La bondat de les begudes alcohòliques, especialment la cervesa i el vi, sempre han estat font de controvèrsia científica, tot i que cada vegada hi ha més consens a considerar-les negatives per a la salut, fins i tot en petita quantitat. Un article recent citava evidències epidemiològiques i clíniques que suggereixen un paper protector sobre la salut, principalment cardiovascular, de les begudes alcohòliques en quantitats moderades, especialment del vi negre.
Aquest benefici es deuria als compostos bioactius característics d’algunes d’aquestes begudes, com són els polifenols i flavonoides. La dieta mediterrània encara el potenciaria. Aquests compostos bioactius estan presents al raïm, i, en el cas del vi, s’afavoreix l’extracció durant la vinificació. Malgrat tot, no hi ha resultats concloents sobre aquests beneficis.
El que si s’ha demostrat a partir d’un estudi britànic publicat fa cinc anys és que el consum d’alcohol, fins i tot moderat, s’associa amb un descens de la fluïdesa lèxica accelerada, i atròfia de l’hipocamp. Més encara, fa pocs mesos, un estudi a 36.678 cervells del biobanc del Regne Unit va concloure que la ingesta moderada d’alcohol provoca la reducció dels volums del cervell, de la substància grisa i de la substància blanca. Aquests efectes són evidents en individus que consumeixen una mitjana d’una o dues unitats d’alcohol diàries, i es fan més forts a mesura que augmenta la ingesta d’alcohol.
Una unitat d’alcohol són 10 g. Una llauna de cervesa ja en són 17.
El Dr. Enric I. Canela és Catedràtic Emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona.
Deixa un comentari