Bonaventura Clotet: “Cal estudiar la salut animal per prevenir-nos de futures pandèmies”

Tota una vida dedicada a l’estudi del virus de la sida. Què el va portar a dedicar-s’hi?

Era una malaltia que incidia molt en el sistema immunitari, el fil conductor de la meva tesi doctoral. Aleshores, la sida era una malaltia nova, que va provocar un degoteig de casos i moltes morts. En aquell moment treballava a l’Hospital Vall d’Hebron, i veure les lesions cerebrals de la primera víctima de la sida em va generar interès per a continuar investigant-hi. No hi havia temps a perdre, calia trobar una solució.

La sida és provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Expliqui’ns com va sorgir i quan va començar a infectar humans?

El virus de la immunodeficiència humana va fer el salt del ximpanzé als humans, és a dir, una zoonosi en tota regla, com ho és la covid-19. Aquests virus muten en els animals i poden afectar els humans. En el cas de la sida, el salt es va produir als anys vint del segle passat i no es va detectar en humans fins a finals dels setanta.

Per què va trigar tant?

Perquè els primers casos es van localitzar a l’antic Congo Belga, en àrees molt concretes. Quan els caçadors natius de ximpanzés emigren cap a la ciutat és quan comença el contacte i s’origina la pandèmia del VIH. La sida es va convertir en una de les malalties més greus que hem tingut darrerament.

Des de l’IrsiCaixa van anunciar un resultat clínic de la nova vacuna terapèutica contra la sida, que porta per nom HTI, generada juntament amb altres centres de recerca. A grans trets, en què es basa aquesta vacuna?

La vacuna HTI és capaç d’estimular la immunitat de les persones infectades i permetre que es controli la malaltia sense tractament en un percentatge prou elevat de malalts. La vacuna té la seva importància, però no és l’únic aspecte que cal tenir en compte per poder arribar a la curació de la malaltia.

Per què?

La vacuna terapèutica es desenvolupa amb la finalitat de destruir els amagatalls del virus i així aconseguir que la persona infectada per la sida es curi. La vacuna sola no aconsegueix controlar el virus, necessita fàrmacs que reactivin aquests amagatalls i els facin visibles, i així el sistema immunitari els pugui destruir; generant anticossos neutralitzats i altres anticossos que activaran la resposta immunitària enfront de les cèl·lules que contenen el virus.

Per què és esperançador aquest estudi clínic lligat a la nova vacuna?

Perquè, com deia, amb quatre estratègies combinades, és possible que d’aquí a uns anys puguem demostrar que el VIH té cura. Fins ara només hi ha hagut tres casos de curació al món, que tenien la peculiaritat que patien leucèmia o limfoma, i la curació va ser fruit d’un trasplantament amb una tipologia de cèl·lules de moll de l’os que generen resistència a la infecció del VIH. Però aquest tipus de cèl·lules només el té un 1% de la població. Així i tot, encara que les persones es curin, es podrien tornar a infectar perquè no es genera una immunitat permanent.

Actualment, la sida ha passat a ser en la majoria dels casos una malaltia crònica, i els pacients poden viure amb una relativa normalitat. Com funciona el tractament antiretroviral contra el VIH?

El tractament aconsegueix cronificar la malaltia, que el virus quedi totalment indetectable i que l’esperança de vida sigui la mateixa que si no es patís la malaltia. El tractament es tolera molt bé per part del pacient, només cal prendre un comprimit al dia i s’està treballant amb injectables cada dos mesos. La protecció és molt segura. Això sí, només es dona en els països que tenen recursos per assumir la despesa del tractament.

Els experts asseguren que el canvi climàtic pot provocar més casos de zoonosi, salts d’animal als humans. Quines estratègies es poden seguir per evitar-les? 

Els polítics no són conscients de la gravetat que pot representar la desforestació del planeta. Els animals s’apropen més als humans i, per tant, algunes malalties poden fer el salt i poden generar més epidèmies. Per això, cal considerar la recerca a través de l’estratègia One Health. 

Què vol dir?

One Health és una estratègia unificada en cinc aspectes de salut: humana, animal, ambiental, l’escalfament del planeta i la globalització. Enfocant aquests cinc aspectes podrem fer front en la recerca sobre les malalties que actualment pateixen els animals i que, en possibles canvis o mutacions, acabin saltant als humans.

Així és com evitarem futures pandèmies?

Així és. Cal estudiar la salut animal, investigar les malalties que pateixen per prevenir futures pandèmies. Cal dissenyar vacunes que ens permetin anticipar-nos a aquests salts, necessitem protegir-nos.

La resistència als antibiòtics es diu que provocarà una nova pandèmia. Ens estem preparant per combatre-la, si fes falta? Podria passar amb els antivirals?

Hi ha malalties que són una amenaça important per a la societat actual. Per això cal dedicar-hi molts recursos. És el cas de la malària, la tuberculosi o els bacteris multiresistents que són presents als hospitals i que estan provocant la mort de molta gent per la manca de tractaments. També els antivirals als quals els virus poden anar desenvolupant resistències i cal anar-los adaptant. Si s’haguessin destinat més recursos a la recerca ens hauríem estalviat una pandèmia, milers de morts i una crisi econòmica que encara patim.

Vostè va ser una cara visible per a la societat catalana durant l’època més complexa de la pandèmia del coronavirus. Encara troba gent pel carrer que li pregunta sobre la covid-19?

[Riu] Sí, encara avui em trobo persones que m’ho pregunten. Van ser uns mesos en els quals em va tocar ser una cara visible, tot i que no m’agrada. Però vaig haver de contribuir a explicar la malaltia i la seva progressió. També hi ha molta gent que se t’apropa per dir-te “gràcies”. És la recompensa més bonica. Aquest agraïment el transmeto al meu equip, i aquest simple gest t’esperona a continuar endavant.

La pandèmia ha servit per conscienciar la societat i la classe política de la necessitat d’invertir en la recerca i en la investigació de les malalties infeccioses?

Tinc els meus dubtes. Les prioritats per als polítics canvien ràpidament i s’obliden de la necessitat de fer prevenció i de fer recerca. Per això, m’agradaria veure un govern que invertís deu vegades més en recerca per prevenir-nos de noves pandèmies. Si amb una pandèmia com la que acabem de viure els governants no aposten decididament per la recerca i la investigació, què ha de passar perquè ho facin? Som una espècie que necessita molts episodis d’ensopegar molts cops perquè alguna cosa canviï en positiu. Un cop que tot ja està controlat, la prioritat política és una altra. La recerca, la ciència i les pandèmies ens afecten a tots, i cal prioritzar-les pel benefici de tothom. La recerca és essencial i és la que farà un país més ric i més potent. Però, de l’última pandèmia, no se n’ha après la lliçó.

El fundraising o captació de fons per part d’associacions o donacions també és rellevant per a la investigació.

Sí, moltes vegades són uns diners pont que ens serveixen per a quan tens una idea o una necessitat immediata puguis endegar el projecte sense esperar els recursos de l’administració pública, que sempre va tard i et fan perdre competitivitat respecte a altres grups d’arreu del món. Així i tot, una part del talent científic català marxa a l’estranger per manca de recursos. En aquest país hi ha molt talent, grups molt potents, però és terriblement complicat obtenir recursos i diners per als projectes, per pagar salaris dignes a investigadors, i que no siguin mileuristes. Fruit d’això, hi ha professionals que prefereixen optar a altres feines i renunciar a la investigació, quan han demostrat que fan una feina increïble que protegeix la societat.

Davant d’aquest escenari, quin missatge donaria als estudiants que volen dedicar-se a la recerca científica i no llencin la tovallola?

Que la recerca recompensa enormement. Que en una investigació en el moment que se’t confirmen les teves hipòtesis et genera molt retorn. Quan un fa recerca, no hi ha horaris. Tots els centres de recerca estem lluitant perquè els salaris es dignifiquin.

Vostè és assessor científic de dues empreses derivades (spin-off) nascudes a IrsiCaixa. Com contribueixen en la transformació tecnològica?

Quan uns grups de recerca generen molècules que poden ser molt útils, i en tens ja evidència a nivell in vitro i, fins i tot, en el model animal hi té una activitat rellevant, necessites poder desenvolupar estudis en models animals més elevats i a passar a les fases 1 i 2 d’assaig clínic en humans. Això té un cost molt elevat. Si la molècula és prometedora, val la pena convèncer els inversors que posin diners per crear una spin-off que permetrà avançar en la investigació.

En el cas de les dues empreses derivades —Aelix Therapeutics, SL i AlbaJuna Therapeutics, SL—, què en destacaria dels projectes de recerca que s’hi estan desenvolupant?

Aquestes dues spin-off persegueixen la recerca d’una vacuna terapèutica i com optimitzar-la. En el cas d’AlbaJuna, s’està desenvolupant immunoglobulines capaces de bloquejar el virus, enganxar-se a la cèl·lula que té el virus de la sida amagat i destruir-les. 

Quina mirada hi posa en l’actual sistema biomèdic català?

Cal estimular el talent en forma d’ajuts i facilitats, crear recursos que permetin disposar d’uns diners pont a la recerca, des que tens la idea fins a executar-la. La Caixa és una peça clau per dinamitzar aquesta recerca. Però aniria molt bé conscienciar que cal retornar a la societat el què la societat ens permet investigar. Així, cal invertir més recursos en la recerca, i cal impulsar lleis que promoguin reduccions fiscals per a aquells qui vulguin invertir la recerca a través de donatius. Tots els donatius són benvinguts en la recerca, per petits que siguin.

Quin paper juga l’IrsiCaixa en aquest ecosistema?

IrsiCaixa és un generador de ciència i de coneixement. Som el grup que té les publicacions científiques amb més factor d’impacte de tot l’Estat espanyol de l’àmbit de les malalties infeccioses. Som un dels grups de recerca més rellevants del món en l’àmbit de la virologia, de la microbiota i d’altres malalties com el càncer, trastorns del microbioma intestinal i l’envelliment. La generació de coneixement i publicacions estimula altres grups, amb els quals establim col·laboracions. Aquesta és l’essència de la recerca: aportar un granet de sorra entre tots perquè un dia aconseguim una societat millor.

Quim Miró, director editorial Comunicació21