Roderic Guigó: “En els territoris on la biodiversitat està més amenaçada, també ho està la diversitat lingüística”

Vostè i el seu equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) han aconseguit una fita històrica per a la ciència a Catalunya: han publicat un resum íntegrament en català sense traduir en la revista internacional Nature Communications. 

Ja feia temps que la possibilitat d’escriure en català era una opció que havia comentat amb diversos editors de revistes científiques d’abast mundial. Quan en vam parlar amb els responsables de Nature Communications els va semblar una molt bona idea, i van posar-nos-hi totes les facilitats. Publicar en català és, sobretot, per dues raons.

Quines?

Per una banda, apropem la ciència a la ciutadania i facilitem que els mateixos ciutadans puguin conèixer en la seva pròpia llengua què s’està finançant a través de diner públic; i, d’altra banda, és una manera de lluitar contra el monopoli que té l’anglès com a llengua vehicular en l’àmbit científic i tecnològic en detriment de les llengües de cada territori.

Creu que la publicació d’aquest article en català serà una flor d’estiu?

No, ja se n’ha publicat un altre. Ara bé, que el català sigui una llengua científica comportarà un gran esforç per part de la comunitat d’investigadors. Som nosaltres els qui hem de fer la doble feina d’escriure l’article en català i en anglès. I, a més, fer-ho en català no guanyem un duro més! [somriu] Ara bé, ja volem normalitzar que el català tingui presència en la ciència, caldria comptar amb el suport institucional. 

Vostè és un dels investigadors que lidera un projecte internacional —que s’anomena Earth BioGenome Project (EBP) — que té per objectiu seqüenciar els genomes dels dos milions d’espècies eucariotes que viuen al planeta terra.

La Iniciativa Catalana per a l’Earth BioGenome Project (CPB) és una xarxa de projectes afiliada a l’EBP que té com a objectiu seqüenciar el genoma de les més de 40.000 espècies eucariotes que s’estima que viuen als territoris de parla catalana, territoris que ocupen una àrea de gran biodiversitat. Tot i cobrir menys de l’1 % de la superfície d’Europa, són la llar d’aproximadament una quarta part de totes les espècies eucariotes conegudes d’aquest continent, que inclouen una alta proporció d’endemismes, molts dels quals estan amenaçats. 

Aquesta amenaça serà cada cop més gran, tenint en compte el canvi climàtic?

Aquesta tendència probablement empitjorarà, ja que es preveu que els efectes del canvi climàtic seran especialment greus a tota la conca mediterrània, particularment en els ecosistemes d’aigua dolça i les zones de muntanya. 

Qui s’hi agrupa en aquesta iniciativa catalana per a l’Earth BioGenome Project?

Amb un finançament inicial de la Societat Catalana de Biologia i de l’Institut d’Estudis Catalans, aquest projecte de seqüenciació del genoma de les espècies eucariotes que es troben en els territoris de parla i cultura catalanes (Andorra, Catalunya Nord, Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya). Així, hem aconseguit reunir prop de 150 científics de totes les disciplines de la biologia i de centres de tot el territori amb l’objectiu comú de caracteritzar la biodiversitat genòmica. 

El projecte, però, va més enllà de la recerca científica.

Així és. Aquest projecte apel·la a tota la societat. Vol contribuir a incrementar la consciència social sobre l’amenaça que suposa la pèrdua de biodiversitat per al benestar humà, i a implicar els ciutadans en una relació més equilibrada amb la natura.

En aquest projecte d’identificació i caracterització de gens aposta per la diversitat lingüística.

Així és. Quan s’identifiqui el genoma d’una espècie d’un lloc determinat, si en aquest territori hi ha una llengua vehicular, m’agradaria que el resum o l’abstract s’escrigués en aquesta llengua, encara que estigués en perill d’extinció. Curiosament, en els territoris on hi ha més biodiversitat són les que, també, hi ha més diversitat lingüística. I, ben al contrari, en els territoris on la biodiversitat està més amenaçada, també ho està la diversitat lingüística. En aquest sentit, reivindico la necessitat de vehicular la biologia amb l’entorn cultural i social en el qual viuen les espècies que s’han seqüenciat. 

Per què?

La ciència ha estat dominada pels països europeus, hi ha un colonialisme cultural absolut. I jo defenso l’equitat, és a dir, que la contribució científica sigui global, des de qualsevol lloc del món, que tothom tingui el seu propi reconeixement. 

Vostè lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament de l’ARN. En què es basa la recerca del seu grup?

El fil conductor de la investigació del nostre grup és la comprensió de la informació codificada en seqüències genòmiques i com aquesta informació es processa en la via que condueix des de l’ADN a les seqüències de proteïnes. És a dir, en els mecanismes subjacents a la producció d’ARN (transcripció) i el postprocessament d’aquest ARN, i incorporant-hi cada cop més enfocaments experimentals.

Darrerament, s’han interessat a relacionar imatges de teixits amb malalties.

Sí, concretament d’imatges histopatològiques (de teixits), i estem desenvolupant mètodes computacionals per relacionar les seves característiques (majoritàriament transcriptòmica unicel·lular i de teixit) amb els seus fenotips, és a dir, amb malalties. 

Més coses?

Bàsicament, també fem la predicció de gens, l’anotació del genoma, la genòmica comparada, la identificació i evolució de proteïnes, la genòmica funcional a gran escala, la regulació epigenètica de l’expressió gènica i l’impacte de la variació genètica en alguns fenotips.

En el darrer article del seu grup descriuen un mètode pioner per seqüenciar l’ARN, concretament, el de cadena llarga. Això permet la identificació i caracterització de gens. Quins nous grans avenços en biomedicina podrien passar per la seqüenciació de l’ARN de lectura llarga?

El genoma es defineix com el conjunt d’instruccions que determinen els trets biològics dels éssers vius. Des del CRG hem desenvolupat un mètode que ens permet identificar i caracteritzar els gens que conformen el genoma i, per tant, que conté tot el material i especificitats genètiques. Aquest mètode funciona a través de l’anàlisi de seqüències d’ARN, les molècules que compleixen les instruccions dels gens. Històricament, aquests mètodes sempre havien tingut limitacions..

Quines? 

Sobretot perquè es feia molt difícil obtenir seqüències tan llargues com els mateixos gens. Gràcies a la tecnologia, hem aconseguit superar aquestes limitacions i, ara, podem obtenir seqüències molt més llargues, cosa que ens permet obtenir més informació sobre els gens i, de retruc, la seqüenciació completa de molècules d’ARN. És la tècnica de seqüenciació dels ARN.

Per què és rellevant?

Perquè quan seqüenciem els ARN sabem on són els gens. Prova d’això és que, fruit d’aquesta tècnica hem localitzat 20.000 nous gens, i ara estem esbrinant quina conseqüència tenen. Per tant, aquestes millores en la catalogació dels gens del genoma ens han de servir per entendre millor la biologia humana i, de retruc, si poden tenir rellevància en biomedicina.

El seu grup fa el que es coneix com a ciència bàsica. Creu que aquesta és una de les cares menys amigables per a la divulgació de la recerca i de cara al públic?

No considero que sigui la menys amigable. Jo ho trobo molt atractiu [somriu]. Ara bé, per exemple, si com a investigador aconsegueixes desenvolupar una teràpia que pot canviar la vida de les persones és molt atractiu i gratificant. Però, si com a investigador aconsegueixes entendre el funcionament d’una cosa, és igual de gratificant. Perquè, en definitiva, repercutirà en la capacitat que tens per actuar. Possiblement, a la societat li interessen més les investigacions que van lligades a la capacitat de curar malalties o de viure més anys. Però això té un problema.