Una imatge que ens atreu i fascina són aquestes magnífiques fotografies submarines dels esculls coral·lins, amb anemones, peixos, tots aquells colors vius, tan plens de vida. Tanmateix, aquests colors que declinen tot l’arc de Sant Martí estan desapareixent dels mars. Els coralls perden el color i es destenyeixen —deixant els fons coral·lins d’un blanc esmorteït—a causa de l’increment de temperatura global per la crisi climàtica.
Els coralls no són plantes, sinó animals; millor dit: colònies d’animals de la classe dels antozous, que dipositen formacions de calci cap a l’exterior, que els fan de casa.
En aquestes formacions també hi viuen microalgues simbionts, les zooxantel·les, que produeixen una gran diversitat de pigments que són els que proporcionen color al corall. Els antozous, tot i ser carnívors, incorporen un 75 %-90 % de les necessitats energètiques de les zooxantel·les.
Quan les condicions de l’aigua marina són estressants (com ara per excés de temperatura, per infeccions, o contaminants a l’aigua), aquestes microalgues moren o els coralls les expulsen, deixant l’esquelet coral·lí, destenyit i blanquinós.
Però l’efecte de la falta de color té altres conseqüències sobre la vida marina, ja que molts peixos viuen, s’alimenten i s’orienten dins dels esculls coral·lins, i a causa de la mort dels coralls estan canviant el seu comportament, disminuint les interaccions de convivència i incrementant les de competició.
Entre altres efectes, estudis observacionals en més de 3.700 esculls coral·lins de la regió indopacífica han comprovat que els “peixos papallona” (quetodòntids) han canviat el seu comportament a mesura que els coralls on viuen s’estan blanquejant i morint.
S’han tornat més agressius i, en lloc de conviure, ataquen més, tant els individus de la seva com els d’altres espècies, perquè l’accés al seu menjar ha canviat. Aquest canvi ha impactat en les seves relacions de dominància sobre un territori que tot d’una els és hostil. Ara la biodiversitat genètica als esculls coral·lins, que era d’una gran riquesa, s’està empobrint ràpidament.
L’ecologia dels fons dels mars està canviant a causa del canvi climàtic, i aquestes alteracions en les xarxes ecològiques provoquen desequilibris en un temps molt curt, sense temps suficient perquè les espècies puguin evolucionar o adaptar-s’hi. Moltes espècies hauran de migrar o moriran els seus individus, empobrint la vida marina. Seria interessant identificar quines accions es poden fer per evitar la mort de les zooxantel·les i afavorir la supervivència dels coralls, però anem tard.
Estem preparats per a un món marí descolorit i sense vida, un fons ple d’esquelets? Ens espera un fons de mar en blanc i negre?
La Dra. Gemma Marfany és catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona.
Deixa un comentari