El desembre de 2025, el Consell i el Parlament Europeu van assolir un acord provisional sobre el nou marc jurídic de la Unió Europea per a les anomenades noves tècniques genòmiques (NGT). Aquest acord, pendent d’aprovació formal, suposa un gir important en la manera com Europa regula els cultius modificats genèticament.
Un article publicat a la revista Trends in Biotechnology per investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida analitza no tant la part científica, com les possibles conseqüències legals per als Estats membres que decideixin no aplicar correctament la nova normativa.
El nou marc legal
Durant dècades, la Unió Europea ha aplicat una regulació molt estricta als organismes modificats genèticament (OMG). Aquesta regulació ha estat sovint criticada per part de la comunitat científica, que considera que no sempre reflecteix l’evidència disponible sobre riscos.
El resultat ha estat una paradoxa: la UE importa més d’un centenar de productes transgènics per a alimentació humana i animal, però en restringeix fortament el cultiu dins del seu territori.
Les noves tècniques d’edició genòmica —com les basades en eines de tall precís de l’ADN— permeten introduir canvis genètics molt específics, sovint indistingibles dels que podrien produir-se de manera natural o mitjançant millora convencional. Aquest fet ha obert el debat sobre si té sentit regular-les exactament igual que els transgènics clàssics.
NGT1 i NGT2: la gran novetat
El nou reglament diferencia dues categories:
- NGT1: plantes amb modificacions genètiques equivalents a mutacions naturals o que podrien obtenir-se mitjançant millora tradicional. Aquestes es regularan com a cultius convencionals.
- NGT2: plantes amb alteracions més complexes, com canvis que difícilment es produirien de manera espontània o la introducció d’ADN d’altres espècies. Continuaran subjectes a un règim més estricte, similar al dels OMG.
Aquest canvi pretén facilitar el desenvolupament de cultius més resistents al canvi climàtic, més eficients en l’ús d’aigua i nutrients, i amb menor dependència de fertilitzants i pesticides. En un context de crisi climàtica i competència global, la UE vol reforçar la competitivitat del seu sector agrari i evitar que els seus productors quedin en desavantatge respecte d’altres regions del món on aquestes tecnologies ja s’estan aplicant.
Tanmateix, aquest objectiu només es pot assolir si la normativa s’aplica de manera uniforme a tots els Estats membres. En aquest punt és on se centra l’anàlisi dels investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida. En el seu article —Legal consequences of breaching a European mandatory regulation on genome-edited crops— examinen les possibles conseqüències jurídiques d’un eventual incompliment de la nova normativa, especialment pel que fa a les plantes NGT1. En resum, si un Estat membre n’impedís el cultiu tot i estar autoritzat pel reglament europeu, podria acabar assumint responsabilitats pels perjudicis ocasionats als productors.
Un canvi amb impacte científic, econòmic i polític
El debat sobre els cultius modificats genèticament a Europa no és només científic, sinó també social i polític. L’ús recurrent del principi de precaució ha alimentat l’escepticisme públic i l’oposició política en alguns països.
Amb el nou marc, la UE intenta trobar un equilibri: mantenir garanties de seguretat, però adaptar la regulació a l’evidència científica i a la naturalesa real de les noves tècniques.
El reglament, un cop aprovat formalment, entrarà en vigor aproximadament dos anys després de la seva publicació. A partir d’aquell moment, les autoritats nacionals hauran d’eliminar qualsevol norma incompatible i aplicar plenament el nou sistema.
Més enllà del debat tècnic sobre l’edició genòmica, el missatge central és clar: quan la UE aprova un reglament obligatori, no és opcional. I en un àmbit tan sensible com l’agricultura i la innovació biotecnològica, el compliment uniforme serà determinant per definir el futur del model agrari europeu.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari