A les basses efímeres de la costa de Curazao, on l’aigua s’evapora i torna amb les pluges, viu un organisme microscòpic capaç de fer una cosa sorprenent: passar de ser una sola cèl·lula a convertir-se en un conjunt pluricel·lular… i fer-ho de tres maneres diferents. El descobriment, publicat a la revista Nature, podria obligar a replantejar algunes idees sobre com van aparèixer els primers animals.
El protagonista és Choanoeca flexa, un coanoflagel·lat —un tipus d’organisme unicel·lular— especialment rellevant perquè els coanoflagel·lats són els parents vius més pròxims dels animals. Estudiar-los és, en certa manera, mirar enrere en el temps per intentar entendre com els nostres avantpassats unicel·lulars van començar a col·laborar fins a formar organismes complexos.
Diferents estratègies adaptatives
L’estudi mostra que C. flexa pot alternar entre l’estat unicel·lular i el pluricel·lular mitjançant tres mecanismes:
- Divisió clonal: una cèl·lula es divideix i les filles romanen unides.
- Agregació: cèl·lules independents s’ajunten per formar una estructura comuna.
- Combinació de totes dues: divisió i agregació es produeixen alhora.
Fins ara, la comunitat científica considerava que la divisió clonal i l’agregació eren estratègies evolutives excloents. Aquest treball demostra que, almenys en aquesta espècie, no només poden coexistir, sinó que poden combinar-se segons les condicions ambientals.
El paper de l’entorn
Les basses on viu aquest microorganisme són ambients canviants. Quan l’aigua s’evapora, les condicions es tornen més dures; quan es reomplen, tornen a ser favorables. Segons l’estudi, aquests canvis ambientals influeixen directament en el comportament de C. flexa, que adapta la seva organització cel·lular a les circumstàncies.
L’investigador Iñaki Ruiz-Trillo, investigador principal de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) en declaracions a Science Media Center, considera que el treball és “de bona qualitat i exhaustiu” i destaca que deixa clar que, com a mínim en aquesta espècie, l’agregació és un mecanisme real i rellevant. A més, situa C. flexa com un nou organisme model per estudiar qüestions evolutives i ecològiques.
Una peça més del trencaclosques evolutiu
El fet que un mateix organisme pugui utilitzar diferents vies per formar estructures pluricel·lulars reforça la idea que l’origen dels animals podria haver estat més flexible i divers del que es pensava. Altres organismes unicel·lulars propers als animals, com Capsaspora owczarzaki, ja havien apuntat que l’agregació podia tenir un paper important.
Tot i que l’estudi se centra en una sola espècie, els experts consideren que les conclusions estan ben fonamentades. Les implicacions són sobretot científiques: obrir noves vies per investigar com la cooperació entre cèl·lules va donar lloc, fa centenars de milions d’anys, als primers animals.
En definitiva, aquest diminut habitant del Carib demostra que, en evolució, els camins poden ser més diversos del que imaginàvem. I que, de vegades, les grans revolucions científiques comencen en una simple bassa d’aigua salada.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari