Un equip internacional de científics ha aconseguit una fita sense precedents: registrar gairebé tot el cervell d’un ratolí mentre pren decisions. El resultat és un mapa que mostra com diferents zones cerebrals treballen alhora i de manera coordinada, trencant la idea que cada regió té un paper aïllat.
Funcionament del cervell com un sistema global
Un consorci internacional format per 12 laboratoris d’arreu del món ha aconseguit monitoritzar més de mig milió de neurones en 279 àrees diferents del cervell. D’aquestes, n’han seleccionat unes 75.000 de màxima qualitat i estabilitat per analitzar-les amb detall. L’objectiu: entendre com el cervell processa la informació sensorial i pren decisions.
“És un treball d’una qualitat extraordinària. Els resultats són fiables i repetibles, i ara els científics de tot el món poden analitzar-los”, assegura Juan Lerma, investigador del CSIC i membre de la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya, en declaracions a Science Media Center.
El cervell funciona amb un mecanisme de predicció constant: utilitza la informació acumulada per anticipar el futur
En l’experiment, els ratolins havien de respondre a un estímul visual que podia aparèixer a l’esquerra o a la dreta. La probabilitat canviava en blocs: de vegades era molt més probable que sortís a un costat que a l’altre. Els animals, sorprenentment, aprenien aquestes probabilitats i les utilitzaven per millorar les seves respostes. Dit d’una altra manera: feien servir l’experiència passada per encertar més.
El descobriment més destacat és que aquest “coneixement previ” no estava restringit a una sola regió cerebral. Es va detectar en un 20-30% de les àrees analitzades, incloent-hi tant zones sensorials bàsiques —responsables de processar la visió— com àrees motores i regions corticals d’alt nivell.
Aquesta troballa reforça la idea que el cervell funciona amb un mecanisme de predicció constant: utilitza la informació acumulada per anticipar el futur i, gràcies a connexions entre múltiples regions, millora les seves decisions. El mapa obtingut mostra que, mentre el processament sensorial queda concentrat en zones específiques, la presa de decisions activa una xarxa global i coordinada. “És com si ens haguéssim saltat el final d’una pel·lícula i ara finalment el poguéssim veure. El cervell és molt més global del que pensàvem”, conclou Lerma.
Impacte en la neurociència
Separar l’activitat cerebral relacionada amb el plaer de beure de la simple acció de beure resulta complicat. Tot i això, la recerca proporciona un mapa d’alta resolució que permetrà fer estudis més detallats i sofisticats en el futur.“Aquest és només el començament. Amb aquesta informació, podem fer anàlisis molt més complexes i entendre millor com el cervell genera comportaments”, conclou Lerma.
Aquest estudi obre la porta a comprendre no només el cervell dels ratolins, sinó també a establir models per entendre la presa de decisions en humans. És un pas important cap a una neurociència que observa el cervell com un ecosistema interconnectat, més que com un conjunt de peces separades.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari