La pandèmia de la covid-19 va fer sortir dels laboratoris una munió d’investigadors i experts en la recerca d’una vacuna. L’opinió pública va posar-hi els cinc sentits per escoltar, pas a pas, què va provocar la pandèmia global i com va anar avançant. La recerca va tenir més visibilitat que mai, com també la veterinària Júlia Vergara-Alert (Olesa de Montserrat, 1984), experta en coronavirus animals i una de les veus autoritzades durant la pandèmia per a la investigació del SARS-CoV-2, líder en la implementació de models animals per al seu estudi, el desenvolupament de vacunes i la recerca d’inhibidors contra el virus. L’any passat va ser distingida amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2023 dels Premis Nacionals de Recerca. Un cop superada la pandèmia de la covid-19, Vergara-Alert ens rep al Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’IRTA (IRTA-CreSA), on es va coure tot el procés de recerca. A 7Ciències, Vergara-Alert reivindica més veus femenines en l’àmbit de la ciència.
Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2023 i portada d’un llibre. Aquest és el llegat personal de la pandèmia de la covid-19?
[Somriu] Tots els reconeixements són benvinguts. Quant al premi, he de dir que s’adreça a talent jove, tot i que jo ja no ho soc tant [riu]. El llibre em va fer molta il·lusió, també perquè és fet a casa, al meu poble, amb la meva gent. Un llibre compartit amb altres dones.
Com a investigadora, com vas gestionar els efectes secundaris de la pandèmia?
Va ser una etapa molt intensa, de molta feina al laboratori i de canvi d’hàbits a casa, especialment per als meus fills. Gairebé tothom va viure el confinament a casa, pares i fills, junts. Per a la meva filla va ser un moment difícil, va costar fer-li entendre que la mare no podia ser a casa, que havia d’anar al laboratori. Però era lògic, ja que totes les seves companyes de classe i amigues tenien les seves mares a casa i ella, no.
Durant la pandèmia, l’opinió pública catalana va descobrir grans investigadors, majoritàriament homes (Clotet, Mitjà o Masip). Així i tot, hi va haver algunes dones —com Júlia Vergara— que van convertir-se en veus autoritzades. Ho vas palpar així, personalment?
Una mica, sí. Salvant les distàncies amb aquests investigadors que són referents, els mitjans de comunicació van veure que només eren investigadors masculins. En la cerca de dones especialitzades en la covid-19, m’hi van trobar. Aquelles setmanes, el meu mòbil bullia. Quan sortia del laboratori, era ple de missatges.
Qui t’escrivia?
Molta gent propera, i també del meu poble, Olesa de Montserrat. Majoritàriament era gent que em demanava consells, volia saber què havien de fer en un moment determinat.
Vist amb perspectiva, l’esforç fet pels investigadors durant la pandèmia ha calat entre la societat. Va valer la pena l’avenç científic i, també, la divulgació científica?
Sí, va pagar la pena, des d’aleshores hi ha hagut un avenç científic rellevant, no només en la recerca de coronavirus. Durant la pandèmia i, sobretot, en el confinament sí que va quedar clar que la gent havia entès el missatge, però és veritat que les persones tendim a oblidar allò que ha estat dolent. Per això, un cop superada la pandèmia, a vegades tinc la sensació que no hem après res. Ho dic, sobretot, perquè en algun moment àlgid de contagis virals, que encara n’hi ha, es podria caure en la temptació que no siguem prou estrictes en les mesures preventives.
El més complex durant la pandèmia van ser les pròpies contradiccions entre investigadors
Les administracions van posar-hi tots els recursos per erradicar la pandèmia. I, ara, què? Els governants n’han pres consciència?
Quant a recursos, sí, n’hi ha hagut un increment des de la pandèmia. Depèn, també, de cada país. Ara bé, els fruits de la inversió en ciència es recullen a llarg termini. El que estàs invertint avui, no ho veuràs fins d’aquí a deu anys. Hi ha països que han posat en marxa assessories formades per diversos experts, però no és suficient.
Quant a informació, què va ser el més complex durant la pandèmia?
Principalment, les pròpies contradiccions entre investigadors. Però tot era tan ràpid i immediat que només explicàvem el que vèiem en aquell moment. Fins i tot vam exposar públicament molts dels arguments que es generaven en debats interns. La informació s’anava contrarestant en comptagotes, i la immediatesa no va jugar a favor nostre, ja que els mitjans de comunicació volien una resposta.
Arran de la Covid-19 la recerca vinculada a les malalties infeccioses respiratòries ha guanyat interès i especialització
Durant la pandèmia, la recerca va unir esforços.
Així és. En la recerca per trobar la fórmula per a la covid-19 s’hi van sumar investigadors que fins aleshores treballaven en altres àmbits de recerca, des de la sida fins a l’hepatitis. En aquell moment la prioritat era posar en valor l’expertesa. Per això, hi va haver investigadors experts en vacunes o fàrmacs que van posar tots els seus coneixements en favor de la ciència. Aquest treball en comú, les sinergies que es van establir, va ser determinant.
El seu bagatge en l’estudi en coronavirus ve de lluny. Actualment, quines línies d’investigació està duent a terme des de l’IRTA?
Sempre m’ha agradat molt investigar tot allò que està relacionat amb les malalties que es transmeten d’animals a persones. Actualment, estic gestionant dues línies: d’una banda, el coronavirus (un d’exclusivament porcí) i, de l’altra, desenvolupem el primer biobanc d’organoides d’animals, que ha de servir per intentar reduir l’experimentació animal que en un futur immediat serà necessària per desenvolupar tractaments i vacunes.
La investigació de malalties on conflueixen persones i animals requereix experimentar amb animals en el laboratori. Quant a recerca, amb quantes espècies diferents d’animals ha treballat?
En els diferents àmbits de recerca hem treballat amb aus, porcs, camèlids, ratolins, transgènics i hàmsters, principalment.
Les zoonosis poden veure’s alterades pel canvi climàtic
Veient aquesta varietat d’espècies animals, és necessària l’experimentació animal?
Sí, ho és perquè ens dona una informació extra, però no només pensant en l’afectació a les persones. L’IRTA-CreSA, és un centre de recerca en sanitat animal, i com a tal és important estudiar la salut animal. L’experimentació animal també s’utilitza per a l’última fase abans de la clínica. Així, fent experiments amb aquests animals, veiem com afecta les persones.
L’IRTA-CreSA disposa d’una unitat de biocontenció de nivell de bioseguretat 3, única a Catalunya. Què significa una instal·lació així per a la recerca que es fa a casa nostra?
Com a país, una infraestructura així és rellevant, sobretot per treballar la prevenció. Comptem amb uns laboratoris amb uns equips especials. No és un nivell de biocontenció màxima, però sí que treballem amb ventiladors autònoms.
El gènere coronavirus són els reis de les zoonosis?
De zoonosi, és a dir, transmissió de malalties a través d’animals, n’hi ha moltíssimes: de virus, bacterianes i prions.
Les zoonosis poden veure’s alterades pel canvi climàtic?
Sí, i els humans en som els responsables, per l’apropament que hem fet a la vida salvatge i a la destrucció de boscos. Per això, cada vegada es treballa més en la tríada formada per salut humana, animal i ambiental. I en aquesta tríada hi ha molts altres factors que hi intervenen. Prova d’això és que, en el cas del SARS-CoV-2, hem comprovat que la salut humana no va lligada a exclusivament a la infecció en sí mateixa, també té a veure les mesures que s’hi apliquen: no és el mateix fer-ho a Catalunya que a la Xina.
L’estratègia ‘One Health’ (una salut) reconeix la interconnexió entre salut humana, animal i ambiental. Com es pot millorar la vigilància i la detecció precoç de nous virus en animals?
Aquí també hi té a veure l’entorn, a quina part del món posem el focus. Es fan plans de vigilància en les espècies animals. Per exemple, és el que es fa amb els arbovirus, que són un tipus de virus que es transmeten per mosquits o altres artròpodes.
En què es basa aquesta vigilància?
Si es detecta un cas en persona de febre de la vall del Nil o de dengue, es monitoritza la zona per comprovar si els mosquits estan infectats d’aquest virus. Quant a recerca, es comproven les competències vectorials, és a dir, s’analitzen els mosquits de la zona i si poden infectar i, en conseqüència, transmetre malalties.
I a Catalunya, quins plans de vigilància hi ha?
Els plans de vigilància de la grip, la febre del Nil o de tuberculosi.
A les xarxes socials l’opinió d’un científic home es comparteix molt més que la d’una dona, encara som lluny
Creu que la covid-19 ha provocat un repunt d’especialització per part dels investigadors quant a la recerca vinculada a les malalties infeccioses respiratòries?
Sí, n’hi ha més interès i especialització. Prova d’això és que actualment hi ha més oferta en màsters i estudis superiors dedicats a les zoonosis. Ara bé, sempre a l’estranger. Les condicions que s’ofereixen fora de Catalunya són molt millors.
En poques setmanes hem commemorat el Dia de la Dona i la Ciència, i el 8-M. Si li sumem la pandèmia, considera que l’empoderament femení en la ciència és més visible que mai?
Sí, tot i que encara som lluny. No ho dic jo, ho reflecteixen diversos estudis que analitzen, per exemple, la credibilitat d’una opinió en funció del gènere. Prova d’això és que a les xarxes socials l’opinió d’un científic home es comparteix molt més que la d’una dona. Tot i que s’han visualitzat alguns canvis, tinc la sensació que perquè a les dones se’ns escolti, les coses les hem de dir tres vegades.
Deixa un comentari