La pèrdua de biodiversitat ja no és només una crisi ambiental, sinó també un risc econòmic global. Un nou informe de l’IPBES alerta que totes les empreses depenen de la natura i proposa més de 100 mesures concretes per revertir-ne la degradació.
Quan pensem en biodiversitat, sovint la imaginem com una qüestió llunyana: selves tropicals, espècies amenaçades o parcs naturals. Però el que passa a la natura no és aliè a l’economia. Ben al contrari. Segons un nou informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), totes les empreses del món depenen de la biodiversitat i, alhora, totes hi impacten.
L’estudi alerta que la pèrdua accelerada de biodiversitat ja no és només un problema ambiental: s’ha convertit en un risc sistèmic per a l’economia global, l’estabilitat financera i el benestar humà. La natura proporciona aliments, aigua, regulació climàtica, matèries primeres i serveis culturals, però aquests beneficis continuen sent, en gran part, invisibles en la comptabilitat econòmica.
Les dades històriques ho il·lustren amb claredat: entre 1820 i 2022, l’economia global va créixer d’1,18 bilions a 130,11 bilions de dòlars. Aquest espectacular creixement, però, s’ha produït en paral·lel a una degradació constant del capital natural, la base que fa possible aquest mateix progrés.
Destruir continua sent més rendible que protegir
Des de 1992, el capital produït per persona —infraestructures, tecnologia, béns materials— ha augmentat de mitjana un 100%, mentre que les reserves de capital natural han disminuït aproximadament un 40%. En altres paraules: el sistema econòmic ha crescut a costa d’erosionar els ecosistemes que el sostenen.
Aquesta dependència sovint passa desapercebuda. Fins i tot sectors que no es consideren “vinculats a la natura”, com les finances o els serveis digitals, necessiten aigua, estabilitat climàtica, sistemes alimentaris funcionals i territoris resilients. Tot i això, menys de l’1% de les empreses que fan informes públics mencionen els seus impactes sobre la biodiversitat.
L’informe de l’IPBES posa el focus en una contradicció estructural del sistema econòmic actual. L’any 2023, 7,3 bilions de dòlars en fluxos financers públics i privats van tenir impactes negatius directes sobre la natura. D’aquest total, 4,9 bilions provenien del sector privat, mentre que 2,4 bilions corresponien a subvencions públiques perjudicials per al medi ambient.
En contrast, només 220.000 milions de dòlars es van destinar aquell mateix any a activitats de conservació i restauració de la biodiversitat. Això representa només un 3% dels recursos que avui incentiven pràctiques econòmiques destructives.
Aquest desequilibri explica per què, encara ara, el “business as usual” continua dominant, tot i que genera riscos acumulatius que poden derivar en punts de no retorn ecològic i econòmics.
La degradació de la biodiversitat no afecta tothom per igual. Segons l’IPBES, el 60% de les terres indígenes del món estan amenaçades pel desenvolupament industrial, i un 25% dels territoris indígenes pateixen una pressió molt alta per l’explotació de recursos.
Paradoxalment, aquests pobles i comunitats locals són alguns dels principals guardians de la biodiversitat global. L’informe subratlla la necessitat que les empreses col·laborin de manera respectuosa amb els seus coneixements i sistemes de governança, tant per reduir riscos com per generar oportunitats de gestió sostenible.
Més de 100 mesures concretes: què poden fer les empreses
Tot i el diagnòstic preocupant, l’informe de l’IPBES posa l’accent en les solucions. El document recull més de 100 mesures concretes que poden aplicar empreses, governs i actors financers per reduir els impactes i reforçar la biodiversitat. Alguns exemples destacats són:
- Mesurar i fer públics els impactes i dependències sobre la natura, integrant-los en la presa de decisions corporatives, igual com es fa amb els riscos financers.
- Reduir residus, emissions i l’ús de materials, millorant l’eficiència energètica i apostant per l’economia circular.
- Transformar les cadenes de subministrament, evitant proveïdors vinculats a la desforestació, la sobreexplotació de recursos o la degradació d’ecosistemes.
- Eliminar o rebutjar subvencions i incentius perjudicials per a la biodiversitat, i donar suport a polítiques públiques que afavoreixin pràctiques sostenibles.
- Col·laborar amb pobles indígenes i comunitats locals, reconeixent el seu paper com a guardians de la biodiversitat i incorporant els seus coneixements en la gestió empresarial.
Moltes d’aquestes accions, assenyala l’IPBES, ja es poden aplicar amb les eines existents i no requereixen esperar grans canvis legislatius.
Protegir la natura és protegir l’economia
La conclusió de l’informe és contundent: la biodiversitat no és un luxe ni una qüestió secundària, sinó un pilar fonamental de l’economia. La seva degradació pot traduir-se en aliments més cars, assegurances més elevades, interrupcions en les cadenes globals i una creixent inestabilitat social. Per això, l’IPBES defensa que les empreses es troben davant d’una cruïlla històrica: liderar la transformació cap a una economia que respecti els límits del planeta o assumir riscos cada cop més grans per a la seva pròpia supervivència. La biodiversitat, fins ara invisible en molts balanços, s’ha convertit en una qüestió clau per al futur econòmic global.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari