Teresa Rosas: “No serveix de res empoderar les dones si arriben a espais on els hi són hostils i volen marxar-ne”

Ha fet el pas de la recerca a un perfil més vinculat a la gestió al CREAF (Centre de recerca ecològica i aplicacions forestals). Com ha estat aquesta transició i què la va motivar a enfocar la seva carrera cap al lideratge del talent acadèmic i gènere?

Vaig tenir una gran experiència fent la tesi doctoral. Vaig publicar bé, no tinc cap mena de trauma i crec que és important dir-ho perquè, a vegades, sembla que per decidir no fer carrera acadèmica has d’haver tingut una mala experiència. Jo em vaig adonar que realment fer la carrera acadèmica no era una cosa que a mi m’atreia.

I què l’atreia?

Volia que les persones tinguessin un rol molt més important en el dia a dia a la feina i a la carrera acadèmica això no ho trobava. Vaig començar a treballar en temàtiques de formació pel personal investigador i docència que s’apropava una mica més a les persones. Després quan estava de baixa de maternitat, em va arribar una oferta de feina que s’havia obert al CREAF, on a més, jo havia elaborat la tesi.

Què et va engrescar de l’oferta del CREAF?

Era un perfil molt nou en l’ecosistema de recerca català i espanyol. En altres països com el Regne Unit, fa molts anys que existeix aquesta figura, però a Catalunya, fins i tot, continua sent molt innovadora. Recordo que a mesura que llegia l’oferta, més volia fer allò.

I des que va acceptar-la fins ara, què?

El viatge ha estat molt bonic. Descobrir l’àmbit acadèmic des d’aquesta perspectiva em va atraure moltíssim. He tingut l’oportunitat de crear el projecte des de zero, acompanyar en el desenvolupament del talent científic i els àmbits de gènere i d’equitat.

I com va omplir aquest full en blanc?
Moltes vegades no cal inventar-se la roda i només és anar a veure les millors. Vaig anar a conferències, a fer xarxa amb altres centres a escala internacional i veure què és el que s’estava fent. El Regne Unit és un dels països que per aquesta mena de polítiques van un pas endavant.

Què la va portar a interessar-se pel coaching, i com combina aquesta disciplina amb la seva experiència prèvia en la recerca científica?

Una de les meves tasques principals és acompanyar el personal investigador en el desenvolupament de la seva carrera professional. Faig sessions individuals amb qui ho demana, sobretot quan tenen preguntes sobre el següent pas que s’ha de fer a la carrera. Aquí és quan apareixen els dubtes i és el moment en què la vida personal s’entrellaça amb la vida professional. Em vaig adonar que necessitava més eines per acompanyar aquestes converses i vaig voler professionalitzar-me, i per això vaig fer la certificació.  

Quines eines?

Per a sostenir el silenci i els dubtes, i que sigui la mateixa persona qui, a través de la teva escolta activa i les teves preguntes reflexives, trobi la seva resposta. És bonic veure com les persones per si mateixes s’empoderen i prenen les seves pròpies decisions. 

La carrera científica és altament competitiva. Des de la seva experiència com a responsable de talent acadèmic, quines són les claus per alinear equips de recerca cap a objectius comuns en un entorn tan exigent?

Jo crec que és una qüestió tan senzilla i difícil a la vegada, però és reduir la precarietat. És a dir, fer que les carreres acadèmiques siguin realment atractives, que siguin realment estables. Que les persones puguin pensar a mitjà i llarg termini. Remar per la col·lectivitat no està prou valorat.

Per què?

Tenim una ciència molt productivista. Tot i que moltes coses estan canviant, es continua valorant molt engreixar el mateix currículum. Tothom està d’acord que la ciència és una cosa d’equip, però a l’hora d’avaluar-la, no hi ha aquesta coherència. Si vols que la gent pensi en col·lectiu, la gent ha d’estar tranquil la.

Quina és la tasca principal que desenvolupa des del comitè EDI (Equitat, Diversitat i Inclusió) del CREAF?

El 2020 el CREAF va crear una figura amb dues missions: impulsar la retenció, el desenvolupament i l’atracció de talent; i donar suport a tots el que es relaciona amb l’equitat, diversitat, i la inclusió del centre. Paral·lelament a aquesta figura, hi ha un comitè.

Qui forma part del comitè i què fa?

Hi ha una representació de tots els perfils laborals que hi ha al centre, el personal tècnic, investigador i personal de gestió. El comitè funciona com un òrgan consultiu que serveix per impulsar projectes i iniciatives. Jo soc qui coordino aquest comitè.

Quines són les accions més destacades?

Abordem diferents aspectes: des de com incorporar la perspectiva de gènere en els projectes de recerca fins a com implementar mesures preventives contra l’assetjament. Intentem incorporar aquesta perspectiva d’una manera transversal a totes les àrees del centre. 

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Què heu fet?
Juntament amb l’equip de comunicació del CREAF i en col·laboració amb el Lasse Loepfe, professor del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), aquest any hem fet un videojoc.

Un videojoc!

Un videojoc que simbolitza la carrera acadèmica i els obstacles que pots trobar. A mesura que jugues vas veient com el masclisme, el classisme, el racisme, la capacitat que et dificulten el camí, sobretot si tens més d’una discriminació, és a dir, no és el mateix ser dona blanca de classe social alta que ser dona negra de classe social baixa. Volíem posar de manifest el concepte, aquest de la interseccionalitat, la necessitat de veure que les diferents categories socials que tenim, s’entrellacen i que amplifiquen la discriminació.

Quines estratègies consideres més efectives per abordar aquestes situacions i promoure un entorn més equitatiu?

Jo crec que una cosa molt important és invertir-hi recursos. Tots volem que canviï, que hi hagi ambients inclusius, però sense invertir ni diners ni persones ni temps. També crec que hem de deixar de centrar-nos a empoderar les dones. Les dones tenim els coneixements i les qualitats per aportar i fer grans contribucions a la ciència. Ara bé, no serveix de res empoderar les dones si arriben a espais on els hi són hostils i volen marxar-ne. S’ha de posar el focus en com creem cultures organitzatives on tots els col·lectius minoritaris en l’àmbit acadèmic s’hi sentin benvinguts. I també crec que és molt important la implicació activa dels homes com aliats.

Quins beneficis aporta la cultura, la inclusió, la igualtat i la diversitat en els equips de recerca. I quin impacte tenen?
Està bé parlar de beneficis, però crec que també hem de parlar del fet que també és una qüestió d’ètica i d’integritat. En un centre on fem recerca en ecologia i biodiversitat és molt fàcil entendre-ho. Un bosc biodivers, és més resilient al canvi. Equips diversos el mateix i afavoreixen un sistema més equilibrat. La diversitat de perfils fa que generin idees des de diferents punts de vista, i des d’angles que d’una altra manera no es generarien. Per altra banda, crec que fomentar una cultura d’equitat, inclusió i diversitat millora l’entorn laboral. A tothom ens agrada anar a treballar a un lloc on les persones se sentin benvingudes.

Si és tan beneficiós, com és que el canvi no arriba?
No és tan beneficiós individualment per tothom, perquè per crear una cultura d’inclusió hi ha persones que han de perdre privilegis i han de cedir l’espai. I això és bastant incòmode per alguns. En l’àmbit col·lectiu és beneficiós. En l’individual depèn de quins són els espais que has ocupat tradicionalment.

Com de necessaris són dies com l’11 de febrer?

És una data assenyalada en la qual em genera una barreja de sentiments. Per una banda, és bo que se’n parli perquè genera espais de diàleg que, de retruc, creen agenda. Ara bé, com la majoria d’altres dates assenyalades poden ser una rentada de cara. Veig molta indignació i poc compromís real, a la vegada. Hauríem d’intentar anar una mica més enllà de la performance. 

Performance?
Podem pintar molts cartells contra l’assetjament. Però no sé si trobaríem tantes mans per acompanyar una víctima de violència masclista al lloc de feina quan potser això fa perillar el teu lloc de treball. L’11F l’ocupem dones polititzades sota més o menys els mateixos privilegis i deixem fora les dones més precaritzades i racialitzades. En l’àmbit acadèmic, es parla poc a quin tipus de coneixement li donem valor a la societat. Si el coneixement ve de l’acadèmia és meravellós i si és el coneixement ve de les comunitats rurals, es posa més en dubte.

Quan camí creus que queda per recórrer?

Molt! Cada vegada anirem prenent més consciència d’aquesta matriu de discriminacions. Les coses no són tan dicotòmiques com fins ara les hem vist i tot és molt més complex.

Des del seu punt de vista, com valores els progressos fets quant a la igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca a Catalunya i a l’Estat espanyol. Quins són els principals obstacles importants a superar?

Crec que s’ha avançat molt en tots els nivells, tant en l’àmbit català, espanyol i internacional. Ara mateix, per exemple, els plans d’igualtat són obligatoris a totes les empreses de més de 50 persones. A Europa és un criteri a l’hora de finançar o no els projectes de recerca.  Els protocols d’assetjaments són obligatoris. És una qüestió que està sobre la taula, però estem encara en una capa superficial.

Per què?

Si donem una ullada a les xifres, en les carreres de ciències de la vida, l’accés és paritari. Ara bé, continua havent-hi una infrarepresentació femenina en els llocs de lideratge. Per tant, existeix un sostre de vidre que no permet avançar a les dones. Continuen havent-hi bretxes salarials i dificultats per accedir als recursos de manera igualitària. Continuem patint situacions d’assetjament. Ho hem posat sobre la taula. Ara toca treballar.

Quins obstacles consideres essencials per eliminar les barreres que encara afronten les dones en la ciència?

El gènere, l’origen i la classe social determina que puguis tenir més obstacles. La pèrdua de dones al llarg de la carrera acadèmica no és un simple degoteig, no som gotetes passives que anem caient per la canonada. Si no que és una cursa d’obstacles molt més agressiva.

La maternitat com hi influeix?
Mai diré que la maternitat és un obstacle, només faltaria! L’obstacle és que no hi hagi espai per deixar de produir. La criança més demandant representa un període molt curt al llarg de tota la vida professional d’una dona. Aquest productivisme excessiu és el que perjudica. I aquí sí que perjudica dones i homes. Malauradament, la divisió sexual del treball encara existeix i en temes de cures, les dones acabem assumint molta més càrrega i això penalitza en un món productivista. 

Com imagina la integració de la sostenibilitat i la igualtat de gènere en l’àmbit científic i en la gestió en la pròxima dècada?

Revisar com fem la ciència, sinó també el perquè i per qui. Entendre la ciència com una eina que ens permeti cuidar la vida. Fomentar les investigacions que beneficien les persones i el planeta d’una manera més justa. Qüestionar determinats models científics que han ignorat i fins i tot han explotat la natura i les comunitats més vulnerables. No podrem parlar d’un planeta més sostenible, si no abordem també la desigualtat de les persones que hi formem part.

Si haguessis de donar un consell als joves científics que inicien ara la seva trajectòria, quin seria i per què?

Els diria que es rodegin de gent que els hi doni bona energia i que els inspirin. Gent que et col·loqui a llocs que potser a priori són una mica incòmodes perquè són nous, però que et fan avançar. També és important escollir bé en quin grup de recerca t’uneixes i que estigui alineat amb els teus valors i la teva manera de fer. Cadascú tenim uns valors, una mena de fer i aquest encaix és molt important.