La revista Science ha triat el creixement aparentment imparable de les energies renovables com l’avenç científic més destacat del 2025. No és una elecció simbòlica: per primera vegada, l’energia solar i l’eòlica han superat els combustibles fòssils en diversos àmbits clau i han estat capaces de cobrir tot l’augment de la demanda elèctrica mundial durant la primera meitat de l’any.

Aquest punt d’inflexió marca un canvi de paradigma en el sistema energètic global. Les renovables ja no són només una alternativa ecològica, sinó també l’opció més barata, escalable i segura per produir electricitat a gran escala.

El paper clau de la Xina

Un dels factors determinants d’aquest creixement ha estat la Xina. El país asiàtic domina actualment la producció mundial de panells solars, aerogeneradors i bateries de liti, fet que ha contribuït decisivament a abaratir els costos i accelerar el desplegament global de les renovables.

Segons Miguel de Simón Martín, professor d’Enginyeria Elèctrica a la Universitat de Lleó, en declaracions a Science Media Centre “la veritable fita no és només que creixin les renovables, sinó que s’hagin convertit en l’opció més econòmica i segura per cobrir la major part de la demanda energètica mundial”. Per a aquest expert, la tecnologia i l’economia ja estan alineades; ara, el repte és polític i estructural.

En la mateixa línia, Julio J. Melero, director de l’Institut ENERGAIA de la Universitat de Saragossa, destaca a Science Media Center que el missatge de Science és clar: “el canvi ja no depèn d’idees o tecnologies, sinó de la capacitat de posar-les en marxa a gran escala i amb rapidesa”. El fort desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics, juntament amb l’expansió de l’autoconsum, ha estat clau perquè les renovables superin les fonts fòssils en cobertura de la demanda elèctrica en alguns àmbits.

Renovables, però a quin preu?

Tot i l’optimisme, els experts coincideixen que aquest creixement també planteja nous reptes ambientals, socials i geopolítics. Vanesa Castán Broto, catedràtica d’Urbanisme Climàtic a la Universitat de Sheffield, subratlla a Science Media Center que la transició energètica no només és necessària, sinó possible, gràcies a la modularitat i flexibilitat de les renovables. Aquestes permeten avançar cap a la sobirania energètica, fins i tot en comunitats petites o zones remotes.

Tanmateix, Castán Broto adverteix que la indústria renovable depèn fortament de materials extractius com el liti, el cobalt o les terres rares, i que l’expansió d’aquestes tecnologies pot generar impactes socials i ambientals significatius. Entre aquests, es troben la degradació d’ecosistemes, el desplaçament de comunitats i, en alguns casos, denúncies de vulneracions de drets humans en les cadenes de subministrament.

Per això, insisteix que “l’expansió de les energies renovables no pot acceptar-se a qualsevol preu” i que ha d’anar acompanyada d’una transició justa, amb una distribució equitativa dels beneficis i una participació real de les comunitats afectades en la presa de decisions.

Els reptes pendents

Malgrat el moment històric, la transició energètica encara té obstacles importants: l’adaptació de les xarxes elèctriques, el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge a gran escala, l’electrificació de sectors difícils i les tensions geopolítiques derivades del lideratge industrial xinès. A més, el carbó continua jugant un paper de suport en alguns països, inclosa la mateixa Xina.

Tot i això, el balanç és clar. Com apunta Melero, les energies netes no només poden, sinó que han de consolidar-se com l’opció més pràctica i rendible per avançar cap a una economia global descarbonitzada.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències