Per primera vegada, un equip mèdic ha trasplantat un pulmó de porc modificat genèticament a un ésser humà en mort cerebral.
El procediment, dut a terme a la Universitat de Guangzhou (Xina), ha estat publicat aquesta setmana a la revista Nature Medicine i obre una nova via en el camp del xenotrasplantament —trasplantaments entre diferents espècies, com ara d’òrgans animals per substituir òrgans humans—, encara que amb moltes incògnites per resoldre.
L’òrgan, modificat mitjançant tècniques d’edició gènica amb CRISPR, es va mantenir viable durant nou dies en un pacient de 39 anys en mort cerebral. Durant aquest temps no es van registrar signes de rebuig hiperagut ni infeccions greus, però sí un edema en les primeres 24 hores i indicis de rebuig agut en els dies següents.
Aquesta és la primera prova de concepte en pulmó, arriba després d’experiments previs amb ronyons, cors i fetges
Aquest fet, que constitueix la primera prova de concepte en pulmó, arriba després d’experiments previs amb ronyons, cors i fetges. Però com subratlla Rafael Matesanz a SMC, fundador de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), el repte aquí és molt més gran: “El pulmó és probablement l’òrgan més delicat i complex de trasplantar. En aquest cas no hi va haver rebuig hiperagut ni infeccions, però sí edema i signes de rebuig. Són més les incògnites que les respostes, i la possibilitat que un pulmó animal funcioni a llarg termini en humans encara sembla llunyana”.
Un òrgan especialment vulnerable
El pulmó és un òrgan singular: rep un altíssim flux sanguini i, alhora, està exposat de manera contínua a l’aire del medi ambient. Aquesta doble vulnerabilitat en dificulta la preservació i el trasplantament. Per això, fins ara no s’havia intentat en humans. Beatriz Domínguez-Gil, actual directora de l’ONT, destaca a SMC que el treball suposa una gran fita en la medicina translacional: “El pulmó porcí, amb sis modificacions genètiques, va mantenir-se viable i funcionant durant nou dies. És una fita que demostra que tècnicament és possible, encara que cal perfeccionar tant les tècniques genètiques com els protocols d’immunosupressió. El desafiament és enorme, però el pas endavant és innegable”.
La mateixa Domínguez-Gil recorda la magnitud del problema: el 2024 es van fer més de 8.200 trasplantaments de pulmó arreu del món, però gairebé 4.000 pacients a la Unió Europea es van quedar en llista d’espera, i més de 200 van morir abans de rebre un òrgan. “Si el xenotrasplantament arribés a consolidar-se, podria transformar radicalment l’accés al trasplantament pulmonar”, assenyala.
L’experiment xinès es va fer en un trasplantament unipulmonar: només es va substituir un dels pulmons del pacient, deixant l’altre intacte. Això permet estudiar la viabilitat de l’òrgan animal, però dificulta valorar plenament la seva funcionalitat.
Iván Fernández Vega, professor de la Universitat d’Oviedo i director científic del Biobanc d’Astúries, destaca a SMC la solidesa del treball:“És un estudi pioner, molt rellevant i ben executat, amb un seguiment detallat en quatre àmbits: funcional, radiològic, immunològic i patològic. És la primera evidència en humans d’un pulmó porcí amb sis modificacions genètiques mantenint-se viable nou dies. Confirma la factibilitat tècnica, però encara hi ha reptes: edema precoç, rebuig per anticossos i risc d’infeccions”.
Malgrat l’avenç, Fernández Vega insisteix en els límits: el seguiment només va durar nou dies, es va aplicar un règim immunosupressor “extremadament intens i difícilment aplicable” en pacients vius, i es van detectar rastres de virus porcins latents. Tot plegat obliga a la prudència.
Entre l’esperança i la cautela
Els tres experts coincideixen que el trasplantament obre una nova via d’investigació, però alerten que encara falten molts anys perquè pugui aplicar-se en pacients vius. El pulmó continua sent l’òrgan més difícil d’adaptar al xenotrasplantament i, de moment, només s’ha aconseguit demostrar que és possible, no pas que sigui viable a llarg termini. “Amb aquest estudi s’entreobre una petita porta més en el món del xenotrasplantament, però amb bastants més dubtes que certeses”, resumeix Matesanz.
De moment, el pulmó de porc ha respirat dins d’un cos humà durant nou dies. És poc temps, però prou per marcar un abans i un després en la recerca biomèdica i obrir una finestra d’esperança per als milers de pacients que esperen un trasplantament.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari