Per primera vegada, el litoral català ha estat cartografiat íntegrament des del punt de vista de la biodiversitat marina gràcies a la ciència ciutadana. La cinquena edició de la BioMARató, coordinada pel Grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha assolit una fita sense precedents: cobertura completa de la costa, més de 2.000 espècies registrades i prop de 94.000 observacions aportades per més de 520 participants entre maig i octubre de 2025.
No es tracta només d’un èxit quantitatiu. Les dades recollides ofereixen una fotografia detallada, dinàmica i a gran escala de l’estat del mar català, i reforcen l’evidència científica sobre com el canvi climàtic està transformant els ecosistemes marins.
Un litoral observat pam a pam per la ciutadania
La cobertura total del litoral s’ha aconseguit dividint la costa en sectors de 10 km², tots ells mostrejats gràcies a la participació d’aficionats al busseig, naturalistes, fotògrafs submarins i entitats ambientals. Les observacions s’han centralitzat a la plataforma de ciència ciutadana MINKA, amb la col·laboració de la FECDAS, Oceánicos, Plàncton Diving, Anèl·lides i Xatrac, entre d’altres.
En només una edició s’han identificat 2.040 espècies, gairebé 300 més que l’any anterior. Des que va començar el projecte, el 2020, la BioMARató ja acumula més de 380.000 observacions i 2.870 espècies documentades. Una base de dades d’un valor científic extraordinari. “La BioMARató demostra que la ciència ciutadana pot generar informació amb una resolució espacial i temporal que difícilment pot assolir un projecte científic convencional”, destaca Jaume Piera, coordinador de la iniciativa. Aquesta allau de dades permet generar mapes de biodiversitat a gran escala, eines essencials per a la gestió i la protecció dels nostres mars.
Una cita històrica al Mediterrani català
Entre les troballes més destacades de la BioMARató 2025 hi ha la primera citació a Catalunya —i la més septentrional del Mediterrani— del cranc Afropisa carinimana. L’exemplar va ser observat a Canet de Mar per l’aficionat Enric Badosa, convertint-se en un descobriment científic de gran rellevància.
Aquest cranc, de cos allargat i coloració pàl·lida, és originari de les costes tropicals de l’Atlàntic. La seva presència al litoral català no només amplia el seu límit de distribució conegut, sinó que certifica el paper clau de la ciutadania en la detecció primerenca de noves espècies.
A més, aquest 2025 s’han incorporat 159 espècies noves al catàleg de la BioMARató, majoritàriament plantes litorals. Tot i que moltes ja eren presents a Catalunya, no havien estat mai documentades dins del projecte, i això contribueix a reduir buits d’informació sobre la biodiversitat costanera.
Un mar més càlid on les espècies invasores guanyen terreny
Les dades oceanogràfiques de l’ICM-CSIC confirmen un escalfament persistent del mar català, amb onades de calor marines repetides els darrers anys. El 2025 s’ha registrat un nou episodi destacat a finals de juny, amb temperatures que van arribar als 26,8 °C i anomalies de fins a +5 °C a la conca catalanobalear. Tot i que l’agost no va ser tan extrem com el del 2023, les temperatures s’han mantingut per sobre del percentil 90 durant bona part de l’any.
Aquest escenari explica molts dels canvis detectats per la BioMARató, tant en espècies tropicals com en alteracions del comportament i la salut de la fauna marina. Les observacions ciutadanes han confirmat l’expansió progressiva d’espècies tropicals i subtropicals al Mediterrani occidental, possiblement afavorides per l’augment de la temperatura del mar.
Un dels casos més clars és el del peix lloro atlàntic (Sparisoma cretense). Si el 2024 només se’n va registrar un exemplar a Blanes, el 2025 ja se n’han documentat deu observacions, repartides entre Tarragona i Girona. “Abans era impensable trobar-lo aquí”, expliquen bussejadors participants. El seu cos robust i el seu característic color vermellós el fan inconfusible.
També destaca la proliferació del llimac marí del sargàs (Scyllaea pelagica), un nudibranqui associat a masses d’algues flotants tropicals. Detectat per primera vegada al Mediterrani occidental durant la BioMARató 2023, enguany s’ha observat en 18 ocasions. La seva presència creixent apunta a un desplaçament del seu rang de distribució lligat a l’escalfament de l’aigua.
El canvi climàtic no només modifica la distribució de les espècies, sinó també els seus ritmes vitals. Un dels indicadors més clars d’aquest impacte ha estat la floració avançada de la Posidonia oceanica al nord de Catalunya.
Aquest 2025, les primeres floracions s’han observat a l’Alt Empordà el 7 de setembre a Cala Montgó (l’Escala), i només una setmana després a Cadaqués. Fins ara, aquests episodis s’havien registrat sobretot al sud del país. Segons els tècnics de MINKA, aquest avançament podria ser una resposta a l’estrès tèrmic acumulat durant l’estiu.
Paral·lelament, s’han detectat diversos exemplars de nero (Epinephelus marginatus) possiblement afectats per betanodavirus, un patogen que prolifera amb més facilitat en aigües càlides.
Ciència feta entre tots
El 2025 també ha estat excepcional pel que fa als elasmobranquis. S’han registrat més de 390 observacions corresponents a 14 espècies diferents de taurons i rajades. Entre elles destaca especialment la mantelina (Gymnura altavela), una espècie fins ara molt rara a Catalunya, que enguany s’ha observat 15 vegades, diverses d’elles a la província de Girona, on mai s’havia detectat en edicions anteriors.
Els científics recorden, però, que més observacions no sempre equivalen a més abundància: sovint reflecteixen una millor cobertura del territori i més implicació ciutadana. Per això és fonamental mantenir el seguiment en el temps per poder distingir les tendències reals dels efectes de l’esforç d’observació.
La BioMARató 2025 demostra que la ciutadania no és només espectadora del canvi ambiental, sinó també una aliada imprescindible per estudiar-lo. Gràcies a milers d’ulls sota l’aigua i a peu de costa, avui disposem d’una radiografia sense precedents de l’estat del litoral català.
Aquesta informació és clau per anticipar l’impacte del canvi climàtic, millorar les polítiques de conservació i protegir un patrimoni natural que està canviant a gran velocitat. En aquest cas, la ciència no només es fa als laboratoris: també es construeix amb màscara, tubs d’immersió, càmeres submarines… i una ciutadania cada vegada més compromesa amb el seu mar.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari