Un equip d’investigació liderat pel Museu Britànic ha presentat a la revista Nature noves evidències que situen la capacitat humana per produir foc de manera deliberada fa 400.000 anys al jaciment de Barnham (Regne Unit). Es tracta d’un avanç científic de primer ordre que desplaça en 350.000 anys les proves fins ara més antigues de generació intencional de foc, datades en uns 50.000 anys al nord de França.
Les troballes —sediments cremats, eines de sílex alterades per la calor i, sobretot, fragments de pirita— aporten una bateria d’indicis que, combinats, indiquen que els homínids que ocupaven Barnham no només aprofitaven incendis naturals, sinó que eren capaços d’encendre foc per si mateixos.
Un canvi de paradigma en la prehistòria d’Europa occidental
Segons Andreu Ollé Cañellas, investigador d’IPHES-CERCA i codirector del projecte Atapuerca en declaracions a Science Media Center, l’estudi encaixa amb altres registres del mateix període a Europa occidental, com els jaciments francesos de Menez-Dregan i Terra Amata, o el de la Cansaladeta a Tarragona, on s’han detectat indicis d’ús del foc d’uns 400.000 anys d’antiguitat.
La novetat crucial, però, és la presència de pirita amb un possible ús com a generador d’espurnes. “Això no s’havia observat en altres jaciments”, destaca Ollé. “El descobriment reforça la idea que en aquest període ja hi havia un ús estructural del foc, controlat i socialitzat”. Segons l’investigador, aquest podria ser un dels primers testimonis d’un ús generalitzat i culturalment establert del foc.
Ollé apunta que futurs estudis microscòpics podrien identificar estries o marques per fricció a la superfície de la pirita, evidència definitiva que es feia servir per generar espurnes percussives.
Un foc d’origen humà
Per a Juan Manuel Jiménez Arenas, professor de Prehistòria a la Universitat de Granada en declaracions a Science Media center destaca que la solidesa del treball rau en la seva multidisciplinarietat. L’equip ha combinat observacions directes amb tècniques físiques, químiques i de micromorfologia de sediments que revelen temperatures superiors als 700 °C i la presència de focs recurrents, una característica típicament humana.
Jiménez Arenas explica que en jaciments tan antics és habitual trobar restes de combustió —carbons, cendres o ossos cremats— però és molt més difícil detectar elements que acreditin la generació d’espurnes, com la pirita. Aquest mineral, colpejat amb sílex, produeix espurnes capaces d’encendre material vegetal sec. El seu nom mateix, derivat del grec pyr (‘foc’), ho recorda.
Tot i que existeixen evidències de foc més antigues —com les de Cueva Negra, a Múrcia, de fins a 900.000 anys— aquestes podrien haver estat d’origen natural i simplement aprofitades pels homínids. A Barnham, però, la presència de pirita tanca el debat: els humans d’aquell lloc i moment sabien generar foc ex novo.
Una descoberta que reobrirà investigacions arreu d’Europa
L’estudi s’emmarca en un període —entre 500.000 i 300.000 anys— de grans transformacions: cervells més grans, noves formes de talla lítica, augment de la caça major i les primeres evidències de cuina sistemàtica.
Els experts coincideixen que la recerca marca un abans i un després. Proporciona un marc metodològic sòlid per identificar focs antròpics a jaciments antics, noves hipòtesis sobre la socialització del foc, i una peça clau per entendre l’expansió humana en climes freds —una línia que l’estudi no aprofundeix, però que podria ser decisiva en futurs treballs.
Amb aquesta descoberta, Barnham es converteix en un referent obligat per comprendre quan i com els humans van dominar una tecnologia que acabaria transformant radicalment la nostra evolució: el control del foc.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari