La història de l’ésser humà és un mosaic de diversitat i interconnexió entre diferents espècies d’homínids que van poblar la Terra al llarg de milions d’anys. Entre aquestes espècies, hi destaquen particularment l’Homo sapiens, els Homo denisova i els Homo neanderthalensis. Cadascuna d’aquestes espècies ha deixat una empremta distintiva en la història evolutiva de la humanitat, contribuint a la complexitat del nostre passat ancestral.
Els neandertals van sorgir fa aproximadament entre 400.000 i 500.000 anys, i van viure a diferents parts d’Europa i d’Àsia. D’altra banda, els denisovans, descoberts a partir d’anàlisis genètiques d’ossos trobats a la cova de Deníssova, a Sibèria, van existir a la regió de l’Àsia central i oriental fa uns 50.000 anys.
La hibridació sàpiens/neandertal
Tanmateix, l’ascens de l’Homo sapiens com a espècie dominadora va ser fruit d’una complexa interacció entre aquestes tres espècies d’homínids. Les migracions, els contactes i fins i tot els aparellaments entre elles van marcar un moment crític en l’evolució humana i van contribuir a l’aparició de l’humà modern. S’ha demostrat que l’Homo sapiens es va reproduir amb neandertals i que, molt probablement, tots dos van viure en les mateixes terres durant milers d’anys, on la seva relació era indubtablement molt complexa.
Així doncs, som probablement part neandertal i tenim com a mínim un rebesavi o rebesàvia neandertal en algun lloc de la línia de descendència. La majoria dels humans moderns fora d’Àfrica solen tenir entre un 1 i un 4 % d’ADN neandertal, i aquest ADN té efectes considerables en nosaltres avui en dia. De fet, aquests gens poden contribuir a una gran varietat de trets físics i psicològics que podrien indicar que portes ADN neandertal.
Trets físics neandertals
Gens relacionats amb la pell clara i els cabells clars. Aquests gens neandertals poden fer que la pell i cabells siguin més clars i que ens cremem més fàcilment amb el sol. Aquest tret és fruit de l’adaptació a climes més freds. Ser calb o la manca de pèl a l’esquena també podrien ser trets heretats dels avantpassats neandertals. Els homes neandertals també eren més baixos que els sàpiens, així que si ets més baix de l’altura mitjana, podria ser degut als avantpassats neandertals.
Els neandertals també s’ha vist que eren més propensos a l’obesitat, ja que posseeixen determinats gens relacionats amb la composició del greix al cos i la quantitat emmagatzemada. Finalment, un dels trets més influents i més clars de l’ADN neandertal és la forma del crani, menys globular i més allargat.
La ment neandertal
Doncs bé, si l’ADN neandertal pot alterar la forma del crani, segurament també podria canviar el que hi ha dins d’aquest crani, oi? La nostra ment també es configura no només pel nostre entorn i educació, sinó que està afectada per l’ADN que tenim.
Que el patró natural de son sigui més semblant al d’un vampir que al d’un ésser humà de l’espècie sàpiens, és a dir, anar-se’n a dormir tard cada dia, potser es deu a l’ADN neandertal. Les persones amb aquest gen tendeixen a anar a dormir tard i voler dormir a la tarda. El propòsit d’aquest gen probablement era permetre als neandertals aprofitar les llargues nits d’hivern en les terres septentrionals on vivien, i ajudar amb èxit els caçadors a evitar el perill i reduir els riscos d’enfrontar-se al món exterior de manera innecessària. Els gens neandertals també poden fer dormir a la tarda i que siguis una persona matinera. Això pot semblar un conflicte de comportaments. A certes poblacions amb les quantitats més altes d’ADN neandertal, és habitual anar a dormir tard, aixecar-se aviat i fer una migdiada durant el dia, com moltes cultures d’Àsia Oriental.
Un gen que prové de l’ADN neandertal també fa que tinguem propensió a patir addicció i depressió, i podria ser la raó dels mals hàbits. Aquest gen probablement donava als nostres ancestres neandertals una gran dosi de dopamina en el seu estil de vida d’alt risc i alta recompensa, on caçar animals gegants de l’edat de gel amb res més que un pal era l’única manera de sobreviure. També s’ha vist que els pacients amb més ADN neandertal tenen menor incidència d’esquizofrènia i, fins i tot aquells que en tenen, manifesten símptomes menys greus que correlaciona amb més ADN neandertal.
L‘extinció neandertal
Així doncs, com més trets es comparteixen, més possible és que tinguis una quantitat significativa d’ADN neandertal. Tot i aquesta interconnexió i adaptació, amb el temps, l’Homo sapiens va esdevenir l’únic representant supervivent d’aquesta línia evolutiva. La raó exacta de l’extinció dels neandertals i els denisovans roman encara objecte de debat entre els científics. Factors com la competència per recursos, els canvis climàtics i fins i tot malalties podrien haver contribuït al seu declivi i desaparició.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari