La Real Academia de Ciències de Suècia ha concedit el Premi Nobel de Química 2025 a Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi per “el desenvolupament de construccions moleculars amb amplis espais per on poden fluir gasos i altres substàncies químiques”.
Els tres científics han estat reconeguts per la creació de les anomenades estructures metal·loorgàniques (MOFs, per les seves sigles en anglès), unes xarxes cristal·lines que combinen ions metàl·lics amb molècules orgàniques com si fossin peces de Lego. Aquest enginyós disseny permet obtenir materials porosos d’una gran versatilitat, capaços de capturar diòxid de carboni, emmagatzemar energia o fins i tot extreure aigua de l’aire en ple desert.
Segons el comunicat de l’Acadèmia sueca, aquestes construccions “obren noves vies per afrontar alguns dels majors reptes del segle XXI”, com la lluita contra el canvi climàtic o la recerca de fonts sostenibles d’aigua i energia.
Per a Jorge Albalad Alcalá, investigador sènior postdoctoral i membre del grup Supramolecular NanoChemistry and Materials de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) en declaracions a Science Media Center (SMC), el guardó reconeix una autèntica revolució en la manera d’entendre i crear la matèria: “El treball de Yaghi, Kitagawa i Robson ha obert les portes a un nou univers de materials. Han demostrat que, combinant metalls i petites molècules com si fossin peces de Lego, és possible dissenyar estructures amb geometries pràcticament il·limitades, cadascuna optimitzada per complir una funció molt concreta”, explica. “Amb una dosi de geometria, química i una mica de màgia —afegeix— avui podem imaginar, dissenyar i construir el material perfecte per a cada desafiament: des de capturar CO₂ de l’atmosfera fins a obtenir aigua del desert. El que va començar com una revolució silenciosa en la química de materials ha acabat transformant per sempre la manera com els científics entenem i creem la matèria.”
Perspectives de futur
Els materials desenvolupats pels premiats, coneguts com a “esponges moleculars”, són capaços d’atrapar i alliberar molècules específiques segons les condicions ambientals. Aquesta propietat els converteix en una peça clau per al futur de la tecnologia verda i la química sostenible.
Amb aquest reconeixement, el Nobel de Química 2025 posa de manifest com la recerca fonamental pot donar lloc a aplicacions d’un impacte global. El que fa tres dècades era una curiositat de laboratori és avui un dels camps més prometedors de la ciència dels materials.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari