Víctor Peinado i Anna Serrano: “Totes les malalties respiratòries tenen un agreujant comú: el tabac i la contaminació ambiental”

Les malalties respiratòries ocupen el segon lloc —després de les malalties cardiovasculars— en termes de mortalitat, incidència, prevalença i cost. Tenen un impacte molt important en la discapacitat i la limitació de la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Que és la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i què la fa tant discapacitant? 

[Víctor] La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es caracteritza per la limitació física al flux d’aire. És a dir, les vies respiratòries s’estrenyen i això limita el pas de l’aire. L’MPOC és complexa i multifactorial, aspectes que afegeixen més dificultats en la seva recerca.

Quins són els factors de risc que té l’MPOC?

[Víctor] En els països més industrialitzats hi ha un factor de risc molt lligat al consum del tabac. Però també, i no menys important, l’exposició a gasos, químics i la contaminació atmosfèrica són factors que s’hi poden afegir, especialment a les grans ciutats. A més, aquells qui ja pateixen una malaltia pulmonar, sigui asma o d’altres, tenen més risc per acabar desencadenant l’MPOC. No s’han identificat factors genètics determinants que hi predisposin, amb l’excepció  dels malats amb dèficit d’alfa-1-antitripsina, que ha estat detectat en només l’1 % dels diagnosticats de l’MPOC.

I quins efectes té aquesta malaltia?

[Víctor] Té les conseqüències pròpies d’una malaltia d’opressió de l’aire. La persona que la pateix té tos, dispnea, limitacions a l’esforç, i es cansa molt més quan fa exercici. Com a conseqüència, té més probabilitats de patir altres malalties respiratòries: des d’infeccions pulmonars com pneumònies a, fins i tot càncer de pulmó. També hi ha un percentatge no menor d’afectats per caquèxia, és a dir, la pèrdua de pes i de massa muscular.

Quina és la situació actual en temes de tractament dels pacients amb MPOC i noves estratègies?

[Víctor] L’MPOC és una malaltia progressiva, irreversible i incurable. Amb això no vull dir que no hi hagi tractaments per pal·liar-ne els símptomes que, sobretot en la fase inicial de la malaltia, permetin portar una vida més o menys normal. Quan la malaltia progressa, els afectats han de seguir tractament d’oxigenoteràpia, ja que, si no, pateixen ofecs.

L’MPOC té una vinculació amb la hipertensió pulmonar?

[Víctor] Sí, la hipertensió pulmonar pot aparèixer a mesura que l’MPOC va agreujant-se. I quan apareix és un factor clau de supervivència, és a dir, té un mal pronòstic. Actualment, no existeix cap tractament per tractar la hipertensió pulmonar associada a l’MPOC. Com a alternativa als medicaments, s’està potenciant la fisioteràpia respiratòria i activitat física, que milloren la qualitat de vida.

Què és la fibrosi pulmonar idiopàtica?

[Anna] La fibrosi pulmonar idiopàtica és una malaltia de la qual encara no es coneix l’origen. Es creu que diversos factors poden causar danys al pulmó, afectant els alvèols, que són les estructures responsables de l’intercanvi de gasos. En el desenvolupament de la fibrosi, quan aquests alvèols es lesionen, no es regeneren correctament. En lloc de reparar-se amb cèl·lules pròpies de l’alvèol, ho fan amb fibroblasts, és a dir, generen teixit fibrós. Això provoca la formació de cicatrius en el teixit pulmonar que afecten la seva funcionalitat i dificulten la respiració. Ho explicaré encara de manera més entenedora.

Digues.

[Anna] Imaginem-nos que el pulmó és una esponja amb tots els forats. L’esponja agafa aigua i els pulmons, aire. Aspirem i expirem, es contrau i s’expandeix. Si a una esponja hi col·loquem ciment, queda completament rígida, com una pedra. Si ho traslladem als pulmons, això seria la fibrosi: els pulmons perden la seva elasticitat i no poden inhalar i exhalar. Sempre té un mal pronòstic i, quan es diagnostica la fibrosi, l’esperança de vida és entre tres i cinc anys. S’acostuma a diagnosticar a persones grans, a partir dels seixanta i, però també pot diagnosticar-se a persones més joves.

Quins són els símptomes?

[Anna] Són molt semblants al d’un refredat. Al principi, els símptomes no són alarmants. Les persones tenen tos, s’ofeguen, sobretot quan fan algun esforç. El que passa és que aquests símptomes s’associen, com he dit, a un refredat o a l’edat, i fins que no passa un temps no són alarmants, per això els pacients triguen a anar al metge i ser diagnosticats. Malauradament, encara no hi ha cap tractament curatiu per a la fibrosi pulmonar idiopàtica. 

I quins serien els factors de risc?

[Anna] Totes les malalties respiratòries tenen un denominador comú agreujant: el tabac. En aquest cas, però, la fibrosi pulmonar idiopàtica no hi té una relació directa. Les persones que treballen en espais on hi ha pols tenen més risc que la resta. Especialment, la fusta. També les persones que conviuen amb els coloms i altres ocells, però també hi ha persones que viuen en ambients molt sans sense cap factor de risc rellevant i desenvolupen fibrosi. 

Vostè ha desenvolupat una teràpia cel·lular amb la qual trasplanta cèl·lules alveolars als pacients. En què consisteix la teràpia?

[Anna] Hi ha dues varietats de cèl·lules que formen els alvèols. Les que anomenem pneumòcits tipus 1, que són allargades i primes i és on es produeix l’intercanvi de gasos; i les pneumòcits tipus 2, que són les progenitores del tipus 1. En condicions normals, quan hi ha una lesió, les tipus 1 moren i les tipus 2 creixen i es tornen tipus 1. Amb la fibrosi, totes moren o es lesionen, i llavors els pneumòcits tipus 2 no poden fer la seva funció de reparar i ho fan els fibroblasts, i per això és produeix la fibrosi. La nostra teràpia, provada primer en animals, es basa en el trasplantament de cèl·lules tipus 2 perquè regenerin les cèl·lules alveolars malmeses tipus 1. L’estudi va obtenir bons resultats i després vam aplicar la teràpia a 16 pacients amb molt bons resultats.

Aquesta teràpia és un punt d’inflexió per als mètodes de tractament de present i de futur de la fibrosi pulmonar idiopàtica?

[Anna] La teràpia és molt prometedora, sobretot perquè va aconseguir que els pacients en les quals es va provar tinguessin una millor qualitat de vida i que la malaltia no progressés durant 1 any.  El problema és que aquestes cèl·lules trasplantades tipus 2 no creixen en cultius in vitro i, per tant, no podem tenir-ne una font il·limitada, cosa que la fa molt costosa com a teràpia. No obstant, aquest és  un avenç significatiu, ja que hem aconseguit que aquesta teràpia sigui un referent per a altres teràpies similars. Que això passi ens dona un impuls a continuar investigant.

Hi ha tractaments per a la fibrosi pulmonar idiopàtica?

[Anna] Sí, actualment hi ha dos fàrmacs aprovats des de 2014. Tot i que aquets fàrmacs no curen la malaltia, n’alenteixen la progressió i milloren la qualitat de vida. I després hi ha l’opció d’un transplantament de l’òrgan sencer.

La inflamació crònica és un actor important en la fibrosi pulmonar i altres malalties respiratòries com l’MPOC. Com afecta i en quines estratègies s’està treballant per combatre-la?

[Víctor] Tant la fibrosi pulmonar com l’MPOC són malalties associades amb l’envelliment. A partir d’aquí, una de les teràpies que es duen a terme en l’MPOC segueix l’objectiu de disminuir la inflamació general. En el cas de l’MPOC, hi ha una teoria que entre les persones fumadores la inflamació que comença en el pulmó provoca que, a poc a poc, s’impregni en tot el cos. La mateixa inflamació provoca la caquèxia, que, com l’envelliment, afebleix físicament les persones. 

[Anna] En la fibrosi pulmonar, la inflamació té un paper rellevant, molt més del que li donàvem al principi. Fruit de la investigació feta en els darrers anys, la inflamació ha cobrat protagonisme. De fet, darrerament, s’estan investigant un seguit de teràpies per disminuir la inflamació, sobretot lligada als macròfags. A diferència de l’MPOC, la fibrosi pulmonar no té símptomes d’inflamació fora dels pulmons.

Com influeixen l’entorn i la contaminació de l’aire en el desenvolupament i l’agreujament de les malalties respiratòries —en la malaltia que estudia cadascú. Hi ha indicis que demostrin que hi ha un augment de la contaminació?

[Víctor] La contaminació és un factor de risc més que s’afegeix tant en la fibrosi com a l’MPOC. Ara bé, afirmar taxativament que la malaltia pot ser provocada per la contaminació és molt agosarat. Hi ha altres factors fisiològics i/o genètics associats. En el cas de l’MPOC, el tabac sí que hi té un efecte directe i la contaminació hi incideix. Hi ha, però, un percentatge important de malalts de l’MPOC que no són fumadors (que pot arribar al 30 % dels MPOC en algunes zones), que viuen en ambients més contaminats, però que també poden ser fumadors passius. Els estudis epidemiològics indiquen que les persones que viuen en llocs amb un pics més elevats de contaminació tenen més números per patir aquestes malalties.

[Anna] Hi ha malalties que s’agreugen degut a la contaminació, com l’asma. La contaminació també pot afectar directament les infeccions. Si una persona té una infecció pulmonar, es dificulta encara més el seu tractament si ja té altres patologies respiratòries.

Amb el bagatge i expertesa en la recerca, quina és la malaltia respiratòria que destacaríeu, ja sigui per incidència o per fer la seva discapacitat?

[Anna] Per incidència, l’asma. Soc asmàtica, considero que és una malaltia molt limitant. Et limita la qualitat de vida, la pateix molta gent i, de moment, no té cura. 

[Víctor] Jo diria les malalties respiratòries greus i poc freqüents, com la hipertensió pulmonar idiopàtica. No hi ha solució i els tractaments actuals només n’alenteixen una mica la progressió. Avui, aquestes idees ho han canviat tot. 

Quins serien, a grans trets, els projectes d’investigació que esteu duent a terme actualment?

[Anna] En el meu cas, amb la teràpia cel·lular estem avaluant què estan fent les cèl·lules trasplantades i com ho fan. A partir d’aquí, possiblement, podrem replicar o buscar altres dianes terapèutiques o altres molècules que puguin fer o simular allò que fan les cèl·lules. I, a més, tots els meus projectes s’enfoquen en la recerca de buscar teràpies per curar la malaltia.

[Víctor] En el meu cas, la recerca ara està més dirigida a un potencial tractament farmacològic. Vam trobar efectes molt positius amb un fàrmac que vam donar a animals exposats al tabac i vam comprovar com disminuïa la pressió de la sang a l’artèria pulmonar —un dels efectes de la hipertensió pulmonar— i, a més, que era capaç de prevenir el desenvolupament de l’emfisema (la destrucció del teixit pulmonar). S’estan fent assajos clínics per provar aquest fàrmac en humans. Al mateix temps, estem desenvolupant un altre projecte en el qual valorem l’efecte de de l’exercici diari en malalts amb hipertensió arterial pulmonar. Aquest projecte l’estem duent a terme conjuntament amb el Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Quins són els principals buits de coneixement actuals en l’àmbit de les malalties respiratòries?

[Víctor] Hi ha un escàs coneixement de les causes fisiològiques de les malalties respiratòries. És a dir, que hi ha un gran desconeixement de per què passen les coses a uns individus i a d’altres no. I això afecta directament en dues línies de recerca: en el coneixement de les vies moleculars (el coneixement de les rutes biològiques de com es produeix la malaltia) i en els biomarcadors (el coneixement de molècules que ajuden a detectar-la abans que sigui massa tard i poder prevenir-la).

[Anna] Reforçar la recerca en les vies moleculars ens permetria encertar les dianes on atacar. Ara bé, la tecnologia, la bioinformàtica i la intel·ligència artificial seran eines rellevants per a la recerca i ens ajudaran a avançar més ràpidament. Crec que ens trobem en un moment determinant. 

Com a investigadors heu rebut finançament per a projectes de La Marató de TV3 en altres edicions. L’edició d’enguany està dedicada a les malalties respiratòries. Què significa La Marató de TV3 per al món de la investigació científica catalana?

[Anna] Per trajectòria i implicació de tota la societat, La Marató de TV3 és un dels grans esdeveniments de país. I ho podem dir amb orgull. Econòmicament, ens ajuda moltíssim. Gràcies al finançament de La Marató de TV3, hem pogut tirar endavant molts projectes de recerca. I aquest any és el nostre, perquè va dedicat a les malalties respiratòries. Ara bé, també hem de tenir en compte que es presenten projectes molt potents, cosa que incrementa la competència.

[Víctor] Més enllà de la recaptació econòmica, el més rellevant és que La Marató de TV3 és una eina de conscienciació de la importància de la recerca per a la societat i, al mateix temps, d’educació. En cada Marató tenim algun cas d’una malaltia que ens és propera i, per tant, és una manera de que la societat empatitzi amb els investigadors i els malalts.