El Dr. Quique Bassat ens rep a la seu de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), a tocar de l’Hospital Clínic de Barcelona. Com a director general, lidera un equip de gairebé 600 persones compromeses amb la millora de la salut global i la promoció de l’equitat en salut a través de l’excel·lència en la recerca i la translació i l’aplicació del coneixement. També és ICREA Research Professor, i director del programa de Malària i malalties parasitàries desateses. La seva principal àrea d’interès ha estat la prevenció i el tractament de la malària en la infància. La seva recerca també ha cobert el nou paradigma de l’erradicació de la malària, amb un interès particular a avaluar el paper dels medicaments en les estratègies d’eliminació. A 7Ciències, Bassat aborda la realitat vinculada amb una malaltia que fa estralls, sobretot entre els infants a l’Àfrica.
Vostè s’ha convertit en un referent en la investigació de la malària. Viatja molt sovint?
Sí, gairebé quinze dies al mes treballo en zones on la malària és endèmica. D’una banda, perquè és on es desenvolupen la gran majoria els nostres projectes de recerca i, de l’altra, perquè quan algú es dedica a investigar la malària, o ets al lloc on és present o difícilment podràs avançar i entendre millor el perquè de tot plegat. Trepitjar terreny és la part que més m’agrada de la meva feina.
Com es compagina una acció de recerca com aquesta, a cavall entre Barcelona i el continent africà?
Tenim la sort que fa 25 anys que treballem cos a cos amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça, a Moçambic. Durant aquest temps hem establert una relació de màxima confiança, que ens permet posar en marxa projectes d’interès comú.
Dirigeix ISGlobal, un centre que inicialment va dedicar tots els esforços en la recerca per a l’erradicació de la malària i en les malalties infeccioses.
Durant molts anys, en el marc del programa adreçat a la malària, hem treballat en el desenvolupament d’una vacuna i de nous tractaments contra aquesta malaltia. Hem fet molts assajos clínics de noves molècules, algunes de les quals s’estan usant per al tractament de la malària. També hem treballat molt en la descripció epidemiològica, a detectar quines són les tendències de la malaltia en determinades zones del món o bé en la caracterització clínica de la malària greu.
La malària és una pandèmia?
La malària és una emergència de salut pública circumscrita en una zona geogràfica molt concreta del món i que ha causat milions de morts. És una pandèmia invisible, amb l’agreujant que aquesta és continuada i perpètua en el temps. I sobretot, que no n’estem fent el cas que es mereix.
Tenim un tractament, però estem perdent la seva eficàcia
Si li demano que faci un diagnòstic, quina és avui la incidència de la malària arreu del món?
Hi ha una primera dada rellevant: actualment la malària causa prop de 250 milions d’episodis clínics. La gran majoria d’aquests casos tenen tots els números per acabar derivant en una malaltia mortal. Per tant, és una malaltia molt perillosa, ja que es calcula que moren unes 620.000 persones de malària cada any, la majoria de les quals són infants.
És una bestiesa, no en som plenament conscients.
En absolut! I és així perquè és una malaltia que no ens afecta directament. Al nostre país, la malària hi va ser present fins als anys seixanta del segle passat, tampoc fa gaire temps, però per sort ja fa cinquanta anys que va deixar d’afectar tot el planeta. Avui se la considera una malaltia tropical perquè els llocs on es transmet és als dos tròpics, però no oblidem que la malària era present a tot el planeta.
La malària ha passat a ser una malaltia lligada a la pobresa.
Sí, però he de dir que la investigació per erradicar-la està molt millor que la d’altres malalties lligades a la pobresa. Fruit de la investigació, hem obtingut fites rellevants: hi ha molt més coneixement, millors eines i estratègies més avançades. Així i tot, té un hàndicap: com que només afecta aquests països, especialment l’Àfrica subsahariana, no tenim els mateixos recursos quant a recerca que per a altres malalties que afecten el món.
Té alguna explicació científica que aquesta malaltia es concentri principalment a l’Àfrica?
És el lloc on el mosquit que transmetrà la malaltia troba les condicions més fàcils per a proliferar. I, per tant, és on resulta més fàcil que els elements del triangle que vehicula la malaltia (el mosquit, el paràsit i l’ésser humà) es trobin entre ells i pugui haver-hi transmissió.
Tots els casos de malària al món estan detectats?
Ni de bon tros. Sabem que hi ha entre 60.000 i 70.000 casos de malària invisibles per al sistema de salut, que no són ni detectats ni tractats. Per això, hem d’aconseguir arribar aquests infants amb febre, diagnosticar-los i tractar-los. Si no és així, se’ns moriran.
Ha dit que fruit de la recerca avui hi ha més coneixement, millors eines i estratègies més avançades. Pot desgranar-ho?
Gràcies a la investigació, comptem amb noves eines per lluitar contra el mosquit que transmet el paràsit. Eines diagnòstiques, nous tractaments —especialment adreçats als casos més greus— i, des de fa poc més de dos anys, una vacuna que ha de contribuir decisivament a l’erradicació de la malària al món. Podem ser optimistes, tot i que també hi ha traves que dificultaran la recerca o la implementació d’aquelles eines que funcionen per lluitar contra aquesta malaltia.
Com que només afecta a països de l’Àfrica subsahariana, no tenim els mateixos recursos quant a recerca que per a altres malalties que afecten el primer món
La vacuna a la qual fa referència la va aprovar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’octubre de 2021 i té com a peculiaritat que va dirigida, especialment, a la població infantil.
Així és. D’aquesta vacuna no poden fer-ne ús els turistes que visitin una zona endèmica de malària ni es pot subministrar fora de l’Àfrica. És una vacuna que està específicament dissenyada per a nens i nenes d’entre zero i cinc anys d’edat i que neixen en la zona endèmica de malària al continent africà. És la població que té més risc de morir d’aquesta malaltia, i tots els esforços de prevenció van dirigits cap a aquest segment de població.
Quina eficàcia té aquesta vacuna?
És una vacuna d’una eficàcia parcial, no té res a veure amb les vacunes a les quals estem acostumats nosaltres, amb eficàcies del 95 %. Ara bé, és una vacuna que es calcula que de cada 200 infants vacunats salvarà una vida. Aquesta xifra vol dir que, tot i ser una vacuna d’eficàcia moderada, té un potencial d’impacte descomunal.
En quins països s’està aplicant?
De moment, ja s’ha introduït a tres països: Kenya, Malawi i Ghana.
Que la vacuna estigui disponible per a tots els infants africans menors de cinc anys és una recomanació explícita de l’OMS. Quin marge hi ha entre la recomanació i l’aplicació de la vacuna?
El marge encara és gran i trigarem temps a veure aquesta vacuna aplicada a tots els països afectats per la malària. Ara bé, formalitzar aquesta recomanació per part de l’OMS ja és un fet, és un primer pas. Només aquesta recomanació ja és una nova eina per disminuir la malària al món.
La investigació també està fent la seva feina.
Sí, avui no hi ha cap paràsit que circuli pel món que no es pugui tractar amb alguns dels fàrmacs que tenim a l’abast. La dificultat és una altra: com fem arribar aquests tractaments allà on la malària està més estesa. Tenim un tractament, però estem perdent la seva eficàcia.
Per què?
Perquè malauradament el paràsit és capaç de desenvolupar-hi resistències i, com ha passat històricament, alguns dels fàrmacs disponibles estan perdent la seva eficàcia. Però això no vol dir que a hores d’ara no tinguem tractaments per combatre la malaltia arreu del món.
Desenvolupar un nou tractament antimalària triga entre deu i quinze anys, i ja fem tard!
La lluita en la recerca passa per desenvolupar un nou tractament que tombi la resistència del paràsit?
Sí, però per desenvolupar un nou tractament antimalària es triga entre deu i quinze anys, i ja fem tard! Les noves generacions de tractaments que s’estan desenvolupant ara estaran disponibles en un període que va de cinc a vuit anys. Durant aquest temps, potser el fàrmac haurà perdut part de la seva eficàcia.
I quina és la solució definitiva per erradicar d’arrel la malària?
No hi ha una solució definitiva, hi haurà millors vacunes. Les noves generacions de vacunes hauran de ser millors que l’actual. Ara bé, desenvolupar aquesta darrera vacuna ha costat més de 30 anys!
En el cas de la Covid-19, es van desenvolupar quatre vacunes en només sis mesos.
Per a algunes malalties els esforços es dilaten fins a 30 anys i per a d’altres, en sis mesos tens una eina funcional i aplicada. És inacceptable. Però la Covid-19 va afectar-nos directament i la malària, no. I, a més, afecta països relacionats amb la pobresa.
Si la malària no afectés únicament a països vinculats amb la pobresa, hi hauria una altra reacció per part dels dirigents mundials?
Ho vam comprovar l’any 2014, amb l’epidèmia de l’Ebola, que es va generar a l’oest de l’Àfrica. Quan van començar a arribar en comptagotes casos d’Ebola al primer món, es van mobilitzar tots els recursos del món. Aquell cas va generar una gran alarma social.
Els recursos econòmics acaben sent gairebé sempre insuficients per a la recerca.
Així és. Però si volem erradicar la malària al món, cal destinar-hi molts més recursos econòmics. Avui es calcula que es necessitarien al voltant de 8.250 milions d’euros anuals sostinguts durant molts anys per tenir la malària sota control. En canvi, només s’hi està invertint una tercera part. Aquest és el primer i gran desafiament, però n’hi ha dos més.
Quin és el segon desafiament?
Té a veure amb la cobertura d’aquelles estratègies que són eficaces, com ara les xarxes mosquiteres o el tractament dels casos diagnosticats, els nivells de cobertura dels quals encara són baixos. A la zona endèmica de malària, la meitat dels infants dormen amb xarxes mosquiteres, però l’altra meitat, no. Per això, hem d’augmentar aquesta cobertura.
I el tercer?
Els desafiaments biològics. Els paràsits estan desenvolupant resistències davant dels antimalàrics i els mosquits estan fent-ho davant dels insecticides. En els tests diagnòstics que fem, els paràsits han après a fer-se invisibles. Per tant, aquest aquests desafiaments biològics no són menors, perquè amb les eines actuals dificulten el control de la malària.
No hi ha res que faci pensar que els canvis en els patrons climàtics puguin generar més transmissió de malària
A l’Estat espanyol, la malària va erradicar-se als anys seixanta del segle passat, però el mosquit —que, en el cas de la malària, actua com a transportista del paràsit— hi continua molt present. Per què ja no es desenvolupa la malària a casa nostra?
Perquè el mosquit no troba el paràsit, i això fa que el cicle no es pugui perpetuar i no es generin infeccions locals. Per eliminar la malària en el nostre entorn es van haver de reduir els vectors existents, i sobretot tractar tots aquells casos en què hi havia paràsits en els humans. Ja fa més de cinquanta anys que no hi ha cap cas de transmissió autòctona de malària al nostre país.
I es podria donar el cas que es detectés un cas de malària, a Catalunya?
És un escenari complicat, tenint en compte que la malària s’associa a les dificultats d’accés a un sistema de salut, a l’hora de diagnosticar un cas. Si es donés el cas, aquí s’actuaria ràpidament amb les eines de les quals disposa el nostre sistema. Així i tot, no li hem de perdre el respecte.
Hi ha estudis científics que fan referència a un increment de casos de malària a causa del canvi climàtic. L’escalfament global podria generar més casos de malària al món?
Per a moltes malalties transmeses per vectors, l’escalfament global facilita que aquests vectors proliferin. Avui hi ha dades molt sòlides que així ho indiquen, que estan tornant a aparèixer en llocs d’on havien desaparegut. Ara bé, per a la malària aquesta evidència científica és menys sòlida, però hi ha casos com Etiòpia, on ja s’havia extingit i ara hi ha tornat a aparèixer la malaltia. No hi ha res que faci pensar que els canvis en els patrons climàtics puguin generar més transmissió de malària.
Quim Miró, director editorial Comunicació21
Deixa un comentari