Josep Maria Mata-Perelló és doctor en Geologia i catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Durant més de 30 anys ha estat professor a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM).Va dirigir el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC entre 2006 i 2012, i també va estar al capdavant del Museu de Geologia Valentí Masachs entre 1980 i 2003, una tasca clau per apropar la ciència geològica al públic general. Amb una trajectòria reconeguda a escala internacional, Mata-Perelló és un dels fundadors de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), entitat que va presidir gairebé una dècada. També ha actuat com a assessor científic de diversos geoparcs, com el de la Catalunya Central —on presideix la comissió científica—, i d’altres a la Conca de Tremp i el Montsec, el Sobrarbe, l’Alt Tajo i la regió minera d’Hidalgo, a Mèxic. Gran divulgador, ha escrit nombrosos llibres i articles per fer accessible la geologia i la mineralogia a tota mena de públics. La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos premis, com el Carmina Virgili, que el va distingir com a Geòleg de l’Any el 2017. El 2025, ha rebut la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement posa en valor no només la seva llarga trajectòria com a geòleg, professor i divulgador, sinó també el seu compromís incansable amb la conservació del patrimoni geològic i miner del país.
La geologia és sovint la gran oblidada dins les ciències?
Sí. La gent coneix la física, la biologia o la medicina, però la geologia queda amagada. I això és molt greu, perquè si es conegués millor, es podrien evitar moltes catàstrofes. El que va passar a València (l’ultima DANA) en José Antonio Cavanilles, botànic i naturalista valencià, a finals del 1700, ja ho va pronosticar.
Per què creus que ha quedat tan apartada?
Perquè no s’ha sabut vendre, ni des de la ciència ni des de la política. Hi ha hagut molt poc interès. Fixa’t: només se’n parla quan es dona algun premi o hi ha una emergència. Però caldria parlar-ne sempre.
Ha defensat una geologia molt vinculada al territori.
Sí, jo practico el que anomeno geologia ambiental i social. He treballat en barris on s’enfonsaven cases, parlant directament amb els veïns, explicant què passava. La universitat ha d’estar al servei del poble, no del capital.
La universitat ha d’estar al servei del poble, no del capital
A Catalunya tenim molts llocs d’interès geològic. Com es defineixen?
Ara en diem llocs d’interès geològic, abans en dèiem punts. Són espais que ens permeten explicar la història geològica d’un territori. I cal protegir-los perquè són part del patrimoni geològic del país.
I Catalunya en té molts, oi?
Moltíssims. És un territori amb una diversitat geològica espectacular: els Pirineus, la depressió central, els volcans d’Olot, les serres prelitorals… Jo sempre dic que no pot haver-hi biodiversitat si abans no hi ha geodiversitat. Ja que la geodiversitat defineix el tipus de plantes i animals que viuen en un lloc.
Podries triar algun lloc que t’estimis especialment?
No podria. Cada zona té el seu valor. A tot arreu hi ha indrets que expliquen capítols únics de la història geològica de Catalunya. Catalunya té 3 unitats geològiques, els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani.
Com era Catalunya fa milions d’anys?
Era tot mar. La costa la teníem a la Catalunya Central, ens hem d’imaginar que les zones de la Serralada Prelitoral tenien el mar a l’altra banda. El territori ha pujat i baixat moltes vegades. Per exemple, la zona de Montserrat era la desembocadura de torrents típics de clima càlid molt més cabalosos perquè teníem un règim pluviomètric més alt.
No pot haver-hi biodiversitat si abans no hi ha geodiversitat, la geodiversitat defineix el tipus de plantes i animals que viuen en un lloc
Ha estat clau en la creació de geoparcs i parcs geològics. Què aporten?
El Geoparc de la Catalunya Central va ser el primer de l’Estat i primer va ser un Parc geològic. En aquell moment van ser molt receptius amb la idea i es va tirar endavant. Protegeixen espais, però també eduquen i generen desenvolupament. Ara estem creant un nou parc geològic entre el Solsonès, l’Alt Urgell i la Noguera, els Contraforts del Pirineu.
També alertes dels canvis al litoral a Catalunya. Què està passant?
El mar està avançant sobre terra ferma. Al Maresme, per exemple, s’haurà d’acabar traient la carretera de la costa i recular infraestructures. El Col·legi de Geòlegs ja fa temps que ho diu. I no és un fet puntual, és part d’un moviment geològic continu.
El mar està avançant sobre terra ferma a Catalunya
També s’ha dedicat a divulgar sobre la mineria sostenible. És possible?
Sí, però cal fer-la sostenible de veritat. Amb el medi natural, amb el medi social i amb el medi econòmic. No pots contaminar ni l’aire ni l’aigua, i si la mina falla econòmicament, no pots deixar que sigui l’Estat qui pagui. Ha de ser una mineria compromesa amb el medi ambient.
Quines branques emergents de la geologia veu més importants avui?
La geotèrmia i la geologia ambiental. I per mi, el que en diem canvi climàtic és, en el fons, un canvi geològic. El clima de la Terra ha anat variant sempre, però ara ho fa molt més ràpid i amb un impacte humà molt gran.
El futur de la geologia passa per una geologia és més social, més aplicada?
Jo sempre he volgut estar en contacte amb la gent. Quan hi ha problemes en un barri, cal que algú pugui explicar el perquè s’enfonsen els barris. La geologia no pot quedar tancada a la universitat.
Una manera potser el geoturisme. Creus que el geoturisme pot ajudar a apropar la gent al territori?
Sí, però ha de ser molt ben gestionat. No pots portar masses de gent a un espai fràgil. Cal fer-ho amb respecte i pedagogia. Estimar la Terra vol dir conèixer-la i cuidar-la.
I quin consell donaries a un jove que vol dedicar-se a la geologia?
Que estimi la Terra. Però estimar no vol dir només tenir-la al cor. Vol dir conèixer-la, entendre-la i actuar per no fer-li mal.
Deixa un comentari