Des de mitjans de gener del 2023, Maria Branyas Morera és la persona de més edat del món, amb 116 anys —vora 117, perquè va néixer un 3 de març. Aquesta catalana nascuda a San Francisco viu en una residència d’Olot des dels 92 anys. En fa dos, va superar una covid-19 asimptomàtica i a la seva edat toca el piano, fa exercici, llegeix i fins i tot gestiona el seu propi compte de Twitter (Super Àvia Catalana, @MariaBranyas112), en una bonica combinació de longevitat excepcional i tecnologia moderna.
En els darrers anys s’ha avançat molt en el coneixement del procés d’envelliment i això ha despertat esperances per alentir-lo de manera que, d’aquí a un temps, assolir l’edat de la Maria no sigui excepcional, sinó usual. I que moltes persones arribin als 140 anys.
Però l’objectiu no hauria de ser quantitatiu, sinó qualitatiu. L’objectiu bàsic de moltes d’aquestes recerques és comprendre el procés d’envelliment per evitar que les malalties que hi estan associades i les pèrdues de capacitats es desenvolupin o que, almenys, ho facin més tard i amb menys conseqüències negatives.
Recerques com les de Salvador Macip a la UOC i a la Universitat de Leicester van en aquest sentit. No es tracta de viure més, sinó que a mesura que l’edat avança es visqui el màxim de bé i amb menys xacres.
Retardar el càncer o l’Alzheimer, entre altres malalties, hauria de ser l’objectiu bàsic d’aquestes investigacions. Que al final es puguin assolir els 130 o 140 anys o més en seria una derivació, un efecte secundari benèfic, d’aquesta fita. No es tracta de batre rècords de longevitat, sinó que el benestar es prolongui molt més del que ara és habitual.
En Xavier Duran és químic i divulgador científic.
Deixa un comentari