L’últim Informe sobre l’Estat dels Oceans del Servei de Vigilància Marina Copernicus revela dades preocupants sobre la salut dels oceans del món.
El planeta es prepara per a la COP30 al Brasil i els científics adverteixen que la salut dels oceans és clau per a la vida al planeta. Les decisions que es prenguin en la pròxima dècada seran determinants per al futur dels ecosistemes marins i de milions de persones que depenen d’ells.
Escalfament oceànic
Segons el document, la temperatura de la superfície marina ha tocat els 21 °C durant la primavera de 2024, un registre excepcional que revela l’efecte creixent del canvi climàtic. A l’Atlàntic, diverses zones van patir més de tres-cents dies de calor marina extrema durant l’any 2023, una pressió continuada que posa en risc els ecosistemes marins. Aquestes condicions afecten de manera directa les comunitats biològiques: organismes adaptats a condicions específiques es veuen desbordats per aquests canvis, amb efectes en cadena sobre la biodiversitat marina.
Desgel dels pols i migració d’espècies
El gel marí ha anat disminuint de manera alarmant. L’Àrtic va registrar quatre mínims històrics entre desembre de 2024 i març de 2025. El març de 2025, hi havia 1,94 milions de km² menys de gel marí que la mitjana hivernal a llarg termini, una superfície gairebé sis vegades més gran que Polònia.
A l’Antàrtida, la situació no és millor: va experimentar el tercer any consecutiu de baixa extensió de gel marí el 2024, després d’haver establert un mínim històric el 2023. El febrer de 2025, hi havia 1,6 milions de km² menys de gel marí que la mitjana a llarg termini, una superfície gairebé tres vegades més gran que França.
Aquest retrocés dels pols no només contribueix a l’augment del nivell del mar, sinó que també altera corrents marins clau amb conseqüències globals. El canvi de condicions impulsa moltes espècies a desplaçar-se cap a zones més temperades, obrint la porta a l’expansió d’espècies invasores.
Les espècies invasores danyen la pesca. L’estiu de 2023, l’onada de calor marina més llarga registrada al Mediterrani va provocar que la temperatura de l’aigua superficial superés en 4,3 °C la mitjana habitual. Aquesta situació va afavorir la proliferació d’espècies invasores com el cranc blau atlàntic, que va causar estralls en la producció de cloïsses a Itàlia, o els cucs de foc, que van provocar problemes a la pesca a Sicília.
Una combinació fatal: el mar puja, s’acidifica i s’omple de plàstic
Des de començaments del segle XX, el nivell del mar ha augmentat 228 mm. Aquesta dada no és una xifra freda: representa una amenaça per a milions de persones que viuen en zones costaneres arreu del món. A l’Europa mediterrània, on viuen prop de 200 milions de persones a la vora del mar, aquest augment es tradueix en riscos concrets: inundacions, erosió i pèrdua de sòl costaner, fenòmens que es faran més freqüents i costosos si no es prenen mesures.
La temperatura de la superfície marina ha tocat els 21 °C durant la primavera de 2024
A més de l’escalfament, el mar s’està tornant més àcid per l’absorció de diòxid de carboni (CO₂). Aquesta acidificació ataca especialment els corals, elements clau per a molts ecosistemes marins. I si aquesta amenaça no fos prou, la contaminació per plàstics actua com una arma invisible: molts dels països que aboquen més de 10.000 tones anuals de residus plàstics es troben en regions costaneres, afectant directament els ecosistemes marins més vulnerables.
Una crida a l’acció
L’informe subratlla que aquesta doble crisi —canvi climàtic i contaminació— no només afectarà la biodiversitat, sinó també les economies costaneres. El turisme marí, la pesca i altres activitats dependents del mar podrien quedar greument perjudicades si no es reverteix aquesta tendència.
En paraules de Marta Marcos, professora del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears i investigadora de l’IMEDEA: “Espanya es troba en primera línia d’aquesta crisi. El nivell del mar està augmentant de manera alarmant, i sense mesures urgents, l’erosió i les inundacions seran cada vegada més greus a la costa mediterrània.”
Per la seva banda, el professor Stefan Rahmstorf, del Potsdam Institute for Climate Impact Research, recorda que: “Vivim en un planeta oceànic, i tot el que passa a l’oceà ens afecta a terra ferma. L’escalfament oceànic genera més evaporació i pluges extremes, i l’augment del nivell del mar ja està provocant danys irreparables a moltes zones costaneres.”
Amb l’horitzó de la COP30, els científics exigeixen mesures valentes i coordinades: des de la protecció de zones marítimes crítiques fins a la implementació de tecnologies i pràctiques sostenibles que ajudin a frenar aquesta crisi global. L’oceà no és un recurs infinit ni una entitat separada del nostre món, és una part essencial de l’equilibri planetari. I ara, la salvació de la vida marina i la supervivència de moltes comunitats depèn de com reaccionem en aquest moment. No n’hi ha prou amb reduir emissions; cal també restaurar ecosistemes marins i dissenyar polítiques oceàniques amb majúscules, a escala nacional i internacional.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari