La seqüenciació genètica confirma que la soca detectada en senglars no coincideix amb cap de les que es manipulen al centre de recerca
L’IRTA-CReSA ha expressat la seva satisfacció després que l’informe oficial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació confirmi que el centre no és l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a finals de novembre a la serra de Collserola.
L’evidència científica és clara: la seqüenciació genètica del virus que ha infectat els senglars trobats morts al medi natural no coincideix amb cap de les soques amb què treballa el centre en les seves instal·lacions d’alta bioseguretat. L’informe ministerial, fet públic el 9 de febrer, ratifica així els resultats que ja havia avançat el 30 de desembre el Departament d’Agricultura de la Generalitat, a partir d’una anàlisi paral·lela encarregada a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB).
“Estem satisfets que s’hagi descartat aquesta hipòtesi i continuem treballant per contribuir a contenir el brot i aportar coneixement científic a la gestió d’aquesta crisi”, ha afirmat el director general de l’IRTA, Josep Usall. Segons Usall, tant aquest document com les auditories realitzades per diferents comitès investigadors “reafirmen l’elevat grau de bioseguretat, la professionalitat i la capacitat de treball del nostre centre”.
Més d’un miler de mostres analitzades
Des de l’inici de la crisi sanitària, l’IRTA-CReSA ha col·laborat estretament amb les autoritats competents. Fins aquesta setmana, el centre ha analitzat més d’un miler de mostres de senglars, de les quals 155 han resultat positives en PPA. A més, s’han incinerat divuit tones de carn vinculada al brot —una quantitat equivalent a la que habitualment s’elimina en nou mesos.
Prop d’una quarantena de professionals han treballat directament en la recollida i anàlisi de mostres, la integració de dades epidemiològiques i la simulació d’escenaris per anticipar l’evolució del brot. “Són uns nivells d’activitat molt elevats, que hem hagut de compaginar amb l’activitat habitual del centre”, explica Natàlia Majó, responsable del programa de Sanitat Animal de l’IRTA-CReSA i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un nou virus sota la lupa
Les dades actuals situen l’inici del brot entre setembre i octubre. Pel que fa a l’origen, les investigacions apunten novament a la possible introducció d’aliments contaminats, tot i que encara no s’ha pogut establir una relació genètica clara amb altres soques conegudes.
El virus detectat pertany al grup genètic 29, un fet que dificulta rastrejar-ne la procedència. “Actualment hi ha zones del món amb focus de PPA on no es coneix amb precisió el grup genètic dels virus circulants”, assenyala Joaquim Segalés, responsable de la línia de recerca en virus porcins endèmics.
Per aprofundir en el coneixement del patogen, el centre posarà en marxa en les pròximes setmanes un estudi específic sobre la virulència, el comportament i la transmissibilitat d’aquesta nova variant. Paral·lelament, té previst organitzar enguany una trobada amb experts internacionals de referència en PPA per compartir coneixement i estratègies de control.
Referent europeu en sanitat animal
Amb més de dues dècades de trajectòria en l’estudi de la pesta porcina africana, l’IRTA-CReSA és un dels centres europeus amb més experiència científica en aquesta malaltia. Des del 2017 és centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OMSA) per a la recerca i el control de malalties porcines emergents i reemergents a Europa.
Actualment, el centre afronta també un projecte d’ampliació de les seves instal·lacions al campus de la UAB, amb l’objectiu de reforçar el seu paper com a infraestructura estratègica de bioseguretat a Catalunya com ja vam publicar aquí.
En un context en què les malalties animals poden tenir impactes econòmics i ambientals molt rellevants, la confirmació que el brot no s’ha originat al centre suposa un alleujament institucional i reforça la confiança en els protocols de seguretat d’una de les principals infraestructures de recerca en sanitat animal del sud d’Europa.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari