La pesta porcina africana reapareix a Catalunya: què hem de saber

Escrit per


Dos senglars trobats morts a Bellaterra (Barcelona) han confirmat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) a Espanya des de 1994. La detecció ha encès totes les alarmes perquè es tracta d’una malaltia altament contagiosa en porcs i senglars, amb mortalitats molt elevades, i representa un risc econòmic important en un país que és tercer exportador mundial de porc i l’únic productor de porc ibèric. Tot i això, cal remarcar que no hi ha cap risc per a les persones, ja que la malaltia no és zoonòtica.

Què és la PPA i per què és rellevant?

La PPA és causada per un virus d’ADN d’alta complexitat que provoca una malaltia greu en porcs i senglars. Segons Yolanda Revilla Novella, directora del Laboratori del Virus de la Pesta Porcina Africana del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, en declaracions a Science Media Center, des de 2007 el virus s’ha escampat des de l’est d’Àfrica cap al Caucas, Rússia, bona part d’Europa i diversos països d’Àsia i Amèrica, fins a convertir-se en la pandèmia animal més estesa actualment. Les soques més virulentes poden causar mortalitats del 100 %, mentre que les més atenuades presenten impactes molt més lleus. Malgrat dècades d’investigació, encara no existeix una vacuna comercial eficaç, tot i que grups de recerca espanyols han assajat prototips amb resultats prometedors. El virus es transmet entre porcs i senglars i també pot circular a través de paparres d’alguns gèneres del tipus Ornithodoros.

L’estratègia One Health o Una Salut

Tot i que els humans no es poden infectar, la reaparició del virus reforça la necessitat d’un enfocament One Health que entén la salut animal, la salut humana i la salut ambiental com a realitats interdependents. El control del virus no passa només per vigilar les granges, sinó també per gestionar les poblacions de senglars, controlar els moviments d’animals i productes, supervisar l’entorn natural i actuar de manera coordinada entre sectors. L’impacte no és només sanitari, sinó també econòmic, social i ecològic, de manera que les solucions han d’abastar des de la recerca científica fins a la gestió del territori i la comunicació a la ciutadania.

Un dels punts que reforcen encara més aquesta visió és el paper que poden tenir les activitats humanes en la introducció i dispersió del virus. Tot i que la PPA no afecta les persones ni es transmet pel consum d’aliments, sí que pot propagar-se quan residus de productes carnis contaminats —per exemple, restes d’un entrepà fet amb embotit procedent d’una zona on el virus és present— arriben al medi natural i poden ser ingerits per senglars. Aquesta és una de les hipòtesis que actualment s’estan investigant com a possible via d’entrada del virus, atesa la mobilitat internacional de persones i mercaderies i la capacitat del virus de persistir en productes derivats del porc. Aquest tipus de contaminació accidental podria actuar com a punt inicial d’un brot i desencadenar conseqüències ecològiques, econòmiques i sanitàries de gran abast. Per això, la gestió correcta dels productes animals, la higiene alimentària i la sensibilització ciutadana són peces clau en el control integral de la malaltia.

La resposta actual es basa a reforçar la vigilància, limitar moviments i implementar controls sanitaris estrictes en zones de risc

Estratègies i camí a seguir

La resposta actual es basa a reforçar la vigilància, limitar moviments i implementar controls sanitaris estrictes en zones de risc. Paral·lelament, la recerca treballa per obtenir vacunes viables que redueixin la necessitat del sacrifici massiu d’animals i que puguin aplicar-se de manera segura a gran escala. És igualment necessari millorar la coordinació internacional per evitar noves expansions del virus en un context globalitzat, així com integrar la protecció d’ecosistemes, la gestió de fauna i el paper de la ciutadania per evitar situacions que afavoreixin la transmissió.

La detecció a Bellaterra és un avís. Ens recorda que les malalties d’origen animal no són un problema aïllat i que el futur de la ramaderia, la biodiversitat i la seguretat alimentària depèn de les respostes que tinguin en compte totes les dimensions de la salut. One Health no és només un concepte teòric, sinó la via per afrontar amenaces que, com aquesta, desborden fronteres i disciplines.

Dra. Núria Coll Bonfilldivulgadora científica i directora de 7Ciències


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *