Cada any, respirar mata més del que pensem. Segons l’últim informe The Lancet Countdown 2025, unes 22.000 morts prematures anuals a Espanya es poden atribuir directament a la contaminació atmosfèrica. El document alerta que la pol·lució de l’aire s’ha convertit en una de les principals amenaces per a la salut pública al país, molt per sobre dels accidents de trànsit o diverses malalties infeccioses.
Conseqüències de la contaminació
L’estudi analitza indicadors de canvi climàtic, emissions i salut, i assenyala especialment l’impacte de les partícules fines (PM2,5). Aquestes micropartícules, generades principalment per la crema de combustibles fòssils i el trànsit rodat, penetren als pulmons i passen al torrent sanguini, provocant malalties respiratòries, cardiovasculars i fins i tot certs tipus de càncer. A més del drama humà, l’informe calcula que el cost econòmic associat a aquestes morts prematures supera els 43.000 milions de dòlars anuals a Espanya —una càrrega que recau sobre el sistema sanitari, les empreses i la qualitat de vida de milions de persones.
L’estudi identifica dues grans fonts responsables del problema
La crema de combustibles fòssils, com el carbó i el gas natural, utilitzats per generar energia. Es calcula que podrien causar prop del 44 % de les morts atribuïdes a la contaminació. L’altra principal font seria el transport per carretera, responsable d’aproximadament el 46 % de les morts vinculades a les partícules fines. En conjunt, aquestes dues activitats són les que més contribueixen a l’aire tòxic que respira gran part de la població. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 2021 ja es van registrar més de 21.000 morts relacionades amb la contaminació atmosfèrica al país.
Un repte de salut i justícia ambiental
La xifra de 22.000 morts anuals és un crit d’alerta. No és només un problema ambiental, sinó una crisi de salut pública i de desigualtat: les zones més contaminades solen coincidir amb barris i col·lectius amb menys recursos. Els autors de l’estudi ho resumeixen així: “protegir la salut humana en un món cada cop més calent i contaminat exigeix actuar ara.”
Per revertir aquesta tendència, els experts proposen:
- Reduir l’ús de combustibles fòssils i accelerar la transició energètica cap a fonts renovables.
- Fomentar la mobilitat sostenible, amb transport públic eficient, més espai per a vianants i bicicletes, i restriccions als vehicles contaminants.
- Aplicar polítiques de salut pública que protegeixin els col·lectius vulnerables i informin la població en episodis de contaminació.
- Adoptar els límits recomanats per l’OMS, molt més estrictes que els actuals estàndards legals europeus.
Respirar aire net hauria de ser un dret, no un privilegi. Les dades mostren que la contaminació ja no és només una qüestió ambiental, sinó una emergència sanitària que posa en risc la vida de milers de persones cada any. La tecnologia i les solucions existeixen. Cada dia que es retarda l’acció és una oportunitat perduda per salvar vides i recuperar un futur més respirable.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari