Quan el rellotge intern no coincideix amb el rellotge oficial

Els éssers humans, com la majoria d’organismes vius, tenim un rellotge intern que regula gran part dels processos del nostre cos: el son, la gana, la temperatura corporal o l’activitat cerebral. Aquest rellotge, anomenat ritme circadiari, funciona en un cicle d’unes 24 hores sincronitzat principalment amb la llum solar. Fins a finals del segle XX, la naturalesa exacta del rellotge intern era un misteri i fou gràcies als científics Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young que aquest mecanisme va començar a descobrir-se. Van ser guardonats amb el Premi Nobel de Medicina el 2017 per haver identificat els mecanismes moleculars que el controlen.

El ritme circadiari i la llum

Al cervell, una estructura coneguda com a nucli supraquiasmàtic a l’hipotàlem, actua com a “central de control”: rep informació lumínica a través dels ulls i envia senyals hormonals que mantenen l’activitat durant el dia i promouen la producció de melatonina quan arriba la foscor, facilitant el son. Aquest equilibri natural és fràgil: canvis d’horari (com el canvi entre horari d’estiu i d’hivern, viatges entre diferents fusos horaris), horaris laborals tardans o una exposició nocturna prolongada a pantalles i llums artificials poden dessincronitzar el rellotge intern i l’horari oficial.

De fet, quan ajustem els rellotges una hora cap endavant o cap enrere, el cos necessita entre tres i cinc dies per reequilibrar-se. Durant aquesta adaptació, es pot patir trastorns del son i cansament diürn, una disminució del rendiment cognitiu, alteracions de l’estat d’ànim, i irritabilitat. Encara que aquests efectes acostumen a ser temporals, molts científics qüestionen l’impacte real del canvi d’hora, especialment tenint en compte que l’estalvi energètic és reduït i l’afectació sobre la salut podria ser rellevant.

Implicacions per a la salut: envelliment, alimentació i càncer

Estudis recents suggereixen que mantenir els ritmes circadiaris ben alineats no només promou un bon descans, sinó que pot influir en l’envelliment cel·lular, el metabolisme, el creixement i reparació de teixits, i fins i tot el risc de certs tipus de càncer. Els cicles circadiaris regulen la renovació cel·lular i la reparació de danys de l’ADN, processos molt rellevants en la prevenció del càncer. També amb una bona crononutrició, és a dir, prendre àpats en finestra temporal restringida, s’ha vist que pot ajudar a reforçar els rellotges interns i millorar la salut metabòlica.

A més, la dessincronització crònica (per exemple, per treball nocturn, horaris irregulars o llum artificial intensa a la nit) s’ha associat amb major risc de trastorns metabòlics, obesitat, diabetis i certs tumors.

El cas d’Espanya

Geogràficament, el país hauria d’adscriure’s al fus de Greenwich (GMT), però des de 1940 utilitza el fus d’Europa central (GMT+1). Això provoca que el sol es pongui i surti una hora més tard del que li pertocaria si seguíssim l’horari solar estricte.

Les conseqüències quotidianes d’això són palpables: jornades laborals i escolars que comencen i acaben més tard que molts altres països del món, àpats i activitats socials endarrerides, reduint les hores efectives de son i amb molta gent vivint en una mena de jet-lag social crònic, en què el ritme circadiari i l’oficial no coincideixen.

Ja fa temps que els experts alerten sobre aquest problema, però la realitat continua sent preocupant. Espanya és, de fet, un dels països europeus amb més dificultats per agafar el son i amb un consum més alt de fàrmacs per dormir. Segons diverses enquestes sanitàries, prop d’un de cada tres espanyols reconeix patir algun tipus de trastorn del son, i l’ús d’hipnòtics i sedants ha augmentat de manera sostinguda durant els últims anys.

Davant d’aquest panorama, cada vegada més especialistes apunten cap a una possible causa de fons: el desajust entre el nostre rellotge biològic i l’horari oficial. Dormir i viure en sintonia amb el cicle natural de llum i foscor —és a dir, adaptar els nostres horaris al sol— podria aportar beneficis reals i substancials per al benestar físic i mental. No es tracta només de descansar millor, sinó de recuperar una harmonia amb el nostre entorn que, segons els experts, podria traduir-se en una millora de la salut global i de la qualitat de vida.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències