Els primers resultats de la seqüenciació genètica del virus de la pesta porcina africana detectat recentment en senglars a Catalunya apunten que una possible fuga del laboratori és “altament improbable”. Així ho han explicat aquest matí en roda de premsa representants de l’equip científic i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, després de comparar l’ADN del virus amb mostres analitzades al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA).
L’estudi, liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), ha comparat el genoma del virus trobat en els animals infectats amb 17 de les 19 mostres que es manipulaven al CReSA en el moment de detectar-se el brot. Els resultats mostren que no coincideixen, fet que reforça la hipòtesi que el virus no prové d’aquest centre de recerca. Tot i això, els investigadors insisteixen que encara hi ha anàlisis en curs.
Segons ha explicat a Science Media Center Yolanda Revilla Novella, directora del Laboratori del Virus de la Pesta Porcina Africana del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), els resultats permeten descartar amb força seguretat l’origen en el laboratori. “Aquests estudis demostrarien que el brot trobat en els senglars no prové de cap dels virus que es manipulaven al CReSA en el moment en què s’ha detectat el brot infecciós, i per tant és perfectament descartable”, ha afirmat.
Revilla també ha volgut relativitzar el fet que el virus no coincideixi amb cap de les soques descrites fins ara. Segons l’experta, això no vol dir necessàriament que es tracti d’un virus nou, sinó que existeixen moltes soques circulant pel món que no estan recollides a les bases de dades. En un context globalitzat, afegeix, aliments contaminats procedents d’altres països poden haver arribat a la zona afectada. A més, recorda que el virus de la pesta porcina africana pot evolucionar en la fauna salvatge i reduir la seva virulència per adaptar-se a l’hoste, en aquest cas els senglars.
“El resultat és una bona notícia”, ha subratllat Revilla, ja que també serveix per defensar la solidesa dels protocols de seguretat del CReSA. Tant la Generalitat com els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Comissió Europea han confirmat que no s’ha detectat cap bretxa que justifiqui una fuga.
Una visió més prudent és la que aporta Christian Gortázar, catedràtic de Sanitat Animal a la Universitat de Castella-la Manxa i investigador a l’IREC. Gortázar en declaracions a Science Media Center coincideix que el virus detectat sembla diferent del que circula habitualment a la Unió Europea, però adverteix que això pot tenir implicacions importants. “Si tenim un virus diferent, és possible que també tingui característiques epidemiològiques diferents, com ara una transmissibilitat diferent o un temps d’infecció més llarg”, explica.
Segons Gortázar, aquest escenari podria obligar a adaptar els protocols europeus de control, pensats principalment per a variants altament patògenes. Tot i que reconeix que els resultats actuals no apunten clarament a un origen en el laboratori, considera que encara és aviat per tancar totes les hipòtesis. “El més important no és l’origen, sinó afrontar el problema i adaptar-nos a una situació nova amb un virus diferent”, conclou.
Mentre avancen les investigacions, les autoritats sanitàries i científiques insisteixen en la necessitat de prudència, transparència i seguiment continuat del brot. Els pròxims resultats genètics seran clau per entendre millor l’origen del virus i definir les estratègies de control més adequades.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari