En els últims anys, sembla que els gossos ja no són només animals de companyia, sinó membres de ple dret de moltes famílies. Però, què s’amaga darrere d’aquest fenomen? Estem humanitzant els animals? O és potser una adaptació mútua que respon a les noves condicions de vida?
Segons dades recents, a Espanya ja hi ha més gossos registrats que nens menors de 14 anys. El fenomen s’estén arreu del món occidental, però és especialment visible en països on la natalitat ha caigut en picat. La decisió de tenir gos sovint es vincula a una combinació de factors: retard en la maternitat/paternitat, costos elevats per criar fills, i la recerca d’afecte i cura emocional.
Una indústria en expansió
Els gossos, en aquest nou escenari, dormen als llits dels seus amos, tenen assegurances de salut, celebren aniversaris i compten amb menjar gurmet. Les ciutats s’adapten al canvi amb espais pet-friendly, guarderies canines i fins i tot hotels o restaurants que ofereixen serveis personalitzats per a mascotes. De fet, l’impacte econòmic és colossal. Només a Espanya, la facturació de la indústria de l’alimentació per a mascotes va superar els 1.900 milions d’euros el 2023. El sector creix any rere any, i ho fa acompanyat d’un canvi en la mirada cultural i legal. Hi ha sentències judicials que ja reconeixen el dret de custòdia compartida dels gossos en casos de separació de parelles. La consideració legal d’aquests animals està evolucionant: d’objectes a éssers amb sensibilitat.
Un llarg camí junts: la història evolutiva del gos
La relació entre humans i gossos no és pas nova. Es calcula que fa entre 15.000 i 30.000 anys, els primers llops es van començar a apropar als assentaments humans, probablement atrets pels residus orgànics. Alguns d’aquests animals més dòcils van començar a conviure amb grups de caçadors-recol·lectors, en una relació inicialment pràctica: protecció, alerta i col·laboració en la caça.
Aquest procés, conegut com a domesticació, va marcar el naixement del Canis lupus familiaris, el gos domèstic. A diferència d’altres espècies domesticades posteriorment, com les vaques o els cavalls, el gos va establir una relació afectiva i social molt primerenca amb els humans. Amb el temps, aquesta simbiosi es va convertir en una aliança emocional i funcional que travessa cultures i èpoques.
Al llarg dels segles, el gos ha estat pastor, guardià, caçador, company de reis, símbol de lleialtat, i fins i tot figura religiosa. A l’Egipte antic, al Japó, a Mèxic precolombí o a l’Europa medieval, els gossos han deixat empremta cultural i simbòlica.
La tercera domesticació
Segons diversos investigadors, avui viuríem una tercera fase evolutiva dels gossos. Després de la primera domesticació (llops/gossos en tribus humanes) i la seva especialització funcional (gos pastor, caçador, rastrejador, etc.), arriba l’era del gos afectiu, urbà i social.
Aquesta nova etapa, marcada per la vida a les ciutats, la convivència íntima dins de les llars i l’atenció emocional constant, ha provocat canvis reals en la genètica i el comportament dels gossos.
- Segreguen més oxitocina, l’hormona que reforça els vincles socials.
- Demostren una capacitat sorprenent per interpretar expressions facials humanes.
- Tenen més predisposició a col·laborar emocionalment amb els seus amos.
Alguns etòlegs parlen d’una adaptació accelerada que, a llarg termini, podria modificar l’espècie en profunditat. Ja hi ha diferències entre les races urbanes actuals i els gossos utilitaris d’altres èpoques.
Impacte social
Tot i que aquest vincle fort pot ser beneficiós, alguns experts alerten dels riscos d’una humanització de les mascotes. Tractar els gossos com a nadons pot derivar en problemes d’ansietat, frustració o dependència emocional. Això es tradueix en una vida menys saludable per a l’animal, amb menys activitat física i més problemes de comportament.
Els especialistes recomanen un equilibri: educar, socialitzar i entendre que, tot i la seva proximitat emocional, els gossos tenen necessitats pròpies com a espècie. En un món on la solitud augmenta i la xarxa de vincles familiars tradicionals es transforma, moltes persones troben en els gossos una font d’afecte, estabilitat i sentit de comunitat. Potser no estem convertint els gossos en humans, sinó redescobrint maneres d’estimar i cuidar que el món actual ens posa cada cop més difícils.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències.
Deixa un comentari