Iñaki Ezquerro: “No podem caure en la humanització dels primats: ni ells s’assemblen a nosaltres, ni a la inversa”

Recordes la primera vegada que vas trepitjar un zoo?

[Somriu] Era molt petit. Possiblement, la primera visita no em va marcar, però, com a mínim, un cop l’any visitava el Zoo de Madrid. Més tard, s’hi va sumar visitar Faunia, el parc de la natura de Madrid. Recordo que sent petit m’agradava dibuixar els animals i al costat escriure el seu nom científic. 

Sempre has volgut treballar al costat d’animals?

Sí, és la meva vocació i em sento molt afortunat. Sempre vaig dubtar a estudiar Biologia o Arqueologia, no en sé el motiu. Però jo diria que a tothom li agraden els animals i la natura. Uns més que d’altres, però entre els humans i els animals diria que sempre s’estableix un vincle.

Hi ha persones que pensen que és millor relacionar-se amb animals que entre les mateixes persones.

[Riu] Ho compro! Ho dic honestament. Els animals, generalment, són molt més transparents. El vincle i la relació amb els animals no te’l pot donar cap persona. No dic que sigui millor ni pitjor, però el què et donen els animals t’omple moltíssim, ho dic per experiència. 

Algú de fora de la feina que t’acaba de conèixer i et pregunta a què et dediques professionalment. Quina és la reacció de la gent que els dius que treballes en un zoològic?

[Somriu] D’entrada, a la gran majoria els fa gràcia i els genera molta curiositat. N’hi ha que volen saber molt més sobre la feina i d’altres que et diuen que els fa molta llàstima un zoològic. Aquesta reacció està bé perquè demostren sensibilitat, però tenen una mirada antiga de com és un zoològic. 

T’atreviries a dir-nos quants zoològics has visitat al llarg de la teva vida?

Moltíssims! [riu]. Més d’una cinquantena, segur. Cada ciutat que visito, veure el zoo és gairebé obligat. Ara que m’hi dedico professionalment, a més, ens agrada compartir informació amb la resta de companys d’altres zoos. És una oportunitat d’aprenentatge. 

Quin és el zoo que t’ha impressionat més?

El de Leipzig, a Alemanya. És un zoo pioner, ho té tot. Des d’exhibicions que compleixen els estàndards més enllà de la normativa legal i que dona als animals un autèntic refugi de salut i benestar per desenvolupar les seves conductes naturals, i al mateix temps, genera emocions als visitants fruit de l’experiència. Precisament, a Leipzig vaig visitar-ho de nit i vaig tenir la sensació d’estar en una selva tropical.

Aquesta és la recepta per a qualsevol zoològic?

Sí, i t’ho diuen aquells que viuen al costat dels animals i en contacte amb la natura. L’emoció que et produeix una olor o un soroll, el record que t’emportes i com ho vincules en una acció ho fa tot molt especial. Aquesta sensació és molt més gratificant que una experiència visual o virtual.

El Zoo de Barcelona encara està lluny d’oferir aquesta experiència tan real als seus visitants?

Sí, tot i que estem treballant seguint els paràmetres del model aprovat el 2019 i alineant-los amb tots els projectes que han de venir i que no us puc detallar-ne més. Sí que us puc dir que Barcelona s’ha fixat aquest nou model més immersiu, com el que us feia referència abans, per a desenvolupar-lo en els pròxims anys. 

El model del Zoo de Barcelona actual és caduc?

Hem de tenir en compte que som una institució molt gran amb més de 130 anys i tenim unes herències que no es poden canviar de la nit al dia. No només és el cas de Barcelona, també passa en altres zoològics més antics. Hem de treure’ns del damunt la motxilla històrica de com van néixer els zoològics en el passat únicament pensats per gaudir i el col·leccionisme i, sobretot, com la societat encara avui té aquesta percepció.

Com es canvia aquesta percepció tan arrelada?

Nosaltres mateixos tenim la responsabilitat de fer-ho. Hem d’explicar-nos més i millor, comunicant i divulgant. Hem de dir què fem i què volem que faci la ciutadania. Culturalment, encara no hem girat full.

Actualment ets conservador de primats. Com ha estat progressió en contacte amb els animals?

El meu primer contacte amb els primats va ser com a voluntari al Centro de Rescate de Primates Rainfer a Madrid mentre ho compaginava amb la carrera de Biologia. Vaig exercir vuit anys com a voluntari i en aquella etapa vaig aprendre la professió de dalt a baix. Després vaig marxar a Tenerife per treballar com a conservador de mamífers terrestres i rèptils al Loro Parque, un zoològic acreditat. Estava encantat de treballar a les Canàries.

Fins que va arribar l’oportunitat de venir al Zoo de Barcelona.

[Somriu] La proposta de Barcelona em sedueix moltíssim perquè és un projecte de modernització i de canvi de model. Accepto venir a Catalunya per poder ser partícip d’aquest canvi i aportar el meu valor afegit com a conservador de primats. 

Vius i treballes a 600 kilòmetres de casa teva, lluny de la teva zona de confort. Has hagut de fer moltes renúncies personals per la feina?

Ho porto molt integrat. La meva és una feina molt vocacional i passional que requereix compromís i dedicació. Vius de manera diferent i s’ha d’adaptar en la teva manera de ser. A més, el què et mou són els projectes que es plantegen en cada moment. Aquí no treballes només per pagar una hipoteca, sinó que va més enllà. Un cop treballes al costat d’animals s’estableix un vincle que es fa difícil desvincular-te’n.

Quin és el zoològic al món més atractiu per treballar-hi?

Els Estats Units és el país per excel·lència. Acadèmicament, té carreres professionals molt atractives i, a més, és una societat madura quant a la relació i la convivència amb els animals a qui els percep com a eines de canvi i de conservació i no només de gaudir. Els zoològics acreditats compleixen un paper determinant en l’àmbit de la conservació, especialment amb l’impacte en la conservació in situ. Destacaria el zoo del Bronx (Nova York) i d’Atlanta, però també els d’Austràlia són de primera fila.

Quina és la feina principal d’un conservador de primats?

Actuem com a enllaç entre el coneixement i els avenços en el nostre àmbit d’actuació amb la institució per a la qual treballem. De portes enfora, intercanviem informació amb altres ens. I de portes endins, hem d’establir els protocols, la dieta i els formularis de benestar per als cuidadors i supervisors.

Quin és l’aspecte més gratificant i el més difícil de treballar amb primats?

El més gratificant és tot! [somriu] I és així perquè tenim el privilegi de treballar amb els animals. Quant a les dificultats, que n’hi ha, has de saber gestionar bé tot allò relacionat amb el teu benestar psicològic. Per molta implicació que hi posis, els animals es fan grans, pateixen malalties. Al mateix temps, hi ha un compromís ètic en aquesta feina que t’acompanya sempre i que has de tenir present.

Has plorat mai per la mort d’un animal?

Evidentment. El vincle és diari, empatitzes i s’estableix molta estima. Però també entens que és llei de vida.

Com és aquest vincle amb els primats?

Establim un vincle afectiu, però el just i necessari perquè hi hagi bon rotllo. No volem que els animals tinguin dependència emocional ni afectiva cap a nosaltres, com a cuidadors o supervisors. Al zoo no humanitzem els animals, el vincle s’estableix generant-los estímuls positius de forma constant. El vincle emocional i afectiu l’han d’establir entre ells mateixos.

Com es fa el seguiment de la salut i el benestar d’aquests animals?

Diàriament. Els cuidadors estan a l’aguait si es produeix algun canvi de conducta que surtin de la rutina. A partir d’aquí intervenen els veterinaris. Periòdicament, fem avaluacions de benestar dels animals. Comptem, a més, amb l’expert en aquest àmbit, Xavier Manteca, que ens fa el seguiment de les accions que duem a terme. I ho mirem al detall.

Com podem saber si un goril·la està feliç o estressat?

Les conductes dels animals són el millor semàfor per poder avaluar el benestar físic i psicològic. Si hi ha certes conductes de joc i relaxació significa que hi ha felicitat, tranquil·litat i estabilitat en el grup. Això passa amb els goril·les i ximpanzés. En els grans simis també hi ha certes conductes com la relaxació o el joc quan tenen abundància d’aliments, i és quan gaudeixen de la vida. En canvi, aquestes conductes disminueixen en l’estació seca, quan no hi ha menjar i han de sobreviure al màxim. Només les mares mantenen la conducta del joc amb les cries, cosa que els suposa un sacrifici per mantenir un vincle sa.

Sabem que els ximpanzés utilitzen eines, viuen en grups, es fan nius als arbres. Què més s’està estudiant d’aquests animals? 

Amb els ximpanzés s’està estudiant molts aspectes contínuament. En el que més ens sorprèn els humans és en el seu desenvolupament cognitiu i en la seva capacitat de resoldre problemes. A més, hi ha ximpanzés que utilitzen certes plantes com a remeis medicinals, per netejar-se ferides o, fins i tot, per a desparasitar-se. Tot això ens al·lucina perquè, com a humans, ens pensem que som el centre del món i diem que els ximpanzés s’assemblen a nosaltres, i no al contrari. Per això, no podem caure en la humanització dels primats. Ni ells s’assemblen a nosaltres ni a la inversa.

Què diferencia els humans dels ximpanzés, els goril·les i els humans?

Dependrà de la comparació que en fem. Els grans simis i els humans tenim el mateix software amb diferents versions o complexitats. Així, podem tenim el mateix sistema de resolució de problemes, però el desenvolupament exponencial que ha tingut l’ésser humà és el que ens caracteritza. Com a humans tenim moltes similituds amb els primats, però no som el mateix. Dir que som el mateix ens fa caure en un egocentrisme brutal.

Com veus el futur de les poblacions de primats?

Vist amb perspectiva històrica i amb la nostra mirada occidental, la societat cada cop ha pres més consciència en relació amb els animals i el medi natural. Però no tots els escenaris són aquests. Així, els projectes de conservació més exitosos són els que han dedicat esforços i recursos a empoderar les comunitats locals perquè puguin sobreviure amb una relació amb el medi natural que pretens conservar. Em sento optimista, anirà a millor.

Com col·laboreu amb altres institucions o reserves per a la conservació des del Zoo de Barcelona per la divulgació i conservació dels primats?

Els zoològics acreditats treballem en xarxa. Això significa un canvi rellevant: els animals ja no són de les institucions, sinó que pertanyen a programes de conservació internacional. És a dir, els animals que són al Zoo de Barcelona són part de la població que es gestiona i es regula des d’una perspectiva internacional. En els projectes de conservació estem vinculats amb altres zoològics i, al mateix temps, amb onegés i centres de rescat. Col·laborem econòmicament i aportem coneixement en altres zoològics, i a la inversa. És essencial entendre com són els primats de dalt a baix.