Mary E. Brunkow, Fred Ramsdell i Shimon Sakaguchi reben el guardó per descobrir els mecanismes que permeten al sistema immunitari mantenir-se sota control i prevenir malalties autoimmunes.
Un descobriment que canvia la manera d’entendre el sistema immunitari
L’Institut Karolinska d’Estocolm ha concedit el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2025 a Mary E. Brunkow, Fred Ramsdell i Shimon Sakaguchi, pels seus descobriments sobre la tolerància immunitària perifèrica —el mecanisme que impedeix que el nostre sistema immunitari ataqui els teixits propis.
Gràcies a la seva recerca, avui sabem que existeixen unes cèl·lules especials, els limfòcits T reguladors, que actuen com a “guàrdies de seguretat” del cos, mantenint l’equilibri entre defensa i autotolerància. Aquest avanç ha estat clau per al desenvolupament de noves teràpies contra el càncer, les malalties autoimmunes i el rebuig de trasplantaments.
De la ciència bàsica a les aplicacions mèdiques
Fins als anys noranta, es pensava que la tolerància immunitària depenia només del tim, on s’eliminen els limfòcits que podrien atacar el mateix organisme. Però els treballs de Sakaguchi van demostrar que existeix un segon mecanisme de control fora d’aquest òrgan, basat en els limfòcits T reguladors, que inhibeixen respostes immunitàries excessives.
Més tard, Brunkow i Ramsdell van identificar el gen FOXP3, essencial per al desenvolupament d’aquestes cèl·lules. Mutacions en aquest gen provoquen greus malalties autoimmunes, com la síndrome IPEX, tant en humans com en models animals. Aquest descobriment va transformar completament la comprensió del sistema immunitari i va obrir noves línies terapèutiques basades en la modulació d’aquestes cèl·lules reguladores.
La doctora Marta Vives-Pi, líder del grup d’Immunologia de la Diabetis a l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ha celebrat la decisió del comitè suec com “un encert total” en declaracions a Science Media Center: “Els premiats han desvelat com unes cèl·lules, els limfòcits T reguladors, mantenen l’equilibri immunitari i eviten que el cos ataqui els seus propis teixits. Aquest coneixement és la base de moltes teràpies actuals contra el càncer i les malalties autoimmunes.”
Vives destaca que aquest descobriment demostra “com la ciència bàsica, sovint invisible per al públic, pot traduir-se en avenços que milloren la vida de milions de persones”. També recorda que la modulació dels limfòcits T reguladors està ja en estudi per desenvolupar immunoteràpies més precises i menys invasives.
Un Nobel que consolida el poder de la immunologia
Els experts coincideixen que aquest Nobel posa de manifest el paper central de la immunologia en la medicina moderna.
Els descobriments de Brunkow, Ramsdell i Sakaguchi han obert noves vies per tractar malalties autoimmunes com la diabetis tipus 1 o l’esclerosi múltiple, millorar la tolerància als trasplantaments i potenciar la resposta antitumoral en pacients amb càncer.
Després dels reconeixements de 2018 (per la immunoteràpia contra el càncer) i 2023 (pel desenvolupament de vacunes d’ARNm), el Nobel de 2025 confirma la immunologia com una de les disciplines més dinàmiques i transformadores de la medicina actual. Els tres premiats comparteixen un llegat comú: haver explicat com el nostre sistema immunitari sap defensar-nos… sense destruir-nos.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari