El càncer de mama en l’art del Renaixement

El càncer és una malaltia que ha afectat nombroses persones des d’èpoques antigues. S’han trobat cranis de l’antic Egipte, de fa més de 4.000 anys, que presentaven tumors cerebrals. A més, al voltant d’aquests tumors s’han observat incisions que demostren intents de cirurgia per intervenir-hi, cosa que demostra ja aleshores el coneixement i la consciència de malaltia.

Tanmateix, no és fins al segle XVI on trobem les primeres representacions pictòriques del càncer. Les pintures del Renaixement, com La nit, de Michele di Ridolfo del Ghirlandaio, i L’al·legoria de la fortalesa, de Maso da San Friano, mostren signes evidents del càncer de mama, com la retracció del mugró o la presència de lesions ulceroses i necrosants. El càncer de mama es pot manifestar de diverses formes. La protagonista de La nit sembla tenir un tumor amb capacitat de retreure la mama. En canvi, la dona de L’al·legoria de la fortalesa podria patir una forma de càncer amb cèl·lules malignes a la pell del mugró, que es manifesta com una lesió eczematosa.

El Renaixement és un període de grans avenços en l’estudi de l’anatomia humana i els primers tractaments contra el càncer. Barthélémy Cabrol, cirurgià del rei Enric IV, va ser qui va realitzar les primeres mastectomies per tractar el càncer de mama, un procediment extremadament invasiu i dolorós en una època sense anestèsia.

Les obres d’art del Renaixement ens recorden la importància i l’antiguitat d’aquesta malaltia. Des de les primeres representacions pictòriques fins als esforços científics contemporanis, el càncer de mama continua estant present a les nostres vides.