John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física 2025 per haver aconseguit fer visible la física quàntica, demostrant fenòmens fins ara només teòrics com l’efecte túnel quàntic.
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha destacat que aquests experiments van obrir el camí cap a la nova generació de tecnologies quàntiques, com la criptografia quàntica, els ordinadors quàntics i els sensors d’alta precisió. Aquests dispositius aprofiten els estranys principis de la mecànica quàntica —com la superposició o l’entrellaçament— per aconseguir fites impossibles amb la tecnologia clàssica.
Quan la física desafia el sentit comú
Per entendre la magnitud del que van aconseguir, la Reial Acadèmia proposa una imatge quotidiana: quan llances una pilota contra una paret, pots estar segur que rebotarà i tornarà cap a tu. Et sorprendria molt que, de sobte, la pilota aparegués a l’altre costat del mur. Doncs bé, en el món quàntic, això pot passar. Aquest fenomen s’anomena efecte túnel, i és un dels motius pels quals la mecànica quàntica sembla tan estranya i poc intuïtiva.
De la teoria a la tecnologia
Els tres científics han estat figures clau en la transició de la física quàntica des dels laboratoris teòrics fins als circuits reals. Clarke, Devoret i Martinis van demostrar que era possible controlar fenòmens quàntics en circuits superconductors, és a dir, sistemes formats per materials que condueixen l’electricitat sense resistència a temperatures molt baixes. Aquesta base experimental ha estat essencial per al desenvolupament dels cúbits superconductors, el tipus d’unitat d’informació que avui utilitzen moltes de les empreses capdavanteres en computació quàntica.
Reaccions des de la comunitat científica
Alba Cervera Lierta, investigadora experta en computació quàntica al Barcelona Supercomputing Center i coordinadora de Quantum Spain en declaracions a Science Media Center (SMC), celebra la decisió: “Aquest Nobel segueix la línia del de 2022, que va reconèixer els pioners de la informació quàntica. En aquest cas, s’ha premiat el desenvolupament de la física necessària per poder explotar aquesta informació i fabricar tecnologia. Molts dels ordinadors quàntics actuals estan fets amb cúbits superconductors, basats en els principis que aquests guardonats van desenvolupar. Per a mi, és un Nobel que reconeix, entre altres coses, els grans avenços que viu aquest camp.”
Un reconeixement amb projecció de futur
Aquest Nobel no només celebra un descobriment del passat, sinó que reconeix la base sobre la qual es construeix el futur de la tecnologia quàntica. Els experiments de Clarke, Devoret i Martinis han fet possible que la física quàntica surti del món de l’abstracte i s’integri en dispositius reals, allunyant cada cop més el somni de l’ordinador quàntic universal de la ciència-ficció i apropant-lo a la realitat.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari