Aleix Roig és, juntament amb Georgina Serven, l’impulsor del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. Guia astronòmic acreditat per la Fundación Starlight, col·labora com a auditor i professor als cursos de Monitors i Guies Starlight. La seva formació i càrrecs no s’acaben aquí. És màster MBA en Administració i Direcció d’Empreses per EADA Business School i màster en Gestió i Direcció de Centres Educatius a la Universitat de Barcelona, soci fundador de la consultora en astroturisme MIZAR XPERIENCE, impulsor i responsable del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, premi Starlight 2021. Finalment, és astrofotògraf i astrònom amateur amb experiència en projectes de recerca científica PRO-AM amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). El 2023 descobreix una nova nebulosa a la galàxia del Triangle M33 “Roig 1 Prades Sky” (en honor al seu avi Jaume Roig). Les seves imatges han estat premiades al concurs internacional Astronomy Photographer of the Year, i per la NASA com a imatge astronòmica del dia.
Quan sorgeix la teva passió per l’astronomia?
Des de ben petit sempre vaig ser molt curiós, amb un anhel per descobrir l’entorn. Recordo que amb el meu avi, Jaume Roig, passejant per Vilassar de Mar, ja cultivàvem l’estima per la natura, i en la descoberta del que em cridava l’atenció, va aparèixer, l’astronomia. Aleshores no hi havia Internet. I llegia molts llibres.
Fins que et regalen el primer telescopi.
Així és, en un dels Reis em van portar com a regal un telescopi, amb el qual vaig començar les meves observacions a la lluna i la resta de planetes. A partir d’aquí, la curiositat va anar creixent, que vaig canalitzar a través de xerrades a l’Associació Astronòmica de Sabadell i llegint revistes especialitzades en biblioteques.
Aquesta passió tan prematura que senties per l’astronomia, en algun moment et va fer sentir rar respecte els teus companys de classe o els amics d’infància?
En el meu cas, mai vaig ser una rateta de laboratori, és a dir, que només tingués aquest únic interès. Em considero socialment actiu, m’agrada fer esport, i no he patit mai per això. Així i tot, a primària, sí que vaig viure les forces dominants que hi ha en moltes aules. Però mai em vaig sentir assenyalat. A més, estudiar el batxillerat científic a l’Escola Pia de Mataró va ser meravellós, i el professor Carles Mora va ser molt inspirador.
Ja, de ben jove, acadèmicament, vas enfocar la teva formació cap a l’educació.
Sí, tot i iniciar-me a la física, ho vaig deixar aviat per dedicar-me a l’educació, on vaig treballar més d’una dècada com a mestre de formació d’adults i d’educació primària. Va ser una etapa molt bonica, però m’apassionava molt l’astronomia. Aleshores, la meva companya Georgina Serven i jo vam descobrir Prades, un espai idoni per observar el cel i practicar l’astrofotografia.
Què recordes d’aquelles primeres observacions des de Prades?
Ho fèiem des d’un habitatge que vam llogar. Aleshores veníem els caps de setmana. Per millorar les observacions, vam demanar a l’Ajunatment de Prades si podia canviar uns punts de llum del nostre carrer, que al mateix temps contribuíem a protegir el cel fosc i minimitzar la contaminació lumínica. Aquelles observacions del cel fosc van ser l’embrió del que acabarà sent el projecte de Parc Astronòmic Muntanyes de Prades.
Prades és un oasi de foscor
Com es cou el projecte?
El 2016 neix AstroPrades, amb un seguit d’observacions astronòmiques, conferències, cursos i tallers d’astrofotografia, concursos fotogràfics i sopars amb estels. Fèiem sessions de divulgació observant a través d’uns telescopis. Aquell projecte va engrescar l’ajuntament, i vam fer-los la proposta per la creació del Centre Astronòmic Muntanyes de Prades posant en valor el cel fosc. Dos anys més tard, veient que el projecte creixia, vaig renunciar a continuar treballant com a mestre per dedicar-me ja de forma professional al projecte.
La pandèmia estava a punt de caure quan el projecte començava a caminar. Va ser un contratemps totalment inesperat?
Així és, va ser duríssim. Fins al punt que vam estar a punt de tirar la tovallola i marxar de Prades. Però, finalment, el nostre contacte amb l’economista del Camp de Tarragona Xavi Mas va ser un punt d’inflexió per mantenir la il·lusió per tirar endavant el projecte. Gràcies a ell i el lideratge de l’alcaldessa Lídia Bargas, l’ajuntament va treure a concurs públic una licitació per tal de poder adequar un espai municipal com a Centre de Visitants del que, a partir d’aquell moment, esdevindrà el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. Després d’invertir tots els nostres estalvis per poder fer les obres del centre, vam poder obrir l’equipament l’estiu de 2020.
En aquest centre de visitants, ha explotat més que mai l’astroturisme. Què s’hi pot veure en el Centre Astronòmic Muntanyes de Prades?
Actualment hi tenim tres espectacles programats: Selene, un espectacle familiar que és un viatge trepidant a la lluna, ple de sorpreses i aventures que, de tornada a la Terra, es descobreix el cel fosc de Prades; Gaia, és un espectacle d’astronomia, un repàs sobre la formació de la Terra, com hem arribat fins a dia d’avui i molt més, i Kosmos, un tribut a Carl Sagan, que transporta els assistents als confins de l’univers per retornar al cel fosc de Prades. Les tres experiències s’acaben sota el cel fosc de Prades observant amb grans telescopis i escoltant les històries de mitologia estirats en còmodes gandules.
Els espectacles que oferim al centre tenen molt bona acollida perquè fusionem les arts escèniques i la divulgació científica
Quina acollida va tenir el Centre Parc Astronòmic Muntanyes de Prades per part dels visitants des del primer dia?
La rebuda va ser molt bona. L’estiu de 2020, moment en el qual amb la pandèmia no es podia viatjar a l’estranger, vam rebre una munió de visitants, l’astroturisme estava agafant volada i la pandèmia va contribuir-hi. Aquell primer any vam tancar l’any amb gairebé 3.000 visitants. Actualment hem doblat la xifra amb escreix. Els espectacles tenen molt bona acollida perquè som els únics que fusionem les arts escèniques i la divulgació científica.
Quin retorn econòmic genera el Parc Astronòmic pel municipi de Prades i el seu entorn?
Segons els nostres estudis i registres, l’astroturisme deixa al municipi de Prades i entorn proper més de 500.000 euros anuals en allotjaments, restauració, comerç local i altres productes turístics. Això està facilitant una desestacionalització de la temporada, ja que l’astroturisme es practica tot l’any, no tan sols durant els mesos d’estiu.
Per què està en auge aquest l’interès per l’astronomia i l’astroturisme entre la societat?
Tot i els tòpics, i si ens comparem amb fa cent anys enrere, som una societat amb un nivell cultural alt i amb major benestar. Prova d’això, tota aquesta sensibilitat cultivada en una gran part de la societat en l’accés al coneixement i que ha afavorit Internet, fa que avui hi hagi molt d’interès a saber més sobre el més enllà. A més, contemplar el cel és barat, en tens prou amb un cel fosc. L’interès per l’astronomia i l’efecte pandèmia es va traduir en un augment de l’astroturisme.
Catalunya té molts ingredients que atrauen l’astroturisme.
Sí, perquè històricament, l’estima per l’astronomia ve de lluny, amb una forta presència d’associacionisme al nostre país: Sabadell i ASTER, com a més antigues, però moltes altres arreu del territori. I, a més dels observatoris Fabra i de l’Ebre, a Catalunya arriba un dia que s’impulsa el Parc Astronòmic del Montsec com a referent europeu. El projecte del Montsec ha estat un referent per a la resta que s’estan impulsant arreu del país (des de Prades a Pujalt passant per la Garrotxa). Així, cada cop sorgeixen més centres de la divulgació astronòmica que han contribuït que avui l’astroturisme a Catalunya estigui madurant. Tot i així, encara hi ha molt recorregut i molt a fer. Una bona mostra és passejar-se per FITUR, referent mundial del turisme, i veure que a la majoria d’estands d’Espanya es parla de l’astroturisme com un dels seus principals atractius; en canvi, l’estand de Catalunya no porta cap dels potents projectes que tenim aquí a casa nostra. És un fet que ens hauria de fer reflexionar de què estem fent en aquest àmbit com a administració catalana.
Tornem al Parc. El pla de la Guàrdia és l’escenari per excel·lència de l’astronomia a muntanyes de Prades i serra de Montsant?
Sí, fruit de diversos estudis i investigacions, i després de la tria de deu possibles ubicacions diferents per a la zona, el pla de la Guàrdia (Prades) va ser l’escollit com a indret ideal per a la ubicació d’un observatori astrofísic, sobretot per l’estabilitat de la imatge i també perquè és un dels cels més foscos de Catalunya. Al pla de la Guàrdia s’hi ubicarà l’observatori astrofísic per portar a terme la recerca científica.
Protegir el cel fosc i lluitar contra la contaminació lumínica és una aposta que és en el nostre ADN
Aquesta serà la cirera del Parc?
[Somriu] Sí, serà la culminació d’un projecte que posarà en valor tot el territori. Quant al projecte de l’observatori astrofísic, fa quatre anys es va aprovar la modificació puntual urbanística de Prades per poder portar-hi a terme un centre de recerca científica d’interès públic al pla de la Guàrdia. Actualment, l’execució del projecte, que té un cost de 3 milions d’euros, es troba en la fase de finançament. En aquest import s’inclou també el centre de divulgació que està previst ubicar a la part de baix, a l’entorn del nucli urbà de Prades.
El cel nocturn de les muntanyes de Prades i la serra de Montsant és, des de l’any 2021, el territori més gran a nivell europeu protegit vers la contaminació lumínica al voltant d’un parc natural.
Prades és un oasi de foscor, això fa que sigui un espai estratègic. Protegir el cel fosc i lluitar contra la contaminació lumínica és una aposta que és en el nostre ADN, des que vam aterrar a Prades. En aquesta línia de protecció del cel nocturn, la Generalitat de Catalunya ja va ampliar l’àrea de protecció contra la contaminació lumínica del Parc Natural de la Serra del Montsant de 12 a 32 municipis, convertint-se a la zona més gran d’Europa amb el cel protegit. Vull posar en valor la tasca feta pel director del Parc Natural del Montsant, David Iturria, i al seu equip de treball que fossin tan generosos amb el territori. A dia d’avui ja no som el territori més gran d’Europa protegit de cel fosc, i això és una molt bona notícia, perquè vol dir que altres zones ens han agafat el relleu. Com per exemple la declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu i també el Parc Nacional d’Aigüestortes com a zones protegides de cel fosc. Ara a Catalunya ja comptem amb tres grans àrees protegides de cel fosc: muntanyes de Prades i serra de Montsant, Montsec i Alt Pirineu. Tot l’oest català com a gran bloc de protecció del cel nocturn.
Fruit d’aquesta aposta de protecció del cel nocturn i la contaminació lumínica, la Fundación Starlight va atorgar-vos la certificació Destí Turístic Startlight. Què simbolitza el segell Starlight?
Aquesta certificació s’atorga a aquells llocs visitables d’arreu del món amb bones condicions per a la contemplació de les estrelles i que estan protegits de la contaminació lumínica, fent-los aptes per acollir iniciatives turístiques relacionades amb la contemplació del cel. Les destinacions turístiques Starlight no només han d’acreditar la qualitat del cel i els mitjans per garantir-ne la protecció, sinó també les adequades infraestructures i activitats relacionades amb l’oferta turística: l’allotjament, els mitjans d’observació disponibles al servei dels visitants o la formació del personal. Prova d’això és que a Prades comptem amb guies que també estan acreditats per Starlight.
Què ha aportat la distinció Starlight a Prades?
Molta visibilitat, sobretot. I, també, reputació. Tot i que això també és fruit del nostre treball diari, d’una línia de treball i un full de ruta molt determinat. Però el segell Starlight per a nosaltres era una eina estratègica. Tota aquesta feina ens va venir reconeguda l’any 2022 amb el “Premio Internacional Starlight” per a la protecció del cel fosc i la promoció de l’astroturisme. Un prestigiós premi internacional que reconeix la trajectòria del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades al llarg de tots aquests anys. Amb la Fundación Starlight estem treballant conjuntament en diversos projectes. Jo mateix participo com a auditor en astroturisme per a altres territoris que volen optar al certificat. Això m’ha permès conèixer a fons molts territoris de tot l’Estat i també d’altres països que fan una molt bona feina en astroturisme. En voldria destacar el cas de Galícia i Andorra.
La distinció Starlight ha donat molta visibilitat i reputació a Prades
L’astronomia és la cara amable de la física?
Per a mi sí que ho és. La física que t’ensenyen a l’ESO és un pèl més aspra, tot i que té com a objectiu explicar la realitat. En canvi, quan parles d’astronomia té més capacitat de seducció. L’astronomia requereix un esforç gradual, i cadascú decideix fins a on vol endinsar-s’hi. Perquè quan fas un pas endavant en l’astronomia i abordes l’astrofísica, tot plegat es torna més complex. Al voltant d’un 10 % de la població mundial demostra un interès explícit per l’astronomia i l’observació del cel. Bona part de l’auge de l’astroturisme rau d’aquest factor.
Per què creus que al voltant d’un 10% de la població mundial té un interès explícit per l’astronomia?
Perquè som aquells qui ho portem imprès en el nostre ADN, una llavor que l’hem anat cultivant des de petits. Com a Homo sapiens estem preparats per viure en contacte amb la natura, viure en un entorn natural i permanentment lligats a l’activitat física. No estem fets per conviure en un entorn tancat i mirant una pantalla, i encara menys la d’una tauleta. La nostra mirada ha de ser profunda i enllà. Per això, aquest contacte amb la natura quan és de nit ens trasllada en una altra dimensió que, d’una forma o altra, ens connecta amb els nostres ancestres: la contemplació de l’univers i conèixer el més enllà. Aquest anhel de conèixer i de saber forma part de la pròpia espècie humana.
Fa unes setmanes, el cometa 12P/Pons Brooks o bé l’eclipsi solar van agafar volada arreu. Fenòmens així generen més interès i des del centre aprofiten l’avinentesa per fer-hi activitats?
Aquests fenòmens sempre criden l’atenció de la gent. Quan hi ha l’aproximació d’un cometa som molt curosos amb les condicions d’observació. En aquest cas, es tracta d’un cometa no visible a simple vista, i és distingible pocs minuts després de la posta de sol. Organitzar una activitat on el visitant no el pot observar en tota la seva plenitud ens semblava crear falses expectatives. Ara bé, quant a l’eclipsi total de sol observat des d’Amèrica el passat mes d’abril 2024, ens ha servit per explicar que el 12 d’agost de 2026 es podrà veure a Prades; la farem grossa! Apunteu-vos la data, ja que la totalitat només serà observable a Catalunya des de la part sud, amb Prades com a punt destacat per a la seva observació.
Com a astrofotògraf, més enllà de fer fotografies boniques, singulars i diferents, el meu repte és posar el meu granet de sorra en l’àmbit de la ciència
Des de Prades, sou a cavall entre l’astronomia amateur i la professional. Així i tot, he fet un seguit de contribucions quant a recerca.
Així és. Des de l’observatori de casa, l’Observatori Astrocat que té unes bones prestacions però que no és professional, hem fet un seguit de contribucions en l’àmbit científic. La més recent va ser el desembre passat (2023) amb la descoberta d’una nova nebulosa. Forma part de la meva col·laboració amb un grup de recerca de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (Low Surface Brightness). L’any 2019 ja havíem presentat un estudi a partir d’imatges profundes de la galàxia M101, capturades des de Prades, al Congrés de la Unió Internacional d’Astrofísica. Són projectes que m’engresquen moltíssim i que mostren l’excel·lent qualitat del cel de Prades per portar a terme projectes de recerca científica.
Aquesta darrera descoberta, la nova nebulosa situada a la galàxia Triangle M33, ha tingut molt ressò internacional. I, a més, per homenatjar el teu avi, vas batejar-la amb el nom de Roig1 Prades Sky.
[Somriu] Així és. Vaig necessitar 153 hores per revelar aquesta nebulosa tènue des de l’observatori del pati posterior de casa meva. Els filtres de banda estreta [OIII] hi van jugar un paper clau, en aquest descobriment. Va ser un tribut al meu avi i també el cel fosc de Prades.
A tu t’engresca l’astrofotografia.
[Somriu] Moltíssim! Tenir el meu propi observatori a Prades m’ha ajudat a poder fotografiar alguns dels detalls més dèbils de l’univers. Però també m’obliga a anar dormir molt tard, de matinada. Ara bé, hi ha truc: tinc els telescopis automatitzats. Això fa que bona part de la nit puc deixar la seqüència programada, verificar que tot estigui correcte i posar-me al llit.
Què busques en l’astrofotografia?
Normalment, hi busco recórrer algun camí poc explorat. Intentar fer una imatge singular, diferent. A més, intento fotografiar zones conegudes però amb determinats filtres menys utilitzats en aquelles zones. És a dir, busco objectes amb una mirada més profunda i amb l’ús de filtres que potser no s’utilitzen en imatges de tan llarga exposició (profunditat). Al del meu observatori hi ha dues columnes, i en una de les dues hi ha dos telescopis en paral·lel, cosa que fa que cada nit registri el doble d’imatges que un altre equip individual.
El meu propi observatori a Prades m’ha ajudat a poder fotografiar alguns dels detalls més dèbils de l’univers
Dins l’astronomia, quina és la temàtica que més t’agrada fotografiar?
Sobretot, les nebuloses i les galàxies. M’agraden els corrents de marea, veure com interaccionen les galàxies. Poder fer-ho des de Prades, des de casa, fa que sigui un privilegiat. En les darreres setmanes he pogut publicar força fotografies noves gràcies al nou observatori Astrocat i les millores que hi he fet.
Una fotografia teva —La Nebulosa del Dofí— va convertir-se, per un dia, en la imatge seleccionada per la NASA. Com va ser el procés?
La Nebulosa del Dofí la vaig fer el febrer de 2022 amb diferents filtres d’oxigen, hidrogen i LRGB (luminància, vermell, verd i blau, en les sigles angleses), i té 58 hores d’exposició. És una nebulosa que s’ubica a l’hemisferi sud, per sota l’equador celeste, i des d’aquí Catalunya treu el cap tan sols unes poques hores alguna nit d’hivern. La dificultat era alta, donada la meva ubicació geogràfica. Vaig enviar-la al Royal Observatory de Greenwich, a Londres, com a candidata per al concurs internacional d’astrofotografia “Astronomy Photographer of the Year”, i va ser finalista en categoria de nebuloses i la tercera més votada pel públic. A partir d’aquí, National Geographic també la va publicar. I també la NASA va publicar-la com a fotografia astronòmica del dia el 29 de març del 2023. Va ser molt bèstia. La imatge la van poder veure aquell dia milions de persones. Vam portar el cel de Prades arreu del món per un dia.
Fent la comparativa, és com guanyar un Òscar.
[Riu] Sí, així és. I possiblement hi ha astrofotògrafs que deuen haver fet millors fotografies i la NASA no els les ha publicades. I, en canvi, també hi ha astrofotògrafs a qui els passa més d’una vegada. Per als astrofotògrafs amateurs com jo, és una alegria immensa.
La fotografia feta pública per la NASA ha tingut una repercussió directa per al Parc Astronòmic de Prades?
Sí, ens ha donat molta visibilitat internacional, sobretot en l’àmbit de l’astrofotografia. Aquí ens hi sentim molt reconeguts, també, internacionalment. Prova d’això és que hi ha hagut persones vingudes d’arreu de l’Estat espanyol i de l’estranger a participar d’alguns dels nostres cursos d’astrofotografia.
Quant a l’astrofotografia, quins reptes tens a curt i mitjà termini?
Actualment, com a astrofotògraf, visc un moment molt dolç. I és fruit del bon funcionament de l’observatori d’altes prestacions que tinc a casa, el somni per a qualsevol astrofotògraf amateur. Vull continuar investigant en allò que mai o poques vegades s’hagi registrat en fotografia. Més enllà de fer fotografies boniques, singulars i diferents, com a astrofotògraf, el meu repte és, modestament, posar el meu granet de sorra en l’àmbit de la ciència.
Deixa un comentari