de salut mental. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en dones, ja que cada 8 minuts una dona mor a Espanya per aquesta causa. 

Malgrat aquesta dada alarmant, la investigació i els protocols diagnòstics sovint estan dissenyats sobre la base de patrons masculins, fet que contribueix l’infradiagnòstic d’aquestes malalties en dones. La fibromiàlgia, per exemple, té una prevalença estimada del 2,4% en la població adulta d’Espanya i és significativament més freqüent en dones (4,2%) que en homes (0,2%). Pel que fa a l’endometriosi, afecta entre el 10% i el 15% de les dones en edat reproductiva a escala mundial. Quant als trastorns de salut mental, les dades revelen una diferència marcada: l’ansietat i la depressió afecten el 20% de les dones a Catalunya, en comparació amb el 12% dels homes. Aquestes patologies sovint són menyspreades o malenteses, atribuint-se erròniament a l’estrès, l’ansietat o fins i tot a una suposada exageració dels símptomes. En conseqüència, moltes dones passen anys buscant una explicació mèdica que legitimi el seu patiment.

La invisibilitat de les dones també afecta la recerca mèdica. Històricament, els assajos clínics han utilitzat homes com a població de referència, assumint que els resultats serien aplicables de manera universal. Això ha conduït a un desconeixement generalitzat sobre com determinades malalties, medicaments o tractaments afecten el cos femení, deixant les dones exposades a riscos o efectes secundaris que podrien evitar-se amb un enfocament més inclusiu. Aquest biaix també impacta en la relació entre professionals sanitaris i pacients. 

Les dones són més propenses a veure els seus símptomes minimitzats o ignorats, i a trobar resistència a l’hora de ser escoltades. Aquesta falta de validació mèdica no només agreuja el patiment físic, sinó que també té un impacte profund en la salut emocional, en crear un cercle viciós d’invisibilitat i frustració.

Abordar el biaix de gènere en l’atenció sanitària requereix una transformació profunda en la manera com entenem la salut i la malaltia. Això implica formar professionals sanitaris perquè reconeguin i desafiïn els seus prejudicis inconscients, així com promoure la recerca que tingui en compte la diversitat de gènere i les seves implicacions en la medicina. 

També cal garantir que les veus de les pacients siguin escoltades i valorades, no com a acompanyants passives del sistema, sinó com a protagonistes actives en el seu propi procés de cura. Fer visible aquest problema és un pas crucial per avançar cap a una atenció sanitària més equitativa i inclusiva. Quan reconeixem que el biaix de gènere no és només un error, sinó una desigualtat estructural, ens obrim a la possibilitat de construir un sistema que tracti cada persona amb la dignitat i el respecte que mereix. Perquè una salut justa només és possible quan la diversitat no només es tolera, sinó que es respecta i es posa al centre de l’atenció mèdica.