Molts respondrien afirmativament. Tots convindrem també, que el pa ha estat un aliment bàsic en moltes cultures al llarg de la història, i la seva relació amb l’obesitat és complexa. De fet, el pa és una font important de carbohidrats essencials per a la nostra supervivència.
La transformació del pa dins el cos
Quan mengem pa, aquest es digereix i es descompon en glucosa, coneguda comunament com a sucre. Necessitem una quantitat adequada de sucre a la sang perquè les nostres cèl·lules puguin utilitzar-lo per obtenir energia i realitzar les seves funcions vitals. No obstant això, si la concentració de glucosa a la sang és massa alta, pot començar a danyar els nostres teixits. Per això, és crucial mantenir un equilibri adequat.
Aquí és on la insulina juga un paper important. La insulina és una hormona que indica a certes cèl·lules que absorbeixin part de la glucosa present a la sang. Aquestes cèl·lules són principalment les del fetge i els músculs, que emmagatzemen la glucosa per a usos futurs. A més, la glucosa també es pot emmagatzemar en forma de greix al nostre teixit adipós. Per tant, és cert que el pa pot contribuir a l’augment de pes. Tot i això, necessitem una certa quantitat de greix per viure saludablement.
El greix corporal
La funció més bàsica del teixit adipós és emmagatzemar reserves alimentàries. En temps prehistòrics, la selecció natural va afavorir els genotips capaços de resistir condicions extremes acumulant més greix, ja que la desnutrició crònica era la norma durant la major part de la història humana.
Quan es va convertir el greix corporal en un problema? Això va ocórrer quan la quantitat d’energia que ingerim va començar a superar la quantitat d’energia que gastem a través de l’activitat física. En aquestes circumstàncies, el cos emmagatzema les calories sobrants com a greix, i és llavors quan comencem a guanyar pes.
L’obesitat
L’obesitat es defineix com un excés de greix corporal que posa en perill la salut. N’és el principal indicador l’Índex de Massa Corporal (IMC), que relaciona el pes i l’altura d’una persona. Un IMC igual o superior a 30 indica obesitat.
Aquesta condició està associada amb una sèrie de problemes de salut greus, com malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, apnea del son, problemes articulatoris i fins i tot certes formes de càncer. A més dels efectes físics, l’obesitat també pot tenir un impacte significatiu en la salut mental, augmentant el risc de depressió, ansietat i baixa autoestima.
L’hormona antiobesitat
L’obesitat és una condició complexa que es veu influenciada tant per factors ambientals (exercici, dieta…) com els genètics. La genètica s’ha vist que pot jugar un paper significatiu en la predisposició d’una persona a guanyar pes.
S’ha demostrat que defectes en la secreció d’una hormona anomenada leptina poden influir en l’obesitat. La leptina, fabricada principalment per les cèl·lules del teixit adipós, envia senyals al cervell sobre la quantitat de greix present al cos. Quan la leptina funciona correctament, ajuda a regular la ingesta d’aliments. Els estudis amb ratolins genèticament modificats van mostrar que els ratolins amb defectes en aquesta hormona continuaven menjant malgrat haver ingerit prou menjar, de forma que esdevenien obesos.
Aquesta troballa es va traslladar als humans quan es va identificar un nen amb una mutació genètica similar, que el va portar a una obesitat severa. Amb injeccions regulars de leptina, la seva ingesta excessiva d’aliments va cessar, i a l’edat de vuit anys ja no presentava sobrepès.
En les persones obeses pot ocórrer, a més, una resistència a la leptina o defectes en la seva secreció. Això significa que, malgrat tenir suficient greix, el teixit adipós continua produint leptina, de forma que el cervell no rep correctament el senyal de sacietat. Com a resultat, les persones continuen menjant i augmenten les seves reserves de greix de manera incontrolada.
Wegovy: El fàrmac antiobesitat revolucionari
Recentment, la Unió Europea ha aprovat l’ús de Wegovy, un medicament disponible a les farmàcies que representa una nova opció en el tractament de l’obesitat. Aquest fàrmac incorpora semaglutida, un principi actiu que pertany a una classe de medicaments que imiten l’hormona GLP-1, alliberada a l’intestí en resposta a l’alimentació.
El GLP-1 té una funció crucial: estimular el cos a produir més insulina, reduint així els nivells de sucre en la sang. Aquesta característica ha fet que la semaglutida sigui utilitzada durant més de 15 anys per tractar la diabetis tipus 2.
Ara a més, encara que no està exempta d’efectes secundaris, s’ha aprovat el seu ús per a l’obesitat. En dosis més altes, interacciona amb parts del cervell que suprimeixen la gana i generen una sensació de plenitud, de manera similar a la leptina. Quan s’utilitza en combinació amb una dieta equilibrada i exercici físic, Wegovy pot provocar una pèrdua de pes significativa, reduint el risc de càncer, diabetis i malalties cardíaques en persones amb obesitat o sobrepès.
El pa engreixa si no el “cremem”
El desequilibri entre l’acumulació de greix i la seva eliminació sovint prové d’una combinació de circumstàncies i opcions de vida. En aquest context, el pa pot contribuir a l’augment de pes si les calories que aporta no es cremen mitjançant l’activitat física. Per mantenir un pes saludable, és recomanable que cada dia es faci activitat física. Amb dades de l’OMS, malauradament, a nivell mundial, una de cada 8 persones presentaven obesitat l’any 2022: el 8 % dels nens i adolescents i el 43 % dels adults eren obesos.
L’obesitat és una epidèmia mundial en escalada i requereix una atenció immediata.
Abordar l’obesitat requereix un enfocament integral que inclogui canvis en la dieta, increment de l’activitat física i altres intervencions a escala individual. Això pot incloure educació nutricional, suport psicològic i, en alguns casos, tractaments mèdics. La clau és adoptar un estil de vida saludable que equilibri la ingesta calòrica amb el consum energètic per mantenir un pes adequat i evitar els riscos associats amb l’obesitat.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari